Horaris, preus i entrades de llocs que valen la pena.
L'església del Gesù, a la Piazza del Gesù, és l'església mare de l'orde dels jesuïtes, començada el 1568 segons un projecte de Vignola, amb una façana de Giacomo della Porta, i consagrada el 1584. La seva àmplia nau única i el fresc del sostre de Giovanni Battista Gaulli, el Triomf del Nom de Jesús, van esdevenir un model per a les esglésies jesuïtes; conserva la tomba de sant Ignasi de Loiola.
Sant'Ignazio és l'església jesuïta de Sant Ignasi de Loiola al Camp de Mart, construïda entre el 1626 i el 1650 com a església del Col·legi Romà. El sostre de la seva nau, pintat per Andrea Pozzo cap al 1685, mostra el sant acollit al cel amb una perspectiva il·lusionista vertiginosa, i una tela plana pintada per Pozzo sobre el creuer imita una cúpula.
El Panteó és un temple romà a la Piazza della Rotonda, reconstruït sota Adrià cap al 126 dC on hi havia el temple anterior d'Agripa, la inscripció del qual encara porta. La seva cúpula de formigó sense armar, de 43 metres de diàmetre, s'obre al cel per un òcul central. Consagrat com a església de Santa Maria ad Martyres el 609, conserva les tombes de Rafael i de dos reis d'Itàlia.
San Pietro in Vincoli és una basílica a l'Oppi, a prop del Colosseu, reconstruïda el 432–440 per acollir les cadenes que, segons es diu, van lligar sant Pere, que es guarden en un reliquiari sota l'altar major. També conserva l'estàtua del Moisès de Miquel Àngel, la figura central de la tomba del papa Juli II.
Sant'Agnese in Agone és una església barroca a la Piazza Navona, començada el 1652 on, segons la tradició, santa Agnès va ser martiritzada a l'antic Estadi de Domicià. Iniciada per Girolamo i Carlo Rainaldi i continuada per Francesco Borromini, que en va projectar la façana còncava, té una cúpula entre dos campanars i una cripta que es mostra en visites guiades.
La Cripta dels Caputxins es troba sota l'església de Santa Maria della Concezione dei Cappuccini, a la Via Veneto. Al llarg d'un passadís d'uns 30 metres, sis petites capelles estan decorades amb els ossos d'unes 3.700 persones, majoritàriament frares caputxins, disposats en arcs, rosetes i llums d'aranya. La visita comença al museu d'art i història dels frares.
Santa Maria Maggiore és una de les quatre basíliques papals de Roma i la principal església de la ciutat dedicada a la Mare de Déu, construïda sota el papa Sixt III al segle V. La seva nau i l'arc triomfal conserven mosaics del segle V, el campanar del segle XIV s'eleva uns 75 m, i el papa Francesc hi va ser enterrat en una nau lateral el 2025.
L'Arxibasílica de Sant Joan del Laterà és la catedral de la diòcesi de Roma i la seu del papa com a bisbe de la ciutat. Fundada el 324, és la més antiga de les quatre basíliques papals majors de Roma; Francesco Borromini en va remodelar l'interior als anys 1640, i Alessandro Galilei en va completar la façana principal amb les seves estàtues colossals el 1735. Hi té adossats un claustre i un baptisteri.
La basílica de Sant Pere, a la Ciutat del Vaticà, es va construir entre el 1506 i el 1626 sobre el lloc tradicional de l'enterrament de sant Pere. Bramante, Miquel Àngel i Carlo Maderno en van definir el projecte; la cúpula de Miquel Àngel s'eleva sobre l'altar papal i el baldaquí de bronze de Bernini, i Bernini també va emmarcar la plaça amb les seves columnates. La Pietat de Miquel Àngel és a la primera capella de la dreta.
La basílica de Sant Pau Extramurs és una de les quatre basíliques papals majors de Roma, fundada sota Constantí sobre la tomba tradicional de l'apòstol Pau, a la Via Ostiense. Després d'un incendi el 1823 es va reconstruir segons la planta antiga; a l'interior hi ha el ciborium d'Arnolfo di Cambio del 1285 i un fris de retrats en mosaic dels papes.
Sant'Agnese fuori le mura és una basílica a la Via Nomentana, construïda pel papa Honori I al segle VII sobre la tomba de la màrtir Agnès i situada per sota del nivell de la carretera. El mosaic de l'absis representa Agnès entre dos papes; les visites guiades porten a les catacumbes de sota, i el conjunt inclou el Mausoleu de Santa Costanza, del segle IV.
Vizgu utilitza tecnologies necessàries perquè el lloc web funcioni. Amb el seu permís, també utilitzem tecnologies opcionals per recordar funcions i mesurar les derivacions a venedors d’entrades afiliats. Actualment no utilitzem cap eina d’analítica general ni rastrejadors publicitaris. Pot acceptar, rebutjar o triar categories, i canviar la seva elecció en qualsevol moment a Preferències de galetes, al peu de pàgina.
