Horaris, preus i entrades de llocs que valen la pena.
El Pont de Carles és un pont medieval de pedra sobre el Moldava, començat el 1357 sota el rei Carles IV i acabat a principis del segle XV. Fa 516 metres de llargada, descansa sobre 16 arcs i té torres als dos extrems; una filera de 30 estàtues, majoritàriament barroques i avui substituïdes per còpies, vorejen els seus ampits en el passeig entre la Ciutat Vella i Malá Strana.
El Museu Franz Kafka ocupa part de l'Hergetova Cihelna, una antiga bòbila a la riba del Moldava, a Malá Strana. La seva exposició permanent segueix l'escriptor nascut a Praga (1883–1924) a través de primeres edicions, manuscrits, diaris, cartes, fotografies i instal·lacions audiovisuals que evoquen la ciutat del seu temps.
El Museu de la Slivovitz és una exposició sobre l'aiguardent de pruna txec en una casa del renaixement tardà a U Lužického semináře, a Malá Strana, oberta el 2019 pel destil·lador de Vizovice Rudolf Jelínek. Projeccions, objectes d'època i un espectacle de realitat virtual tracten el conreu de fruita i la destil·lació, i les visites acaben amb un tast a la barra.
El Museu Karel Zeman va obrir el 2012 a Malá Strana, prop del Pont de Carles, i tracta l'obra del cineasta txec Karel Zeman i les seves tècniques de trucatge. Les seves sales interactives expliquen com es van fer escenes de Viatge a la prehistòria, L'invent diabòlic i El baró de Münchhausen, amb objectes i decorats originals.
L'Exposició Invisible és un recorregut interactiu a la segona planta del Nou Ajuntament, a la plaça de Carles, a Praga des del 2011. Guies cecs i amb baixa visió acompanyen els visitants per set sales a les fosques totals, on les tasques quotidianes, com creuar un carrer o pagar en un cafè, es fan amb el tacte, l'oïda i l'olfacte.
El Mur de Lennon és un mur cobert de grafits a la plaça del Gran Priorat, a Malá Strana, a Praga, davant de l'ambaixada de França. Després de l'assassinat de John Lennon el 1980, un artista desconegut hi va pintar el seu retrat, i el mur es va convertir en un lloc de missatges contra el govern comunista. Pertany a l'Orde de Malta, que el 2019 va limitar les pintades a certes seccions.
El Museu Nacional, fundat el 1818 per Kaspar Maria von Sternberg, té el seu edifici principal neorenaixentista del 1891 al capdamunt de la Plaça de Venceslau. Reobert el 2018 després d'una restauració, un passadís subterrani l'uneix amb l'Edifici Nou, i les seves exposicions tracten la història natural, la història txeca i el Panteó de figures nacionals.
El Palau Wallenstein és un palau barroc a Malá Strana, construït el 1623–1630 per al general imperial Albrecht von Wallenstein i avui seu del Senat txec. El seu jardí a la italiana té una gran sala terrena, un mur artificial de concrecions, un aviari i còpies de bronze d'estàtues d'Adriaen de Vries; les sales del palau s'obren en visites els dissabtes.
El Palau Lobkowicz és un palau del segle XVI dins el recinte del Castell de Praga, començat per Jaroslav de Pernštejn i l'únic edifici del recinte en mans privades. Des del 2007 el seu museu amb audioguia mostra les Col·leccions Lobkowicz, amb pintures de Pieter Bruegel el Vell i Canaletto, armes, instruments i manuscrits de Beethoven i Mozart.
L'Església de Sant Nicolau, a la plaça de Malá Strana, és una església barroca construïda per als jesuïtes en dues etapes al segle XVIII, segons plànols de Kryštof Dientzenhofer i el seu fill Kilián Ignác; Anselmo Lurago va acabar el campanar de 79 metres el 1756. A l'interior hi ha un fresc al sostre de la cúpula de 70 metres i un orgue de més de 4.000 tubs que Mozart va tocar el 1787.
El Campanar de Sant Nicolau, a Malá Strana, s'alça al costat de la cúpula de l'església de Sant Nicolau, però sempre ha pertangut a la ciutat. Construït amb l'església per Kilian Ignaz Dientzenhofer i acabat per Anselmo Lurago el 1755, va servir de torre de guaita d'incendis i, dels anys seixanta als vuitanta, de punt d'observació de la Seguretat de l'Estat; 215 graons porten a una galeria a 65 metres.
L'Església de la Mare de Déu de les Victòries, a Malá Strana, la van construir el 1611–1613 luterans de parla alemanya i es va cedir als carmelites descalços, que la van tornar a dedicar el 1624 i la van reconstruir en estil del primer barroc. Acull el Nen Jesús de Praga, una estàtua de fusta recoberta de cera procedent de l'Espanya del segle XVI donada el 1628, i un petit museu dels seus vestits.
La Catedral de Sant Ciril i Sant Metodi, al carrer Resslova, és l'església principal de l'Església Ortodoxa de les Terres Txeques i Eslovàquia. Kilian Ignaz Dientzenhofer la va dissenyar com a església catòlica, construïda el 1730–1736; va passar a ser ortodoxa el 1935. El juny del 1942, els paracaigudistes que van matar Reinhard Heydrich van resistir fins al final a la seva cripta, avui memorial nacional.
La Casa Danzant és un edifici d'oficines al moll Rašín de Praga, dissenyat per Vlado Milunić amb Frank Gehry i acabat el 1996. La seva torre de vidre recolzada en una de massissa recorda una parella que balla, d'aquí el sobrenom de Ginger i Fred. A l'interior hi ha una galeria, un hotel i un bar al terrat amb una terrassa sobre el Moldava.
La Catedral de Sant Vit és la catedral gòtica de l'arquebisbe de Praga, al tercer pati del Castell de Praga. Començada el 1344 sota Carles IV, no es va acabar fins al 1929; conserva les tombes dels reis de Bohèmia i la capella de Sant Venceslau, i la seva torre principal fa 102 metres d'alçada. A la part davantera de la nau s'hi pot entrar sense entrada; la resta forma part del circuit del castell.
El Castell de Praga és un conjunt castral sobre el Moldava, fundat al segle IX i seu dels reis de Bohèmia, dels emperadors del Sacre Imperi i avui del president txec. Als seus patis hi ha la catedral de Sant Vit, l'Antic Palau Reial, la basílica de Sant Jordi i el Carreró d'Or; el recinte es pot recórrer a peu, i els interiors es visiten amb entrades de circuit.
El Palau de Fires, a Holešovice, és la seu més gran de la Galeria Nacional de Praga. Construït el 1925–1928 segons projectes de Josef Fuchs i Oldřich Tyl, va ser el primer gran edifici funcionalista de Praga. Després d'un incendi el 1974 es va reconstruir per a la galeria i mostra art txec i internacional dels segles XIX al XXI.
Loreta és un santuari de pelegrinatge barroc a Hradčany, començat el 1626 al voltant d'una còpia de la Santa Casa de Loreto beneïda el 1631. L'envolten claustres, l'església de la Nativitat i una torre de rellotge amb un carilló del 1694 que encara toca, i el tresor mostra objectes litúrgics, sobretot custòdies. La façana és de Christoph i Kilian Ignaz Dientzenhofer.
La Torre de Televisió de Žižkov és una torre emissora de 216 metres construïda entre el 1985 i el 1992 segons un projecte de l'arquitecte Václav Aulický i l'enginyer Jiří Kozák. Un mirador a 93 metres mira sobre Praga, i els nadons de fibra de vidre de David Černý s'enfilen per les seves tres columnes d'acer i formigó.
El Monestir de Strahov és una abadia premonstratenca sobre Hradčany, fundada el 1143 pel bisbe Jindřich Zdík i el duc Vladislau II. Els visitants guaiten des de les portes les sales barroques Teològica i Filosòfica de la seva biblioteca, i veuen la Pinacoteca de Strahov i la basílica de l'Assumpció, on reposen les restes de sant Norbert des del 1627.
Vizgu utilitza tecnologies necessàries perquè el lloc web funcioni. Amb el seu permís, també utilitzem tecnologies opcionals per recordar funcions i mesurar les derivacions a venedors d’entrades afiliats. Actualment no utilitzem cap eina d’analítica general ni rastrejadors publicitaris. Pot acceptar, rebutjar o triar categories, i canviar la seva elecció en qualsevol moment a Preferències de galetes, al peu de pàgina.
