Horaris, preus i entrades de llocs que valen la pena.
L'Skógafoss és una cascada del riu Skógá a Skógar, on el riu cau uns 60 metres per l'antic penya-segat marí que marca la vora de les terres baixes del sud d'Islàndia. La cascada fa uns 25 metres d'amplada; un camí porta fins al peu, i una escala al costat est puja fins a una plataforma mirador a dalt, on comença el camí de Fimmvörðuháls.
El Museu de Skógar (Skógasafn) és un museu regional a Skógar, fundat el 1949 per iniciativa del col·leccionista Þórður Tómasson. Guarda uns 18.000 objectes en un museu etnogràfic amb la barca de pesca de vuit rems Pétursey, un museu a l'aire lliure de cases de gleva, una església i una escola traslladades de la comarca, i un museu del transport i la tecnologia obert el 2002.
Les restes de l'avió de Sólheimasandur són el fuselatge d'un C-117 de la Marina dels Estats Units, una versió militar del Douglas DC-3, que va fer un aterratge forçós a la plana de sorra negra de Sólheimasandur el 21 de novembre de 1973 a causa del gel; els set tripulants van sobreviure. És a uns 18 km a l'oest de Vík i s'hi arriba amb una caminada de 4 km des de l'aparcament de la carretera 1; la pista està tancada als cotxes des del 2016.
El Sólheimajökull és una llengua glacial que baixa cap al sud des del casquet de gel del Mýrdalsjökull, entre els volcans Katla i Eyjafjallajökull, a uns 20 km a l'oest de Vík. Un camí de grava va de l'aparcament a miradors sobre el seu front ratllat de cendra i la llacuna d'aigua de fusió que ha deixat el gel en retirar-se; les sortides sobre el gel només es fan amb guies.
Dyrhólaey és un promontori de 120 metres a la costa sud, a l'oest de Vík, format per una erupció volcànica fa uns 100.000 anys i que antigament era una illa. A dalt hi ha un far construït el 1927, i el mar ha obert un gran arc a l'extrem que dona al mar; els miradors dominen Reynisfjara, els esculls de Reynisdrangar i la glacera de Mýrdalsjökull.
Reynisfjara és una platja de sorra negra a la costa sud, just a l'oest de Vík, entre la muntanya Reynisfjall i el promontori de Dyrhólaey. A l'extrem oriental hi ha columnes de basalt i la cova d'Hálsanefshellir, amb els esculls de Reynisdrangar mar endins; l'onatge aquí produeix onades grans i sobtades que pugen molt amunt per la platja.
El Fjaðrárgljúfur és un congost del riu Fjaðrá a l'oest de Kirkjubæjarklaustur, d'uns 2 km de llarg i fins a 100 metres de fondària, excavat en roca palagonítica per l'aigua de fusió glacial. Un camí ressegueix la vora oriental fins a plataformes mirador sobre el riu sinuós, i la part oriental del congost és espai protegit des del 2024.
Els Lakagígar són una filera de més de 130 cràters de més de 29 km de llarg al Parc Nacional de Vatnajökull, a uns 35 km al nord-oest de Kirkjubæjarklaustur, formats en l'erupció de Skaftáreldar del 1783–84, que va provocar una fam a Islàndia. Els camins surten d'una caseta de guardes al costat de la muntanya Laki, on s'arriba amb tot terreny per la carretera de muntanya F206, oberta només a l'estiu.
El Kirkjugólf, en islandès «terra d'església», és una superfície plana d'uns 80 metres quadrats a la vora de Kirkjubæjarklaustur, formada pels caps de columnes de basalt polits pel mar i per les glaceres. Les pedres de molts costats semblen un paviment, tot i que aquí no hi va haver mai cap església; el lloc està protegit com a monument natural.
El Jardí Botànic d'Akureyri (Lystigarður Akureyrar) és al vessant al sud del centre, a uns 85 km al sud del cercle polar àrtic. El parc públic va obrir el 1912 i el jardí botànic el 1957; les seves 3,7 hectàrees tenen gespes, parterres, un estany i col·leccions de plantes que inclouen unes 400 espècies islandeses.
L'Akureyrarkirkja és l'església luterana d'Akureyri, dalt d'un turó sobre el centre. Dissenyada per Guðjón Samúelsson i acabada el 1940, té dues torres esglaonades, un orgue de 3.200 tubs, relleus d'Ásmundur Sveinsson al balcó de la nau i un retaule del 1863 d'Edvard Lehmann.
El Svartifoss és una cascada a Skaftafell, al Parc Nacional de Vatnajökull, que cau per un penya-segat de columnes de basalt fosc, majoritàriament hexagonals. Les columnes es van formar fa uns 300.000 anys quan la lava va omplir un antic llit de riu i es va esquerdar en refredar-se. S'hi arriba a peu des del centre de visitants de Skaftafellsstofa pel camí S2, que també passa per l'Hundafoss i el Magnúsarfoss.
El Goðafoss és una cascada del riu Skjálfandafljót, al nord d'Islàndia, al costat de la carretera circular entre Akureyri i el llac Mývatn. El riu cau 12 metres per un sortint corbat d'uns 30 metres d'amplada, i camins i miradors a totes dues ribes porten a la vora del salt i baixen cap a l'aigua.
L'Skaftafellsjökull és una llengua glacial del Vatnajökull, d'uns 10 km de llarg, entre l'erm de Skaftafellsheiði i la muntanya Hafrafell, al Parc Nacional de Vatnajökull. El camí S1, un circuit de 4,1 km des del centre de visitants de Skaftafellsstofa, porta a la llacuna d'aigua de fusió del seu front passant per morenes i clots glacials. Per anar sobre el gel cal un guia.
El Svínafellsjökull és una llengua glacial del Vatnajökull a Öræfi, a uns 7 km a l'est de Skaftafell, que baixa de l'Öræfajökull entre vessants abruptes. La seva llengua trencada acaba en una petita llacuna d'aigua de fusió. El 2018 les autoritats van desaconsellar les sortides a la glacera després que es trobessin esquerdes al vessant de Svínafellsheiði, a sobre; per anar sobre el gel cal un guia.
L'Hofskirkja és una església de gleva a Hof, a Öræfi, a uns 18 km al sud-est de Skaftafell. La va construir Páll Pálsson d'Hörgsdal el 1883–85 amb murs laterals de pedra, una teulada coberta de gleva i frontons de fusta; fa 9,8 m de llarg. El Museu Nacional d'Islàndia se'n va fer càrrec i la va reconstruir el 1953–54, i encara és l'església parroquial, en un cementiri amb tombes elevades.
El Museu de la Balena de Húsavík ocupa l'antic escorxador del port de la vila, construït el 1931 i obert com a museu el 2002. En dues plantes presenta les balenes de l'Atlàntic Nord, la seva ecologia, els encallaments i la història de la caça i de l'observació de balenes a Islàndia, amb 13 esquelets reals de balena exposats.
La Húsavíkurkirkja és una església de fusta sobre el port de Húsavík, construïda el 1907 segons el projecte de l'arquitecte islandès Rögnvaldur Ólafsson. L'edifici en forma de creu està pintat de blanc amb detalls vermells, sota una teulada verda i una agulla punxeguda. Encara serveix la parròquia per a oficis, baptismes, casaments i funerals.
Skútustaðagígar és un grup de pseudocràters a la riba sud del llac Mývatn, al costat de la granja i l'església de Skútustaðir. Es van formar fa uns 2.300 anys quan la lava va fluir sobre el llac i els seus aiguamolls, i les explosions de vapor van aixecar cons herbosos sense cap xemeneia a sota. Un camí circular passa entre els cràters al voltant de l'estany Stakhólstjörn.
El Fjallsárlón és una llacuna glacial a Breiðamerkursandur, a uns 10 km a l'oest del Jökulsárlón, prop de la carretera 1. La glacera de Fjallsjökull, una llengua de l'Öræfajökull, s'hi desprèn, de manera que hi suren icebergs més petits. Des del 2017 la llacuna forma part del Parc Nacional de Vatnajökull; a principis d'estiu els paràsits grossos nien a la riba.
Vizgu utilitza tecnologies necessàries perquè el lloc web funcioni. Amb el seu permís, també utilitzem tecnologies opcionals per recordar funcions i mesurar les derivacions a venedors d’entrades afiliats. Actualment no utilitzem cap eina d’analítica general ni rastrejadors publicitaris. Pot acceptar, rebutjar o triar categories, i canviar la seva elecció en qualsevol moment a Preferències de galetes, al peu de pàgina.
