Horaris, preus i entrades de llocs que valen la pena.
El Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) s'alça a la plaça dels Àngels, al Raval, en un edifici blanc amb una llarga façana de vidre projectat per l'arquitecte nord-americà Richard Meier i inaugurat el 1995. Les sales mostren la col·lecció del museu, d'art de mitjan segle XX ençà, al costat d'exposicions temporals.
L'Aquàrium de Barcelona és un aquari públic al Moll d'Espanya del Port Vell, inaugurat el 1995. Els seus tancs acullen uns 11.000 animals amb especial atenció a la vida marina mediterrània, i el gran oceanari de taurons i rajades el travessa un túnel submarí de 80 metres.
L'Arc de Triomf és un arc commemoratiu de maó vermell d'estil neomudèjar, projectat per Josep Vilaseca i Casanovas com a entrada principal a l'Exposició Universal de Barcelona del 1888. Travessa el passeig de Lluís Companys, que porta al parc de la Ciutadella, i el fris frontal llueix el relleu de Josep Reynés Barcelona rep les nacions.
El parc de la Ciutadella és un parc de 31 hectàrees a la vora de Ciutat Vella, traçat a partir del 1872 segons els plànols de Josep Fontserè al lloc d'una ciutadella militar del segle XVIII i utilitzat després per a l'Exposició Universal del 1888. Inclou un llac amb barques, la monumental font de la Cascada, el Parlament de Catalunya, el Zoo de Barcelona i diversos edificis del segle XIX.
El Telefèric del Port és un telefèric que travessa el port vell de Barcelona i uneix la Torre de Sant Sebastià, a la Barceloneta, amb l'estació de Miramar, a Montjuïc, passant per la Torre de Jaume I, al costat del World Trade Center. Construït per a l'Exposició Internacional del 1929 i inaugurat el 1931, recorre uns 1,3 km en cabines de fins a 24 persones.
El Zoo de Barcelona ocupa la part est del parc de la Ciutadella i va obrir el 1892. El recinte inclou un terrari del 1972, un aviari amb unes 70 espècies d'ocells i una zona de sabana del Sahel construïda el 2018 per a girafes, lleons i elefants; durant anys va ser la llar de Floquet de Neu, un goril·la albí que va morir el 2003.
Altamar és un restaurant al capdamunt de la Torre de Sant Sebastià, la torre d'acer de 78 metres del 1931 que fa d'estació de la Barceloneta del telefèric del Port. El menjador és a uns 75 metres sobre el port, amb vistes al port i a la ciutat, i serveix cuina mediterrània a la carta o com a menú degustació.
La Casa Amatller és una casa del passeig de Gràcia que Josep Puig i Cadafalch va reformar entre el 1898 i el 1900 per al xocolater Antoni Amatller, amb un frontó esglaonat revestit de rajoles de ceràmica. Les estances de la família conserven el mobiliari i la decoració originals del 1900 i es visiten amb guia o audioguia.
La Casa Batlló és una casa del passeig de Gràcia que Antoni Gaudí va reformar a partir del 1904 per a Josep Batlló, part de l'illa d'edificis modernistes coneguda com l'Illa de la Discòrdia. La façana està coberta de trencadís, amb columnes en forma d'os i una teulada com l'esquena d'un drac; els visitants recorren la planta noble, el pati de llums i el terrat.
El Museu Tàpies és un museu d'art fundat el 1984 pel pintor Antoni Tàpies i obert el 1990 a l'antiga editorial Montaner i Simon, un edifici modernista primerenc de maó i ferro de Lluís Domènech i Montaner. Una gran escultura de filferro de Tàpies corona la coberta, i les sales mostren la seva obra al costat d'exposicions temporals.
El passeig de Gràcia és una àmplia avinguda de l'Eixample que va de la plaça de Catalunya al carrer Gran de Gràcia, traçada al segle XIX sobre l'antic camí entre Barcelona i la vila de Gràcia. Està flanquejada de botigues i edificis modernistes, entre els quals la Casa Amatller, la Casa Lleó Morera i la Casa Batlló i la Casa Milà d'Antoni Gaudí.
El Telefèric de Montjuïc és un telecabina que puja a Montjuïc des de l'estació superior del funicular fins a una estació al costat del castell de Montjuïc. Inaugurat el 1970 i reconstruït amb cabines tancades el 2007, la línia de 752 metres s'eleva uns 85 metres sobre l'estació inferior i ofereix vistes sobre el port i la ciutat.
La Casa Milà, coneguda com la Pedrera, és un edifici d'habitatges del passeig de Gràcia projectat per Antoni Gaudí i construït entre el 1906 i el 1912 per a Pere Milà i Roser Segimon. Té una façana de pedra ondulada autoportant amb balcons de ferro forjat, i els visitants en veuen els patis, les golfes i el terrat amb xemeneies esculpides.
El Palau Baró de Quadras és una casa senyorial de l'avinguda Diagonal que Josep Puig i Cadafalch va reformar entre el 1904 i el 1906 per a Manuel de Quadras, primer baró de Quadras. La façana de la Diagonal llueix una tribuna neogòtica de pedra esculpida per Eusebi Arnau i Alfons Juyol; l'edifici és la seu de l'Institut Ramon Llull i la planta noble es mostra en visites guiades.
La Fundació Joan Miró és un museu d'art modern a Montjuïc, creat per Joan Miró i inaugurat el 1975 en un edifici blanc amb patis i terrats projectat pel seu amic Josep Lluís Sert. Conserva una gran col·lecció de pintures, escultures, tapissos i dibuixos de Miró, i el seu Espai 13 mostra obra d'artistes joves.
El castell de Montjuïc és una fortalesa militar al cim de la muntanya de Montjuïc, sobre el port. El 1640 s'hi va aixecar un primer fort, i el castell actual, amb el fossat i els baluards, va prendre forma entre el 1751 i el 1799 sota l'enginyer Juan Martín Cermeño. Ara gestionat per l'Ajuntament, té exposicions sobre la seva història i muralles amb vistes sobre Barcelona i el mar.
La Sagrada Família és una basílica catòlica a l'Eixample de Barcelona, començada el 1882 i dirigida des del 1883 per Antoni Gaudí, que hi va treballar fins a la seva mort el 1926 i hi és enterrat a la cripta. La torre central de Jesucrist, acabada el 2026, fa 172,5 metres d'alçada. Els visitants hi veuen les façanes del Naixement i de la Passió i les columnes arborescents de la nau.
El Museu Olímpic i de l'Esport Joan Antoni Samaranch va obrir el 2007 a Montjuïc, davant l'Estadi Olímpic Lluís Companys, i va adoptar el nom actual el 2010. Gestionat per la Fundació Barcelona Olímpica, tracta els Jocs Olímpics i els Jocs de Barcelona del 1992, l'esport en diverses civilitzacions i l'esport adaptat, amb presentacions multimèdia interactives.
La Font Màgica de Montjuïc és una font il·luminada projectada per Carles Buïgas per a l'Exposició Internacional del 1929, al capdamunt de l'avinguda de la Reina Maria Cristina, sota el Palau Nacional. Determinats vespres ofereix espectacles de dolls d'aigua, llum de colors i música, i impulsa uns 2.600 litres d'aigua per segon per tres basses concèntriques.
La plaça d'Espanya és una gran plaça circular als peus de Montjuïc, urbanitzada per a l'Exposició Internacional del 1929. Al centre hi ha una font projectada per Josep Maria Jujol amb escultures de Miquel Blay, i dues Torres Venecianes de 47 metres marquen l'avinguda que puja fins al Palau Nacional. L'antiga plaça de toros de les Arenes s'alça al costat nord.
Vizgu utilitza tecnologies necessàries perquè el lloc web funcioni. Amb el seu permís, també utilitzem tecnologies opcionals per recordar funcions i mesurar les derivacions a venedors d’entrades afiliats. Actualment no utilitzem cap eina d’analítica general ni rastrejadors publicitaris. Pot acceptar, rebutjar o triar categories, i canviar la seva elecció en qualsevol moment a Preferències de galetes, al peu de pàgina.
