Horaris, preus i entrades de llocs que valen la pena.
El carrer Shennong és un carreró estret al districte Centre-Oest de Tainan que va créixer a l'època Qing al costat d'un dels Cinc Canals, les vies d'aigua que unien la ciutat antiga amb el port. Les seves botigues-habitatge de fusta de dues plantes, amb botigues a baix i magatzems a dalt, acullen ara cafès, bars i tallers, i el carrer pren el nom del temple del Rei de la Medicina que hi ha al final.
L'Amfiteatre de Pula és un amfiteatre romà construït al segle I dC fora de les muralles de l'antiga Pola; el seu mur exterior fa 132,5 per 105,1 metres i arriba als 32 metres d'alçada. L'anell d'arcs es conserva sencer, amb quatre torres rectangulars, i l'amfiteatre tenia cabuda per a uns 23.000 espectadors. Avui acull concerts i el Festival de Cinema de Pula.
Sala de concerts vora el Limfjord, a Aalborg, oberta el 2014, seu de l'Orquestra Simfònica d'Aalborg i de la Reial Acadèmia de Música.
Un teatre de cort rococó construït entre el 1751 i el 1753 per François de Cuvilliés per al príncep elector Maximilià III Josep, amb talles supervisades per Johann Baptist Straub. Les seves llotges daurades van sobreviure a la destrucció de l'edifici durant la guerra perquè s'havien retirat per protegir-les, i es van tornar a instal·lar a la Residenz quan el teatre va reobrir el 1958 amb Les noces de Fígaro de Mozart.
La catedral de Notre-Dame es va construir el 1613–1621 com a església del col·legi jesuïta i es va convertir en la catedral de Luxemburg el 1870. L'edifici del gòtic tardà amb detalls renaixentistes es va ampliar el 1935–1938. A l'interior hi ha la venerada imatge de la Mare de Déu Consoladora dels Afligits, patrona de la ciutat i del país, i una cripta amb les tombes de la família gran ducal.
L'Arc de Triomf és un arc commemoratiu de maó vermell d'estil neomudèjar, projectat per Josep Vilaseca i Casanovas com a entrada principal a l'Exposició Universal de Barcelona del 1888. Travessa el passeig de Lluís Companys, que porta al parc de la Ciutadella, i el fris frontal llueix el relleu de Josep Reynés Barcelona rep les nacions.
La catedral d'Urbino, dedicada a l'Assumpció, es va fundar el 1021 i es va reconstruir a partir dels anys 1480 per voluntat de Federico da Montefeltro. Després dels terratrèmols del 1781 i el 1789, Camillo Morigia en va projectar la façana de pedra blanca i Giuseppe Valadier en va reconstruir l'interior i la cúpula en estil neoclàssic. A l'interior hi ha pintures de Federico Barocci, entre elles el Martiri de sant Sebastià.
El zoo de Champrépus és un zoo paisatgístic de deu hectàrees a la carretera de Villedieu-les-Poêles a Granville, a la Manche. El pagès Lucien Lebreton va obrir els seus aviaris al públic el 1957, i avui el porten els seus néts. Té més de 400 animals de més de 65 espècies, i una passarel·la porta els visitants per sobre de la carretera.
El Museu del Wayang, a la banda oest de la plaça Fatahillah, a Kota Tua, s'alça al lloc d'una església neerlandesa fundada el 1640; la façana actual és d'una reconstrucció del 1912. Obert com a museu el 1975, mostra titelles d'ombres wayang kulit, titelles de fusta wayang golek, màscares, instruments de gamelan i titelles d'altres països.
Centre cultural i social groenlandès a Odense que ofereix suport educatiu, activitats culturals, cafès i serveis comunitaris.
La Sinagoga de Santa María la Blanca es va construir cap al 1180–1205 a la jueria de Toledo i és una de les tres sinagogues de la Castella medieval que encara es conserven. A l'interior, fileres d'arcs de ferradura blancs reposen sobre pilars octogonals amb capitells esculpits; després del 1391 va passar a l'Església i es va consagrar com a església a principis del segle XV.
El Palazzo Falson és un palau medieval de Mdina, construït al segle XIII i ampliat al XV, amb portals i finestres gòtics al voltant d'un petit pati. Del 1927 al 1962 va ser la casa del col·leccionista Olof Gollcher, i la seva col·lecció de pintures, plata, armes i armadures, mobles, catifes i llibres s'exposa a les sales com a casa museu.
La catedral de Torí, dedicada a sant Joan Baptista, és l'única església renaixentista de la ciutat, construïda el 1491–1498 al costat d'un campanar del 1470. És la seu de l'arquebisbe de Torí i guarda el Sant Sudari de Torí des del 1578; la capella del Sant Sudari de Guarino Guarini, amb la seva cúpula esglaonada, es va afegir darrere el cor el 1668–1694.
La basílica de Santa Maria és una església gòtica de maó a la plaça del Mercat de Cracòvia, reconstruïda al segle XIV, amb dues torres d'alçada desigual. A dins hi ha l'altar major de fusta tallada de Veit Stoss, acabat el 1489. Cada hora es toca des de la torre més alta un toc de trompeta, l'hejnał.
La casa d'Amsterdam on Rembrandt va viure i treballar gairebé vint anys al segle XVII, avui un museu moblat com en la seva època i amb una gran col·lecció dels seus gravats.
Petit museu subterrani a Sankt Clemens Torv, a Aarhus, construït sobre l'excavació que cobreix, que mostra la ciutat vikinga darrere les seves muralles de terra.
L'antic edifici administratiu de la fàbrica d'estris esmaltats d'Oskar Schindler, al número 4 del carrer Lipowa, a Zabłocie, on durant l'ocupació alemanya va donar feina a treballadors jueus del gueto de Cracòvia i del camp de Płaszów. Seu del Museu de Cracòvia, acull l'exposició permanent sobre Cracòvia sota l'ocupació nazi del 1939 al 1945.
El mont Misen és el cim més alt de Miyajima, amb 535 metres, cobert d'un bosc primari que forma part del lloc Patrimoni Mundial d'Itsukushima. El telefèric de Miyajima fa gran part de la pujada des del parc Momijidani, i els camins continuen, passant per pavellons vinculats al monjo Kūkai, fins a les roques del cim, amb vistes sobre les illes del mar Interior de Seto.
La plaça del Mercat és una plaça portuària a l'extrem est de l'Esplanadi, a Hèlsinki, al costat del Palau Presidencial, l'Ajuntament i el Port Sud. De la primavera a la tardor les seves parades venen peix, baies, verdures, menjar ràpid i artesania, i del seu moll surten els transbordadors cap a Suomenlinna i les illes properes.
El Fjellheisen és un telefèric obert el 1961 que va de Solliveien, a Tromsdalen, fins a Storsteinen, una cornisa de muntanya a 421 metres sobre el nivell del mar. Cabines per a fins a 28 persones fan el trajecte de 752 metres en uns quatre minuts, i l'estació superior té una cafeteria amb vistes sobre Tromsø, l'estret i les muntanyes del voltant.
Vizgu utilitza tecnologies necessàries perquè el lloc web funcioni. Amb el seu permís, també utilitzem tecnologies opcionals per recordar funcions i mesurar les derivacions a venedors d’entrades afiliats. Actualment no utilitzem cap eina d’analítica general ni rastrejadors publicitaris. Pot acceptar, rebutjar o triar categories, i canviar la seva elecció en qualsevol moment a Preferències de galetes, al peu de pàgina.
