Horaris, preus i entrades de llocs que valen la pena.
El Wat Lokayasutharam és un temple en ruïnes al costat occidental de l'illa de la ciutat antiga d'Ayutthaya, darrere del lloc de l'antic palau reial. El seu element principal és un Buda jacent de maó i estuc d'uns 37 metres de llarg i 8 d'alt, estirat a l'aire lliure sobre una plataforma baixa i sovint cobert amb una tela de color safrà, al costat de les restes d'un prang i de sales d'assemblea.
L'ajuntament de Bruges, a la plaça del Burg, es va construir entre el 1376 i el 1421 i és un dels ajuntaments més antics dels antics Països Baixos borgonyons, amb una façana de pedra del gòtic tardà plena d'estàtues sota dosserets. A dins, la Sala Gòtica té un sostre de fusta de doble volta i murals d'Albrecht De Vriendt amb escenes de la història de la ciutat.
El Metropolitano és l'estadi de l'Atlético de Madrid, al districte de San Blas-Canillejas. Va començar com l'estadi d'atletisme de La Peineta, inaugurat el 1994, i el club el va reconstruir i reobrir el 2017 amb una coberta sobre totes les grades i unes 70.000 localitats. Les visites a l'estadi inclouen el museu del club.
El Panteó s'alça a la Muntanya de Santa Genoveva, al Barri Llatí, construït entre el 1758 i el 1790 segons projecte de Jacques-Germain Soufflot. Encarregat per Lluís XV com a església dedicada a la patrona de París, durant la Revolució es va convertir en un mausoleu laic. La seva cripta guarda les tombes de personatges com Voltaire, Rousseau i Marie Curie.
El Museu Estonià a l'aire lliure, a Rocca al Mare, a la costa, a uns 8 km a l'oest del centre de Tallinn, reuneix edificis rurals de tota Estònia en 72 hectàrees. Granges amb coberta de palla, la capella de Sutlepa, una escola de poble, una taverna, molins de vent i d'aigua i un bloc de pisos d'una granja col·lectiva dels anys 1960 mostren la vida rural dels dos últims segles. Va obrir el 1964.
La cova de Sửng Sốt és una cova càrstica calcària a l'illa de Bồ Hòn, al centre de la badia de Hạ Long, a uns 20 metres sobre el mar. La cova més gran trobada fins ara a la badia, té dues cambres principals amb estalactites i estalagmites al llarg d'una passarel·la d'uns 800 metres, i els francesos la van batejar Grotte de la Surprise el 1901.
Museu reconegut per l'Estat sobre la història de l'energia i la transició verda, a la central hidroelèctrica de Tange, al centre de Jutlàndia, obert des del 1985.
Sala d'exposicions al costat de l'antiga pista de l'aeròdrom de Montaudran, oberta el 2018 per acollir les criatures mecàniques gegants de la companyia de teatre de carrer La Machine. Els operadors posen les màquines en moviment per als visitants, i Astérion, un minotaure de 14 metres de fusta i acer, porta passatgers a l'esquena per la Piste des Géants.
El castell d'Annecy és un castell sobre un esperó rocós damunt del nucli antic d'Annecy, construït entre els segles XII i XVI com a residència dels comtes de Ginebra i després dels ducs de Genevois-Nemours. La vila el va comprar el 1953 i des del 1956 acull el museu municipal, amb col·leccions d'arqueologia, belles arts, etnologia i ciències naturals.
La plaça Stanislas és una plaça per a vianants de Nancy, traçada per Emmanuel Héré el 1752–1755 per a Estanislau Leszczyński, antic rei de Polònia i duc de Lorena. L'ajuntament, l'òpera i el museu de belles arts en voregen els costats, amb reixes daurades de ferro forjat de Jean Lamour, i és Patrimoni Mundial de la UNESCO des del 1983.
El Museu de Màlaga reuneix les col·leccions de belles arts i d'arqueologia de la ciutat al Palacio de la Aduana, una duana neoclàssica començada el 1791 al costat del Parque de Málaga. Obert allà el 2016, mostra pintura i escultura del segle XVI al XX, amb obres de Murillo, Ribera i Sorolla, i troballes de la prehistòria a l'edat mitjana.
El pont més antic que es conserva sobre el Sena a París, construït entre el 1578 i el 1607 en dos trams separats que uneixen l'Illa de la Cité amb les dues ribes. Tot i el nom, que vol dir «pont nou», va ser el primer pont de la ciutat construït sense cases als costats.
El Museu de la Household Cavalry ocupa part de Horse Guards, l'edifici del segle XVIII de Whitehall que encara és la seu de la Household Division. Explica la història dels Life Guards i dels Blues and Royals amb uniformes, estendards i històries personals, i una mampara vidrada permet veure les cavallerisses en funcionament de la King's Life Guard.
El Castell de Vajdahunyad s'alça en una illa del llac del Parc de la Ciutat, dissenyat per Ignác Alpár per a l'Exposició del Mil·lenari del 1896 i reconstruït en pedra entre el 1904 i el 1908. Les seves ales copien edificis de tota l'Hongria històrica, entre ells el castell de Hunedoara, a Transsilvània; el pati es pot recórrer lliurement i el Museu Hongarès de l'Agricultura ocupa l'edifici principal.
La Villa San Michele és la casa i el jardí que el metge i escriptor suec Axel Munthe va construir a finals del segle XIX a Anacapri, al capdamunt de l'Escala Fenícia, a 327 metres sobre el mar. Munthe la va moblar amb antiguitats romanes i egípcies, entre elles una esfinx a l'ampit, i la va descriure a La història de San Michele (1929). Més tard va passar a l'Estat suec.
El castell de Tarifa, també anomenat castell de Guzmán el Bueno, és una fortalesa construïda el 960 per ordre d'Abd al-Rahman III, califa de Còrdova. Porta el nom d'Alonso Pérez de Guzmán, que la va defensar d'un setge el 1296 en lloc de rendir-la per salvar el seu fill captiu. Els visitants en recorren els patis i el pas de ronda, i des de les torres es veu la costa del Marroc.
Het Steen és una fortalesa medieval a la riba de l'Escalda i l'edifici més antic d'Anvers, construït entre el 1200 i el 1225 com a porta d'un castell més gran dels ducs de Brabant. Més tard va acollir els museus d'arqueologia i marítim, i des d'una renovació del 2021 amb una nova torre de formigó fa de centre de visitants de la ciutat.
El palau de Münster es va construir entre el 1767 i el 1787 com a residència barroca dels prínceps bisbes de Münster, dissenyat per l'arquitecte Johann Conrad Schlaun amb gres local de Baumberg. Des del 1954 és la seu de la Universitat de Münster; els visitants poden passejar pel parc del Schlossgarten que l'envolta, però l'edifici no ofereix visites públiques.
L'avinguda İstiklal és un carrer per a vianants d'1,4 quilòmetres a Beyoğlu, que va de la plaça Tünel a la plaça Taksim. Coneguda com a Grande Rue de Péra, es va rebatejar després de la fundació de la República el 1923. La voregen edificis de l'últim període otomà, amb botigues, cafès, cinemes, esglésies i galeries com el Çiçek Pasajı, i hi circula un tramvia històric.
La piràmide de Karlsruhe és un monument de gres vermell a la plaça del mercat, construït entre el 1823 i el 1825 per l'arquitecte Friedrich Weinbrenner sobre la cripta del fundador de la ciutat, el marcgravi Carles III Guillem. Fa 6,5 metres d'alçada sobre una base quadrada i es considera el segon emblema de la ciutat després del seu traçat de carrers en forma de ventall.
Vizgu utilitza tecnologies necessàries perquè el lloc web funcioni. Amb el seu permís, també utilitzem tecnologies opcionals per recordar funcions i mesurar les derivacions a venedors d’entrades afiliats. Actualment no utilitzem cap eina d’analítica general ni rastrejadors publicitaris. Pot acceptar, rebutjar o triar categories, i canviar la seva elecció en qualsevol moment a Preferències de galetes, al peu de pàgina.
