Explorar París

La Gran Galeria de l'Evolució és una galeria d'història natural al Jardin des Plantes, dins una sala amb coberta de vidre construïda el 1889. Una renovació del 1994 la va convertir en una exposició sobre l'evolució i la biodiversitat, amb uns 9.500 exemplars dissecats distribuïts en diversos pisos, entre ells un ramat d'animals de la sabana africana a la nau central.

Mesquita del 5è districte de París, acabada el 1926 en estil neomorisc al voltant d'un pati inspirat en l'Alhambra de Granada. És la mesquita més antiga de la França continental i té sales de pregària, una biblioteca, un jardí, un hammam, una botiga de records i un restaurant.

Galeria del Museu Nacional d'Història Natural al Jardin des Plantes, projectada per Charles Rohault de Fleury i inaugurada el 1841 com el primer edifici de França construït expressament com a museu. La seva exposició «Tresors de la Terra» mostra uns 600 minerals, gemmes i cristalls gegants d'una col·lecció més àmplia d'uns 770.000 exemplars.

Saint-Roch és una església parroquial barroca i clàssica a la rue Saint-Honoré, al centre de París, construïda entre el 1653 i el 1740 i dedicada a sant Roc. La seva llarga nau passa per davant de diverses capelles laterals abans d'arribar a un santuari ovalat darrere l'altar major. L'església també acull concerts vespertins amb el nom de Les Nuits de Saint-Roch.

Museu de cera als Grands Boulevards, fundat el 1882 pel periodista Arthur Meyer i batejat amb el nom del caricaturista Alfred Grévin, el seu primer director artístic. Exposa unes 450 figures de cera de personatges històrics i contemporanis, i inclou el Palais des Mirages, una sala de miralls construïda per a l'Exposició Universal del 1900.

Museu d'art francès del 1848 al 1914, instal·lat en una antiga estació de tren, la Gare d'Orsay, construïda el 1898-1900 segons projecte de Victor Laloux i altres. Es va obrir com a museu el 1986 i té la col·lecció de pintura impressionista i postimpressionista més gran del món, al costat d'escultura i arts decoratives.

El Museu Zadkine ocupa la casa i el taller amb jardí de l'escultor Ossip Zadkine al 6è districte, a prop del Jardí de Luxemburg. Va esdevenir museu públic el 1982 i mostra unes 300 de les seves escultures juntament amb dibuixos, fotografies i tapissos, amb més obres exposades al jardí.

Plaça rectangular al 1r districte de París, traçada a partir del 1698 sota Lluís XIV amb façanes porticades uniformes projectades per Jules Hardouin-Mansart. Al centre s'alça la columna Vendôme, fosa amb canons capturats i aixecada per ordre de Napoleó I per commemorar la batalla d'Austerlitz.

Jardí públic entre el Louvre i la plaça de la Concòrdia, al 1r districte de París, traçat per Caterina de Mèdici el 1564 com a jardí del Palau de les Teuleries i obert al públic el 1667. Estàtues, fonts i dos estanys octogonals voregen els seus camins geomètrics flanquejats d'arbres.

El Palau Garnier és un teatre d'òpera a la plaça de l'Òpera, al centre de París, construït entre el 1861 i el 1875 segons projecte de Charles Garnier per a Napoleó III. La seva sala té unes 1.979 places sota un sostre pintat per Marc Chagall. Va ser l'escenari principal de l'Òpera de París fins al 1989 i avui s'utilitza sobretot per al ballet.

Espai d'exposicions a la plaça de la Concòrdia construït el 1861 com a pista de jeu de paume, precursor del tennis, i convertit en galeria el 1909. Renovat el 1991, avui és el centre nacional francès de la fotografia i les arts de la imatge, amb exposicions temporals de fotògrafs i videoartistes contemporanis.

El Museu de l'Orangerie és una galeria d'art a l'angle occidental del Jardí de les Teuleries, en una antiga orangeria construïda el 1852 per aixoplugar els cítrics del jardí. Acull vuit grans murals dels Nimfees de Claude Monet, instal·lats en dues sales ovalades, al costat d'obres de Cézanne, Matisse, Modigliani, Picasso, Renoir i Soutine.

Edifici neoclàssic a la plaça de la Concòrdia projectat per Ange-Jacques Gabriel i construït entre el 1757 i el 1774, primer com a guardamobles reial i, a partir del 1789, com a caserna general de la Marina francesa fins al 2015. Restaurat i reobert el 2021, mostra els apartaments moblats del segle XVIII del seu intendent reial, salons navals daurats i obres de la col·lecció Al Thani.

La plaça de la Concòrdia és una plaça pública entre el Jardí de les Teuleries i els Camps Elisis, traçada per l'arquitecte Ange-Jacques Gabriel a la dècada del 1770. Al centre hi ha un obelisc egipci de 3.300 anys procedent de Luxor, regal del governant d'Egipte aixecat el 1836, flanquejat per dues fonts del segle XIX.

Església parroquial catòlica a la plaça de la Madeleine, al 8è districte de París, construïda en forma de temple grec i envoltada de columnes corínties. Projectada sota Lluís XV, redissenyada per Napoleó com a monument als seus exèrcits i acabada com a església només el 1842, guarda frescos i escultures d'artistes francesos del segle XIX.

El Museu Rodin ocupa l'Hôtel Biron, una mansió del segle XVIII al 7è districte, i el jardí que l'envolta. Acull l'obra de l'escultor Auguste Rodin, entre la qual foses de bronze d'El pensador i de La porta de l'Infern exposades a l'aire lliure. El museu es va obrir el 1919, després que Rodin donés la seva col·lecció a l'Estat francès.

La Capella Expiatòria és una capella neoclàssica al 8è districte, construïda el 1816-1826 on hi havia l'antic cementiri de la Madeleine, on van ser enterrats Lluís XVI i Maria Antonieta després de ser executats. Projectada per Pierre-François-Léonard Fontaine, s'alça en un jardí emmurallat, el Square Louis XVI.

Museu militar dins l'Hôtel des Invalides, un conjunt que Lluís XIV va fer construir el 1670 per allotjar soldats invàlids. Format el 1905 a partir de dues col·leccions més antigues, tracta la història militar de l'antiguitat a la Segona Guerra Mundial, i la seva església del Dom guarda la tomba de Napoleó, acabada el 1861, vint anys després que les seves restes tornessin de Santa Helena.

Les catacumbes de París són ossaris subterranis a les antigues pedreres de la ciutat, als quals s'accedeix per un petit pavelló d'entrada a prop de la plaça Denfert-Rochereau. A partir del 1786 s'hi van traslladar les restes de més de sis milions de persones dels cementiris saturats de París. Un recorregut senyalitzat porta els visitants per uns 1,5 quilòmetres de túnels revestits d'ossos.

El Museu Bourdelle conserva el taller de l'escultor Antoine Bourdelle, que el va fer servir des del 1885 fins a la seva mort el 1929, al número 18 de la rue Antoine Bourdelle. Es va obrir com a museu el 1949 i més tard el van ampliar els arquitectes Henri Gautruche i Christian de Portzamparc. La col·lecció té més de 500 obres seves en guix, marbre i bronze.