Explorar els 42 països

Fort marítim en una illa artificial a l'Øresund, entre Copenhaguen i Saltholm, on s'arriba amb vaixell, amb un restaurant, visites guiades i un port esportiu.

La basílica de Maria Auxiliadora s'alça al centre del conjunt salesià de Valdocco. Es va construir per a sant Joan Bosco segons un projecte d'Antonio Spezia i es va inaugurar el 1868, va esdevenir basílica menor el 1911, es va ampliar el 1934–1942 i conserva les restes de Don Bosco en una capella lateral.

El Sydney Cricket Ground és un estadi a Moore Park on es juga a criquet des del 1854. És l'estadi dels Sydney Swans en futbol australià i de l'equip de criquet de Nova Gal·les del Sud, i acull partits test. Les visites guiades recorren el Members' Pavilion del 1878, els vestidors, el centre de premsa i surten al terreny de joc.

La cova del Grand Roc s'obre a mitja alçada del penya-segat calcari sobre el Vézère a Les Eyzies, a uns 100 metres dels abrics de Laugerie-Basse. Descoberta per Jean Maury el 1924 i oberta als visitants el 1947, no té art prehistòric sinó formacions minerals: helictites, estalactites, estalagmites i rars triangles buits de calcita.

Antiga presó estatal de Horsens, en ús del 1853 al 2006 i ara museu penitenciari.

El Museu de la Ciència i la Indústria de Manchester, del Science Museum Group, s'alça on hi havia l'estació de Liverpool Road, oberta el 1830 com a terminal de Manchester del ferrocarril de Liverpool a Manchester, la primera línia interurbana de passatgers. Les seves sales tracten del tèxtil, l'energia del vapor i l'elèctrica, els ferrocarrils, les comunicacions i la informàtica.

El Museu Cernuschi és un museu d'art asiàtic a l'avinguda Vélasquez, a prop del parc Monceau, fundat el 1898 pel banquer i col·leccionista Henri Cernuschi a la seva antiga mansió. La seva col·lecció d'uns 15.000 objectes, sobretot xinesos i japonesos, inclou un Buda de bronze del segle XVIII procedent de Meguro i bronzes xinesos arcaics.

El primer LEGOLAND, obert el 1968 a Billund, la seu de l'empresa LEGO. El seu Miniland reprodueix ciutats i monuments amb milions de peces de LEGO, i el parc té més de 45 atraccions repartides per les zones temàtiques. Els dies d'obertura segueixen un calendari de temporada, així que val la pena consultar-lo abans d'anar-hi.

El Museu d'Austràlia del Sud és un museu d'història natural i centre de recerca a North Terrace, fundat el 1856. Les seves galeries mostren una àmplia col·lecció de material cultural aborigen australià, una col·lecció polar de les primeres expedicions a l'Antàrtida, minerals, fòssils i exemplars d'animals, en un conjunt d'edificis del segle XIX i moderns.

Selwo Aventura és un parc safari d'unes 100 hectàrees prop d'Estepona, gestionat pel grup Parques Reunidos. Animals de l'Àfrica i d'altres continents viuen en grans recintes oberts, que els visitants veuen des de senders, ponts penjants i miradors o en un safari guiat opcional.

Antwerpen-Centraal és l'estació de tren principal d'Anvers, construïda entre el 1895 i el 1905 segons projecte de Louis Delacenserie. La gran cúpula de l'edifici de pedra sobre la sala d'espera li va valer el sobrenom de catedral ferroviària; des del 2007 uns túnels permeten que els trens hi passin en quatre nivells sota la coberta restaurada de ferro i vidre de les andanes.

El People's History Museum és el museu nacional britànic de la història dels treballadors i de la democràcia, a la vora del riu Irwell, a Manchester. Ocupa una antiga estació de bombament hidràulic i una ampliació de quatre pisos inaugurada el 2010, i les seves exposicions tracten temes des de la massacre de Peterloo i els sindicats fins al sufragi femení i les eleccions del 1945.

Els Quattro Canti, oficialment Piazza Vigliena, són la cruïlla barroca octogonal de la Via Maqueda i el Corso Vittorio Emanuele, traçada entre el 1608 i el 1620 per Giulio Lasso i Mariano Smiriglio. Les seves quatre façanes corbes d'angle llueixen fonts i estàtues de les estacions, de reis espanyols i dels sants patrons dels quatre barris històrics.

El Dino Parque Lourinhã és un parc de dinosaures a l'aire lliure a Abelheira, prop de Lourinhã, obert el 2018 en col·laboració amb el Dinosaurierpark Münchehagen d'Alemanya. Camins per una pineda mostren més de 200 models a mida real de dinosaures i altres animals prehistòrics ordenats per períodes, al costat d'una exposició de fòssils i un laboratori de preparació.

Schlenkerla és una taverna històrica del nucli antic de Bamberg, oberta des del 1405 i portada per la família Trum durant sis generacions amb el nom de Heller-Bräu Trum. Hi elaboren l'Aecht Schlenkerla Rauchbier amb un mètode tradicional de malteig en forn de foc obert que la majoria de cerveseries van abandonar al segle XVII, i la serveixen sota un sostre gòtic.

Marjan és un turó de 178 metres a la península a l'oest de la ciutat vella de Split, cobert de pineda mediterrània i protegit com a parc forestal. Camins i graons de pedra pugen des del barri de Varoš, passant per petites esglésies, fins a miradors sobre la ciutat, les illes i les muntanyes de l'interior, i al llarg de la seva costa hi ha platges.

El Museu Nacional de Belles Arts de Taiwan és el museu nacional d'art al districte Oest de Taichung, obert el 1988 i reobert el 2004 després de reparar els danys del terratrèmol de Jiji del 1999. La col·lecció abasta l'art taiwanès modern i contemporani, mostrat en exposicions temporals, amb un parc d'escultures a l'aire lliure al voltant de l'edifici.

Centre d'art internacional a Refshaleøen amb uns 7.000 metres quadrats d'espai expositiu en una antiga nau de soldadura, que mostra instal·lacions a gran escala, vídeo i performance.

Les cascades del Barron, anomenades Din Din en llengua djabugay, són un salt d'aigua escalonat on el riu Barron baixa de l'altiplà d'Atherton cap a la plana costanera de Cairns, al parc nacional de la gorja del Barron, a prop de Kuranda. Una resclosa per sobre del salt alimenta una central hidroelèctrica, de manera que porten molta aigua sobretot després de les pluges de l'estació humida; als miradors s'hi arriba per carretera, en tren i en telefèric.

El Crocifisso del Tufo és una necròpolis etrusca al peu de la cinglera d'Orvieto, utilitzada del segle VIII al III aC i anomenada així per un crucifix esculpit en una capella rupestre propera. Les seves tombes de cambra de blocs de tuf vorejen una quadrícula de carrers funeraris, moltes llindes porten el nom de la família, i un antiquarium mostra aixovars de les excavacions.