Horaris, preus i entrades de llocs que valen la pena.
La Necròpolis de Tuvixeddu és un cementiri púnic en un turó calcari del barri de Sant'Avendrace de Càller. Entre els segles VI i III aC els cartaginesos hi van excavar a la roca tombes de pou, de dos a onze metres de fondària, algunes amb cambres pintades; més tard els romans hi van afegir tombes pròpies. Des del 2014 la zona és un parc públic amb camins entre les tombes.
L'Amfiteatre Romà de Càller es va construir al segle II dC en una petita vall als vessants del turó de Buon Cammino, amb les graderies tallades en part a la roca. S'hi feien combats de gladiadors, caceres d'animals i execucions. Utilitzat durant segles com a pedrera, es va excavar al segle XIX; els visitants hi veuen l'arena, el seu corredor i les estances on es guardaven els animals.
La Torre dell'Elefante és una torre de pedra calcària construïda el 1307 per l'arquitecte sard Giovanni Capula com a part de les muralles pisanes del barri del Castello de Càller. Pren el nom del petit elefant de marbre que hi ha sobre la porta. El costat nord és obert i deixa veure quatre pisos de fusta, pels quals els visitants pugen fins a la terrassa del capdamunt.
El Palazzo Regio és l'antic palau dels virreis de Sardenya, a la Piazza Palazzo del barri del Castello de Càller, al costat de la catedral. Començat pels pisans al segle XIII, es va reconstruir al segle XVIII sota la casa de Savoia i va allotjar la família reial del 1799 al 1815. Avui és la seu de la Ciutat Metropolitana de Càller.
La catedral de Càller, dedicada a la Mare de Déu i a santa Cecília, s'alça a la Piazza Palazzo, al barri del Castello. Construïda pels pisans al segle XIII, es va convertir en seu arquebisbal el 1258, va guanyar capelles barroques als segles XVII i XVIII i la façana neoromànica als anys trenta del segle XX. Sota el presbiteri hi ha el Santuari dels Màrtirs.
La basílica de San Saturnino, al barri de Villanova de Càller, s'alça en un cementiri paleocristià sobre el lloc d'enterrament de sant Saturní, martiritzat el 304. Construïda primer entre els segles IV i V i reconstruïda al VI com a església de creu grega amb cúpula, va ser remodelada per monjos de Marsella i reconsagrada el 1119. Se'n conserven el centre amb cúpula i el braç oriental.
El Santuari de la Mare de Déu de Bonaria s'alça al turó de Bonaria, a Càller, i el tenen cura els frares mercedaris des del 1335. Uneix una petita església del segle XIV, que acull l'estàtua de fusta de la Mare de Déu que, segons es diu, va arribar a la costa el 1370, amb la basílica més gran que té al costat. La Mare de Déu de Bonaria és la patrona de Sardenya.
Vizgu utilitza tecnologies necessàries perquè el lloc web funcioni. Amb el seu permís, també utilitzem tecnologies opcionals per recordar funcions i mesurar les derivacions a venedors d’entrades afiliats. Actualment no utilitzem cap eina d’analítica general ni rastrejadors publicitaris. Pot acceptar, rebutjar o triar categories, i canviar la seva elecció en qualsevol moment a Preferències de galetes, al peu de pàgina.
