Horaris, preus i entrades de llocs que valen la pena.
Dimmuborgir és una zona de pilars, arcs i coves de lava a l'est del llac Mývatn, formada fa uns 2.300 anys quan un llac de lava es va buidar i va deixar columnes buides que s'havien format sobre un aiguamoll en ebullició. Camins senyalitzats de diferents longituds recorren les formacions, entre elles la cova en arc anomenada Kirkjan.
Grjótagjá és una petita cova de lava amb una bassa geotèrmica, en una fissura de la frontera de plaques a uns 2 km al sud-est de Reykjahlíð, al costat del llac Mývatn. Va ser un lloc de bany fins que els focs de Krafla del 1975–84 van escalfar l'aigua fins a uns 60 °C. La cova és en terreny privat i no s'hi permet el bany; els visitants hi miren des de l'entrada i caminen pel rift de sobre.
L'Hverfjall, també anomenat Hverfell, és un volcà d'anell de tefra a l'est del llac Mývatn format en una erupció fa uns 2.500 anys. El seu cràter negre fa aproximadament 1 km de diàmetre. Dos camins senyalitzats, des del nord-oest i des del sud, pugen fins a la vora, i està prohibit caminar per qualsevol altra ruta.
L'Earth Lagoon Mývatn, coneguda fins al canvi de nom com a Banys Naturals de Mývatn (Jarðböðin), és una llacuna geotèrmica a Jarðbaðshólar, a l'est del llac Mývatn, oberta el 2004. L'aigua del pou de Bjarnarflag surt a 130 °C i es refreda fins a 36–40 °C; és alcalina, rica en sofre i sense clor. També hi ha un bany de vapor.
Hverir, també anomenat Hverarönd, és un camp geotèrmic d'alta temperatura al peu del Námafjall, a l'est de Reykjahlíð i el llac Mývatn. Fumaroles, basses de fang bullent i dipòsits de sofre tenyeixen el terra de groc, gris i vermell, i camins delimitats amb cordes passen entre ells; l'olor de sulfur d'hidrogen és intensa.
El Jökulsárlón és una llacuna glacial al peu de la glacera de Breiðamerkurjökull, al costat de la carretera 1 entre Skaftafell i Höfn. Va començar a formar-se als anys 1930 a mesura que la glacera es retirava i avui fa més de 280 m de fondària. Els icebergs es desprenen de la glacera i van a la deriva cap al curt riu que porta al mar; un camí d'1,2 km va de l'aparcament a la cresta d'Helguhóll.
Krafla és una caldera volcànica d'uns 10 km d'amplada al nord-est del llac Mývatn, a uns 11 km de Reykjahlíð. Els visitants caminen fins al Víti, un cràter d'explosió dels focs de Mývatn del 1724–29 amb un llac verd, i fins al camp de lava de Leirhnjúkur, on els camins travessen terra fumejant i lava dels focs de Krafla del 1975–84.
La Platja dels Diamants és la platja de sorra negra de Fellsfjara, a Breiðamerkursandur, a banda i banda de la sortida del Jökulsárlón, al sud de la carretera 1. Blocs de gel de glacera que la marea treu de la llacuna arriben a la riba i queden sobre la sorra. Un camí d'1 km recorre la platja oriental, Eystri-Fellsfjara, i el riu es pot travessar a peu per sota del pont.
L'Ásbyrgi és un congost en forma de ferradura al Parc Nacional de Vatnajökull, a uns 38 km a l'est de Húsavík. Fa 3,5 km de llarg i uns 1,1 km d'ample, amb penya-segats de fins a 100 m, un bosc de bedolls i salzes i l'estany Botnstjörn al fons. El van excavar riuades sobtades del Jökulsá á Fjöllum, i la cresta rocosa Eyjan el divideix pel mig.
El Dettifoss és una cascada del riu Jökulsá á Fjöllum al Parc Nacional de Vatnajökull, on el riu glacial cau 44 m per una vora de 100 m d'amplada dins el congost de Jökulsárgljúfur. L'aigua, carregada de sediments, baixa d'un color blanc grisenc. La carretera 862 arriba a la riba oest, amb un camí i una plataforma mirador; a l'estiu una carretera de grava dona accés a la riba est.
L'Hoffellsjökull és una llengua glacial del Vatnajökull al Parc Nacional de Vatnajökull, a uns 25 km al nord de Höfn. Una pista de grava de 4 km des de la granja Hoffell porta a un aparcament, i un camí curt puja a un mirador sobre la llacuna Hoffellslón, on suren icebergs davant del front de la glacera. Per anar sobre el gel cal un guia.
L'Stuðlagil és un congost del riu Jökulsá á Dal a la vall de Jökuldalur, a uns 44 km d'Egilsstaðir, flanquejat per altes columnes hexagonals de basalt. Les parets van quedar al descobert quan la presa de Kárahnjúkar, acabada el 2009, va reduir el cabal del riu, cosa que també va tornar l'aigua de color blau verdós a l'estiu. A la riba oest hi ha una plataforma mirador; a la riba est s'hi arriba amb una caminada de 5 km.
Stokksnes és un promontori a uns 12 km a l'est de Höfn, sota la carena dentada del Vestrahorn, amb una platja de sorra negra, dunes amb mates d'herba i un far. A la punta s'hi va construir el 1955 una estació de radar que encara fa servir el sistema de defensa aèria d'Islàndia. El terreny és privat: s'hi accedeix per una carretera de grava que passa pel Viking Café de Horni, que cobra una entrada.
L'Hengifoss és una cascada de 128 m del riu Hengifossá, a Fljótsdalur, a l'est d'Islàndia. Cau des d'un penya-segat de basalt ratllat de primes capes vermelles d'argila, que també contenen troncs d'arbre fossilitzats i lignit d'un període més càlid. Un camí puja des de l'aparcament fins a la cascada en 40 a 60 minuts i passa pel Litlanesfoss i les seves columnes de basalt.
La Seyðisfjarðarkirkja és l'església de fusta blau pàl·lid de Seyðisfjörður, una vila de fiord a uns 18 km d'Egilsstaðir pel coll de Fjarðarheiði. Construïda el 1920–22 en part amb una església més antiga que s'alçava a Vestdalseyri, la va dissenyar Jón G. Jónasson i té una torre al teulat i grans finestres d'arc. Es va restaurar després d'un incendi el 1989.
El Parc Nacional de Connemara ocupa unes 2.000 hectàrees de muntanyes, torberes, bruguerars, prats i boscos a Letterfrack, al comtat de Galway, i inclou part de la serralada dels Twelve Bens. Es va obrir al públic el 1980 en uns terrenys que en part eren de la finca de Kylemore Abbey. Quatre senders senyalitzats surten de prop del centre de visitants, entre ells camins que pugen al Diamond Hill.
L'Abadia de Kylemore és un monestir benedictí a la riba d'un llac prop de Letterfrack, a Connemara, situat al castell de Kylemore, construït a partir del 1867 per a Mitchell Henry segons projectes de James Franklin Fuller. Unes monges benedictines que havien fugit de Bèlgica durant la Primera Guerra Mundial hi van fundar l'abadia el 1920. Els visitants veuen estances de la casa, l'església gòtica i un jardí emmurallat traçat el 1870.
Els Penya-segats de Moher són uns penya-segats marins a la costa atlàntica del comtat de Clare, prop de Doolin, que s'estenen uns 14 km a la vora del Burren. Arriben als 214 m just al nord de la torre d'O'Brien, una torre rodona de pedra construïda el 1835. Els camins de dalt dels penya-segats, la torre i un centre de visitants encastat al vessant miren cap a les illes Aran.
La Cova de Doolin és una cova calcària turística prop de Doolin, a l'extrem occidental del Burren, al comtat de Clare. Uns espeleòlegs anglesos la van descobrir el 1952, i es va obrir als visitants el 2006. Una visita guiada baixa per un pou fins a la Gran Estalactita, que penja uns 7,3 m del sostre de la cova. A la superfície, un sender natural travessa els camps del voltant.
El Castell de Ross és una casa torre del segle XV a la riba del Lough Leane, prop de Killarney, construïda pel clan O'Donoghue Mór i posseïda després pels Browne, comtes de Kenmare. El 1652 va ser una de les últimes fortaleses de Munster a rendir-se a les forces de Cromwell. L'interior es visita amb les visites guiades de l'OPW.
Vizgu utilitza tecnologies necessàries perquè el lloc web funcioni. Amb el seu permís, també utilitzem tecnologies opcionals per recordar funcions i mesurar les derivacions a venedors d’entrades afiliats. Actualment no utilitzem cap eina d’analítica general ni rastrejadors publicitaris. Pot acceptar, rebutjar o triar categories, i canviar la seva elecció en qualsevol moment a Preferències de galetes, al peu de pàgina.
