Explorar Göreme

El Museu a l'aire lliure de Göreme és un grup d'esglésies, capelles i refetors monàstics excavats a la roca volcànica d'una vall a les afores de Göreme. La majoria són dels segles X al XII; les esglésies d'Elmalı, Bàrbara i Çarıklı conserven escenes pintades de la vida de Crist, i l'Església Fosca, amb entrada a part, té frescos els colors dels quals s'han conservat perquè hi entra poca llum.

La Vall de l'Amor, coneguda al lloc com a Bağlıdere, és una vall al nord-oest de Göreme flanquejada d'alts i esvelts pilars de tuf clar coronats per capçals més durs, que van quedar dempeus quan la roca més tova del voltant es va erosionar. Un camí recorre el fons de la vall entre Göreme i Uçhisar, i un mirador a l'altiplà de dalt domina els pilars.

El castell d'Uçhisar és un alt penyal de tuf volcànic a la part alta del poble d'Uçhisar, el punt més alt de la zona de Göreme, buidat al llarg dels segles en sales, cisternes, magatzems i túnels que servien de refugi. Escales i camins pugen per la roca fins a una terrassa al cim amb vistes sobre la Vall dels Coloms, Göreme i el mont Erciyes.

Zelve és un antic poble troglodític escampat per tres valls als vessants de l'Aktepe, al nord de Göreme, on hi ha cases, esglésies, una mesquita, un molí i colomars excavats a la roca. L'erosió va obligar els últims habitants a marxar als anys 1950, i les valls buides es van obrir als visitants; una mateixa entrada inclou també les xemeneies de fades del proper Paşabağ.

Paşabağ, també anomenada Vall dels Monjos, és un camp de xemeneies de fades prop de Çavuşin les altes columnes de tuf del qual porten cadascuna diversos capçals foscos de basalt. Algunes es van buidar com a cel·les d'ermitans i capelles; una xemeneia de tres caps té una capella dedicada a sant Simeó l'Estilita amb una cel·la a sobre. Forma part del mateix recinte amb entrada que Zelve.