Horaris, preus i entrades de llocs que valen la pena.
El Poble Espanyol és un museu d'arquitectura a l'aire lliure a Montjuïc, construït per a l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929. Els seus 117 edificis a escala real reprodueixen carrers, places i cases de regions de tot Espanya, i ara acullen tallers artesans, restaurants i el museu d'art contemporani Fran Daurel.
El Museu Nacional d'Art de Catalunya ocupa el Palau Nacional de Montjuïc, un palau amb cúpula construït per a l'Exposició Internacional del 1929. La col·lecció va des de les pintures murals romàniques arrencades d'esglésies pirinenques, passant per l'art gòtic, renaixentista i barroc, fins al modernisme i el noucentisme catalans de principis del segle XX.
El Museu Olímpic i de l'Esport Joan Antoni Samaranch va obrir el 2007 a Montjuïc, davant l'Estadi Olímpic Lluís Companys, i va adoptar el nom actual el 2010. Gestionat per la Fundació Barcelona Olímpica, tracta els Jocs Olímpics i els Jocs de Barcelona del 1992, l'esport en diverses civilitzacions i l'esport adaptat, amb presentacions multimèdia interactives.
La Fundació Joan Miró és un museu d'art modern a Montjuïc, creat per Joan Miró i inaugurat el 1975 en un edifici blanc amb patis i terrats projectat pel seu amic Josep Lluís Sert. Conserva una gran col·lecció de pintures, escultures, tapissos i dibuixos de Miró, i el seu Espai 13 mostra obra d'artistes joves.
Bellesguard és una casa senyorial modernista a Sant Gervasi, projectada per Antoni Gaudí i construïda entre el 1900 i el 1909 al lloc d'una residència del rei Martí l'Humà. Els seus murs de pedra, els merlets i l'esvelta agulla coronada per una creu evoquen formes del gòtic medieval, amb mosaics de Domènec Sugrañes, i l'envolta un jardí amb restes de la residència reial.
La Casa Rocamora és una vil·la isabelina de dues plantes de mitjan segle XIX al barri del Putxet, llar del col·leccionista Manuel Rocamora des del 1935 fins a la seva mort el 1976. Conservada per la fundació que ell va inspirar, mostra en visites guiades les seves col·leccions de pintura, ceràmica de l'Alcora, mascarons de proa, autòmats i cartells publicitaris.
La Casa Vicens, a Gràcia, és la primera gran casa d'Antoni Gaudí, construïda entre el 1883 i el 1885 com a residència d'estiu per a l'agent de borsa Manuel Vicens. Els murs de pedra tosca i maó estan ornats amb franges de rajoles verdes i blanques d'estil neomudèjar; les estances restaurades, el jardí i el terrat estan oberts com a museu, part d'un lloc Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 2005.
El Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) s'alça a la plaça dels Àngels, al Raval, en un edifici blanc amb una llarga façana de vidre projectat per l'arquitecte nord-americà Richard Meier i inaugurat el 1995. Les sales mostren la col·lecció del museu, d'art de mitjan segle XX ençà, al costat d'exposicions temporals.
El Museu Tàpies és un museu d'art fundat el 1984 pel pintor Antoni Tàpies i obert el 1990 a l'antiga editorial Montaner i Simon, un edifici modernista primerenc de maó i ferro de Lluís Domènech i Montaner. Una gran escultura de filferro de Tàpies corona la coberta, i les sales mostren la seva obra al costat d'exposicions temporals.
La Casa Milà, coneguda com la Pedrera, és un edifici d'habitatges del passeig de Gràcia projectat per Antoni Gaudí i construït entre el 1906 i el 1912 per a Pere Milà i Roser Segimon. Té una façana de pedra ondulada autoportant amb balcons de ferro forjat, i els visitants en veuen els patis, les golfes i el terrat amb xemeneies esculpides.
La Casa Amatller és una casa del passeig de Gràcia que Josep Puig i Cadafalch va reformar entre el 1898 i el 1900 per al xocolater Antoni Amatller, amb un frontó esglaonat revestit de rajoles de ceràmica. Les estances de la família conserven el mobiliari i la decoració originals del 1900 i es visiten amb guia o audioguia.
La Casa Batlló és una casa del passeig de Gràcia que Antoni Gaudí va reformar a partir del 1904 per a Josep Batlló, part de l'illa d'edificis modernistes coneguda com l'Illa de la Discòrdia. La façana està coberta de trencadís, amb columnes en forma d'os i una teulada com l'esquena d'un drac; els visitants recorren la planta noble, el pati de llums i el terrat.
El Palau Baró de Quadras és una casa senyorial de l'avinguda Diagonal que Josep Puig i Cadafalch va reformar entre el 1904 i el 1906 per a Manuel de Quadras, primer baró de Quadras. La façana de la Diagonal llueix una tribuna neogòtica de pedra esculpida per Eusebi Arnau i Alfons Juyol; l'edifici és la seu de l'Institut Ramon Llull i la planta noble es mostra en visites guiades.
El Museu de l'Eròtica de Barcelona ocupa un pis superior d'un edifici de la Rambla, davant del mercat de la Boqueria, i va obrir el 1997 com el primer museu d'Espanya dedicat a l'art eròtic. La seva col·lecció d'unes 800 peces inclou escultures, pintures i gravats de diverses cultures, fotografies i pel·lícules encarregades pel rei Alfons XIII.
El Gran Teatre del Liceu és el teatre d'òpera de Barcelona, a la Rambla, obert en aquesta adreça el 1847. Destruït per un incendi el 1861 i de nou el 1994, es va reconstruir les dues vegades i va reobrir el 1999. Programa òpera, ballet i concerts i té orquestra simfònica, cor i conservatori de música propis.
El Palau Güell és una mansió urbana al Raval projectada per Antoni Gaudí per a l'industrial Eusebi Güell i construïda entre el 1886 i el 1890. Dues portes d'arc parabòlic amb treball de ferro forjat donen pas a estances agrupades al voltant d'un alt saló central sota una cúpula perforada, i el terrat té xemeneies revestides de mosaic. Forma part del lloc Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO de les obres de Gaudí.
El Museu Marítim de Barcelona ocupa les Drassanes Reials, les drassanes reials gòtiques construïdes entre finals del segle XIII i finals del XIV per fer galeres per als reis d'Aragó. Sota els llargs arcs de pedra mostra maquetes de vaixells, instruments de navegació, mapes i embarcacions, i manté a flot al port la goleta Santa Eulàlia.
Los Tarantos és un tablao flamenc a la plaça Reial, al barri Gòtic de Barcelona, obert el 1963 per Marta Vilardell i batejat amb el nom del pal flamenc dels tarantos i de la pel·lícula Los Tarantos, rodada a la ciutat. Hi van actuar Antonio Gades i Maruja Garrido; avui ofereix espectacles curts d'uns 40 minuts, diversos cada vespre.
El Museu de Cera de Barcelona ocupa un antic edifici bancari del 1873 al passatge de la Banca, al capdavall de la Rambla, i va obrir com a museu de cera el 1973. Reobert després d'una renovació completa el desembre del 2020, mostra més de 150 figures de personatges reals i de ficció en 28 escenaris.
La Sinagoga Major de Barcelona és un petit edifici de pedra al carrer de Marlet, al Call, l'antic barri jueu medieval de la ciutat, identificat com la seva sinagoga principal, que va deixar d'utilitzar-se després de l'assalt del 1391. Comprada per Miguel Iaffa el 1995 i restaurada per l'Associació Call de Barcelona, va obrir als visitants el 2002 com a sinagoga i petit museu.
Vizgu utilitza tecnologies necessàries perquè el lloc web funcioni. Amb el seu permís, també utilitzem tecnologies opcionals per recordar funcions i mesurar les derivacions a venedors d’entrades afiliats. Actualment no utilitzem cap eina d’analítica general ni rastrejadors publicitaris. Pot acceptar, rebutjar o triar categories, i canviar la seva elecció en qualsevol moment a Preferències de galetes, al peu de pàgina.
