Horaris, preus i entrades de llocs que valen la pena.
Museu de cera als Grands Boulevards, fundat el 1882 pel periodista Arthur Meyer i batejat amb el nom del caricaturista Alfred Grévin, el seu primer director artístic. Exposa unes 450 figures de cera de personatges històrics i contemporanis, i inclou el Palais des Mirages, una sala de miralls construïda per a l'Exposició Universal del 1900.
Museu d'art francès del 1848 al 1914, instal·lat en una antiga estació de tren, la Gare d'Orsay, construïda el 1898-1900 segons projecte de Victor Laloux i altres. Es va obrir com a museu el 1986 i té la col·lecció de pintura impressionista i postimpressionista més gran del món, al costat d'escultura i arts decoratives.
El Museu Zadkine ocupa la casa i el taller amb jardí de l'escultor Ossip Zadkine al 6è districte, a prop del Jardí de Luxemburg. Va esdevenir museu públic el 1982 i mostra unes 300 de les seves escultures juntament amb dibuixos, fotografies i tapissos, amb més obres exposades al jardí.
Jardí públic entre el Louvre i la plaça de la Concòrdia, al 1r districte de París, traçat per Caterina de Mèdici el 1564 com a jardí del Palau de les Teuleries i obert al públic el 1667. Estàtues, fonts i dos estanys octogonals voregen els seus camins geomètrics flanquejats d'arbres.
Espai d'exposicions a la plaça de la Concòrdia construït el 1861 com a pista de jeu de paume, precursor del tennis, i convertit en galeria el 1909. Renovat el 1991, avui és el centre nacional francès de la fotografia i les arts de la imatge, amb exposicions temporals de fotògrafs i videoartistes contemporanis.
El Museu de l'Orangerie és una galeria d'art a l'angle occidental del Jardí de les Teuleries, en una antiga orangeria construïda el 1852 per aixoplugar els cítrics del jardí. Acull vuit grans murals dels Nimfees de Claude Monet, instal·lats en dues sales ovalades, al costat d'obres de Cézanne, Matisse, Modigliani, Picasso, Renoir i Soutine.
Edifici neoclàssic a la plaça de la Concòrdia projectat per Ange-Jacques Gabriel i construït entre el 1757 i el 1774, primer com a guardamobles reial i, a partir del 1789, com a caserna general de la Marina francesa fins al 2015. Restaurat i reobert el 2021, mostra els apartaments moblats del segle XVIII del seu intendent reial, salons navals daurats i obres de la col·lecció Al Thani.
Església parroquial catòlica a la plaça de la Madeleine, al 8è districte de París, construïda en forma de temple grec i envoltada de columnes corínties. Projectada sota Lluís XV, redissenyada per Napoleó com a monument als seus exèrcits i acabada com a església només el 1842, guarda frescos i escultures d'artistes francesos del segle XIX.
El Museu Rodin ocupa l'Hôtel Biron, una mansió del segle XVIII al 7è districte, i el jardí que l'envolta. Acull l'obra de l'escultor Auguste Rodin, entre la qual foses de bronze d'El pensador i de La porta de l'Infern exposades a l'aire lliure. El museu es va obrir el 1919, després que Rodin donés la seva col·lecció a l'Estat francès.
La Capella Expiatòria és una capella neoclàssica al 8è districte, construïda el 1816-1826 on hi havia l'antic cementiri de la Madeleine, on van ser enterrats Lluís XVI i Maria Antonieta després de ser executats. Projectada per Pierre-François-Léonard Fontaine, s'alça en un jardí emmurallat, el Square Louis XVI.
Museu militar dins l'Hôtel des Invalides, un conjunt que Lluís XIV va fer construir el 1670 per allotjar soldats invàlids. Format el 1905 a partir de dues col·leccions més antigues, tracta la història militar de l'antiguitat a la Segona Guerra Mundial, i la seva església del Dom guarda la tomba de Napoleó, acabada el 1861, vint anys després que les seves restes tornessin de Santa Helena.
Les catacumbes de París són ossaris subterranis a les antigues pedreres de la ciutat, als quals s'accedeix per un petit pavelló d'entrada a prop de la plaça Denfert-Rochereau. A partir del 1786 s'hi van traslladar les restes de més de sis milions de persones dels cementiris saturats de París. Un recorregut senyalitzat porta els visitants per uns 1,5 quilòmetres de túnels revestits d'ossos.
El Museu Bourdelle conserva el taller de l'escultor Antoine Bourdelle, que el va fer servir des del 1885 fins a la seva mort el 1929, al número 18 de la rue Antoine Bourdelle. Es va obrir com a museu el 1949 i més tard el van ampliar els arquitectes Henri Gautruche i Christian de Portzamparc. La col·lecció té més de 500 obres seves en guix, marbre i bronze.
El Museu de l'Alliberament de París – Museu del General Leclerc – Museu Jean Moulin ocupa antics pavellons de fielat a la plaça Denfert-Rochereau, damunt del búnquer que va servir de lloc de comandament del coronel Rol-Tanguy l'agost del 1944. Es va traslladar a aquesta adreça el 2019 i tracta l'alliberament de París i la Resistència durant la guerra.
Palau d'estil Beaux-Arts construït per a l'Exposició Universal del 1900 per l'arquitecte Charles Girault, davant del Grand Palais a l'altra banda de l'avinguda Winston-Churchill. Acull el Museu de Belles Arts de la Ciutat de París, amb col·leccions de l'antiguitat al segle XX, entre elles la col·lecció Dutuit d'obres medievals i renaixentistes i la col·lecció Tuck de mobles del segle XVIII.
El Museu de la Vida Romàntica ocupa una casa senyorial de la dècada del 1830 al 9è districte que va ser la residència parisenca del pintor Ary Scheffer. Es va obrir com a museu el 1982, amb sales al primer pis dedicades a l'escriptora George Sand i, al segon, pintura, escultura i mobles de l'època romàntica.
La seu François-Mitterrand és l'edifici principal de la Biblioteca Nacional de França, projectat per l'arquitecte Dominique Perrault i inaugurat el 1996 al voltant d'una esplanada amb quatre torres de vidre en forma de llibres oberts. Acull una biblioteca pública, una biblioteca de recerca i espais d'exposició.
Sala d'exposicions amb coberta de vidre al 8è districte de París, construïda per a l'Exposició Universal del 1900 on hi havia l'antic Palau de la Indústria. Les seves façanes de pedra d'estil Beaux-Arts i les voltes de ferro i vidre, renovades i reobertes el 2025, acullen avui exposicions d'art temporals i esdeveniments.
Cementiri obert el 1804 per ordre de Napoleó Bonaparte, traçat per l'arquitecte Alexandre-Théodore Brongniart en 44 hectàrees de camins paisatgístics i arbrats a l'est de París. Hi ha enterrades més d'un milió de persones, entre elles Frédéric Chopin, Honoré de Balzac, Oscar Wilde i Jim Morrison, a més d'un columbari i un crematori afegits el 1894.
Arxiu i museu del cinema fundat el 1936 per Henri Langlois i Lotte Eisner, instal·lat des del 2005 en un edifici de Frank Gehry a Bercy que abans acollia l'American Center. Té una de les col·leccions de documents i objectes relacionats amb el cinema més grans del món i gestiona el Museu Méliès, dedicat al cineasta pioner Georges Méliès.
Vizgu utilitza tecnologies necessàries perquè el lloc web funcioni. Amb el seu permís, també utilitzem tecnologies opcionals per recordar funcions i mesurar les derivacions a venedors d’entrades afiliats. Actualment no utilitzem cap eina d’analítica general ni rastrejadors publicitaris. Pot acceptar, rebutjar o triar categories, i canviar la seva elecció en qualsevol moment a Preferències de galetes, al peu de pàgina.
