Horaris, preus i entrades de llocs que valen la pena.
El Capricho és una vil·la d'estiueig a Comillas projectada per Antoni Gaudí i construïda el 1883–1885 per a Máximo Díaz de Quijano. Una de les poques obres seves fora de Catalunya, té murs de maó amb franges de rajoles verdes i de gira-sols i una esvelta torre que s'ha comparat amb un minaret. Va esdevenir museu el 2009; les visites recorren les estances i el jardí.
El Palau Dalmases és una casa senyorial del carrer de Montcada, a la Ribera, reconstruïda a partir del 1698 per al comerciant Pau Dalmases després que el setge del 1697 la deixés en ruïnes. El pati conserva una escala oberta barroca amb columnes salomòniques i un fris esculpit amb el rapte d'Europa i el carro de Neptú. La casa acull ara espectacles de flamenc diverses vegades al dia.
El Town Hall de Birmingham és una sala de concerts a Victoria Square, inaugurada el 1834 segons projecte de Joseph Hansom i Edward Welch. Inspirada en el temple de Càstor i Pòl·lux de Roma, s'alça sobre un alt podi encoixinat. Hi es van estrenar l'Elies de Mendelssohn i The Dream of Gerontius d'Elgar; va reobrir el 2007 després d'una restauració.
El Museu Nacional dels Carruatges, a Belém, guarda carrosses i carruatges de les cases reials portugueses dels segles XVI al XIX, part d'uns 9.000 objectes. Fundat el 1905 a l'escola d'equitació del 1787 del palau de Belém, el 2015 va traslladar la major part de la col·lecció a un edifici nou al davant, dissenyat per Paulo Mendes da Rocha.
La Biblioteca Bodleiana és la principal biblioteca de recerca de la Universitat d'Oxford, reoberta per sir Thomas Bodley el 1602 a la sala sobre la Divinity School, acabada el 1488. Les visites guiades porten a la Duke Humfrey's Library i a la Divinity School de l'Old Library, i la Weston Library, a Broad Street, acull exposicions, el taulell de visites i una cafeteria.
El Luisenpark és un parc de 42 hectàrees a la riba esquerra del Neckar, a Mannheim, traçat entre el 1892 i el 1903. Té un jardí xinès, una rosaleda, un arborètum i hivernacles, a més de passejos en barca Gondoletta i una torre de telecomunicacions de 205 metres amb un restaurant giratori. Des del 1975 l'entrada és de pagament.
El Museo Egizio és un museu d'arqueologia de l'antic Egipte, fundat el 1824 quan el rei Carles Fèlix va comprar la col·lecció del cònsol francès Bernardino Drovetti. Ocupa el Collegio dei Nobili, del segle XVII, al centre de Torí, i mostra més de 40.000 objectes en total, entre ells estàtues de faraons, papirs, sarcòfags i mòmies.
El Teatre Negre Image és una companyia privada fundada a Praga el 1989 per Alexander Čihař i Eva Asterová, que combina el teatre negre amb dansa, música i pantomima. Des del 2016 actua a la seva pròpia sala de 319 seients al Metro Palace, a Národní 25; els seus espectacles són sense paraules i duren uns 80 minuts sense pausa.
El Museu d'Història de Ciutat Ho Chi Minh va obrir l'1 de gener de 1929 com a Musée Blanchard de la Brosse, en un edifici dissenyat per l'arquitecte francès Auguste Delaval, i va adoptar el nom actual el 1979. Les seves sales resegueixen el Vietnam des de la prehistòria fins a la dinastia Nguyễn, amb bronzes de Đông Sơn, troballes d'Óc Eo i escultura en pedra cham i khmer.
L'Ajuntament de Tallinn és un ajuntament gòtic de pedra calcària al costat sud de la plaça de l'Ajuntament, esmentat per primer cop el 1322 i acabat en la seva forma actual el 1402–1404. Els visitants veuen el celler voltat, les sales de la planta noble i les golfes, i 115 graons pugen per la torre de 64 metres fins a una galeria sota el penell del Vell Tomàs, col·locat per primer cop el 1530.
El Museu del Teatre Romà de Cartagena, projectat per Rafael Moneo i inaugurat el 2008, porta des del Palacio de Riquelme, a la plaça de l'Ajuntament, per un passatge sota l'antiga catedral fins al teatre romà excavat. Les sales mostren els altars de marbre, les estàtues i els capitells del teatre.
Museu de búnquers obert el 1995 a l'antic balneari de Silkeborg Bad, on l'exèrcit alemany va tenir la seva caserna general a Dinamarca durant l'ocupació, i que es visita amb guia.
El pont del Port d'Auckland porta la carretera estatal 1 sobre el port de Waitematā, entre St Marys Bay i Northcote. El pont de gelosia d'acer va obrir el 1959 amb quatre carrils, i el 1969 s'hi van afegir dos carrils en voladís a cada costat; fa 1.020 metres de llarg, amb un tram principal que s'alça 43 metres sobre la marea alta. No té pas per a vianants i es veu des de Westhaven i Northcote Point.
Museu d'història natural amb exposicions sobre la fauna, dinosaures en realitat virtual i la natura danesa, amb programació habitual i especial.
El Parque Genovés és un jardí històric al front marítim de Cadis, traçat a mitjan segle XVIII i batejat amb el nom de l'alcalde Eduardo José Genovés, que el va remodelar. Una avinguda central passa entre xiprers retallats i palmeres. El parc té més de 150 espècies d'arbres i arbustos, una cascada artificial amb una gruta i estàtues de Celestino Mutis i Manuel de Falla.
El Monument a Colom és un monument de 60 metres al capdavall de la Rambla, construït per a l'Exposició Universal del 1888 en honor del primer viatge de Cristòfor Colom a Amèrica. Una estàtua de bronze de Colom obra de Rafael Atché corona una columna corínta, i un petit ascensor dins la columna puja els visitants fins a un mirador sota l'estàtua.
Museu que mostra 160 oficis tradicionals i joguines antigues, amb activitats per a famílies.
El Museu de Belles Arts de Taipei, obert el 1983 al districte de Zhongshan, va ser el primer museu d'art modern i contemporani de Taiwan. El seu edifici blanc de caixes apilades i encaixades s'alça al costat de l'Expo Park i mostra art taiwanès del segle XX fins avui i exposicions internacionals, i acull la Biennal de Taipei.
El convent dels Caputxins és un petit convent franciscà als boscos de la serra de Sintra, fundat el 1560 per Álvaro de Castro. Les seves cel·les estretes, capelles, refetor i cuina estan construïdes entre blocs de granit i revestides de suro, cosa que li va valdre el nom de Convent del Suro; els frares hi van viure fins que es van abolir els ordes religiosos el 1834.
El Teatre Nacional Croat és la casa de l'òpera, el ballet i el teatre de Zagreb, en un edifici neobarroc de l'empresa vienesa Fellner & Helmer inaugurat el 1895 a l'actual plaça de la República de Croàcia. La seva façana groga mira a la font d'Ivan Meštrović El pou de la vida, i la companyia fa més de 200 representacions per temporada.
Vizgu utilitza tecnologies necessàries perquè el lloc web funcioni. Amb el seu permís, també utilitzem tecnologies opcionals per recordar funcions i mesurar les derivacions a venedors d’entrades afiliats. Actualment no utilitzem cap eina d’analítica general ni rastrejadors publicitaris. Pot acceptar, rebutjar o triar categories, i canviar la seva elecció en qualsevol moment a Preferències de galetes, al peu de pàgina.
