Horaris, preus i entrades de llocs que valen la pena.
El Museu de Cera de Barcelona ocupa un antic edifici bancari del 1873 al passatge de la Banca, al capdavall de la Rambla, i va obrir com a museu de cera el 1973. Reobert després d'una renovació completa el desembre del 2020, mostra més de 150 figures de personatges reals i de ficció en 28 escenaris.
La Rambla és un passeig de vianants arbrat que s'estén 1,2 km des de la plaça de Catalunya fins al Monument a Colom, al Port Vell, entre el barri Gòtic i el Raval. Està formada per diversos trams més curts, cadascun amb el seu nom, i passa pel mercat de la Boqueria, el Liceu, les parades de flors i les terrasses de cafè.
Los Tarantos és un tablao flamenc a la plaça Reial, al barri Gòtic de Barcelona, obert el 1963 per Marta Vilardell i batejat amb el nom del pal flamenc dels tarantos i de la pel·lícula Los Tarantos, rodada a la ciutat. Hi van actuar Antonio Gades i Maruja Garrido; avui ofereix espectacles curts d'uns 40 minuts, diversos cada vespre.
El Museu de l'Eròtica de Barcelona ocupa un pis superior d'un edifici de la Rambla, davant del mercat de la Boqueria, i va obrir el 1997 com el primer museu d'Espanya dedicat a l'art eròtic. La seva col·lecció d'unes 800 peces inclou escultures, pintures i gravats de diverses cultures, fotografies i pel·lícules encarregades pel rei Alfons XIII.
La Sinagoga Major de Barcelona és un petit edifici de pedra al carrer de Marlet, al Call, l'antic barri jueu medieval de la ciutat, identificat com la seva sinagoga principal, que va deixar d'utilitzar-se després de l'assalt del 1391. Comprada per Miguel Iaffa el 1995 i restaurada per l'Associació Call de Barcelona, va obrir als visitants el 2002 com a sinagoga i petit museu.
La plaça de Catalunya és una plaça d'uns 50.000 metres quadrats on la ciutat vella de Barcelona es troba amb l'Eixample del segle XIX, i on comencen la Rambla, el passeig de Gràcia i el Portal de l'Àngel. Té fonts, una rosa dels vents pavimentada al centre i escultures d'artistes com Josep Clarà, Pablo Gargallo i Josep Llimona.
El Museu Tàpies és un museu d'art fundat el 1984 pel pintor Antoni Tàpies i obert el 1990 a l'antiga editorial Montaner i Simon, un edifici modernista primerenc de maó i ferro de Lluís Domènech i Montaner. Una gran escultura de filferro de Tàpies corona la coberta, i les sales mostren la seva obra al costat d'exposicions temporals.
L'Aquàrium de Barcelona és un aquari públic al Moll d'Espanya del Port Vell, inaugurat el 1995. Els seus tancs acullen uns 11.000 animals amb especial atenció a la vida marina mediterrània, i el gran oceanari de taurons i rajades el travessa un túnel submarí de 80 metres.
Altamar és un restaurant al capdamunt de la Torre de Sant Sebastià, la torre d'acer de 78 metres del 1931 que fa d'estació de la Barceloneta del telefèric del Port. El menjador és a uns 75 metres sobre el port, amb vistes al port i a la ciutat, i serveix cuina mediterrània a la carta o com a menú degustació.
La Casa Amatller és una casa del passeig de Gràcia que Josep Puig i Cadafalch va reformar entre el 1898 i el 1900 per al xocolater Antoni Amatller, amb un frontó esglaonat revestit de rajoles de ceràmica. Les estances de la família conserven el mobiliari i la decoració originals del 1900 i es visiten amb guia o audioguia.
La Casa Batlló és una casa del passeig de Gràcia que Antoni Gaudí va reformar a partir del 1904 per a Josep Batlló, part de l'illa d'edificis modernistes coneguda com l'Illa de la Discòrdia. La façana està coberta de trencadís, amb columnes en forma d'os i una teulada com l'esquena d'un drac; els visitants recorren la planta noble, el pati de llums i el terrat.
La catedral de Barcelona, dedicada a la Santa Creu i a santa Eulàlia, és la seu de l'arquebisbe de Barcelona, al barri Gòtic. Es va construir principalment entre els segles XIII i XV i va rebre la façana principal neogòtica a finals del segle XIX. La cripta guarda les relíquies de santa Eulàlia, i el claustre, acabat el 1448, envolta la Font de les Oques.
El passeig de Gràcia és una àmplia avinguda de l'Eixample que va de la plaça de Catalunya al carrer Gran de Gràcia, traçada al segle XIX sobre l'antic camí entre Barcelona i la vila de Gràcia. Està flanquejada de botigues i edificis modernistes, entre els quals la Casa Amatller, la Casa Lleó Morera i la Casa Batlló i la Casa Milà d'Antoni Gaudí.
El Museu d'Història de Barcelona, MUHBA, ressegueix la ciutat des de la Bàrcino romana fins avui. La seu principal, a la plaça del Rei, oberta el 1943, porta sota terra per carrers i tallers excavats de la ciutat romana i puja fins al palau reial medieval, amb el Saló del Tinell i la capella de Santa Àgata.
La Casa Milà, coneguda com la Pedrera, és un edifici d'habitatges del passeig de Gràcia projectat per Antoni Gaudí i construït entre el 1906 i el 1912 per a Pere Milà i Roser Segimon. Té una façana de pedra ondulada autoportant amb balcons de ferro forjat, i els visitants en veuen els patis, les golfes i el terrat amb xemeneies esculpides.
El Palau de la Música Catalana és una sala de concerts al barri de Sant Pere, projectada per Lluís Domènech i Montaner i construïda entre el 1905 i el 1908 per a la societat coral Orfeó Català. La façana de maó llueix columnes revestides de mosaic i escultures, i l'auditori s'il·lumina amb un lluernari de vitrall; de dia s'hi fan visites guiades i al vespre, concerts.
El Palau Baró de Quadras és una casa senyorial de l'avinguda Diagonal que Josep Puig i Cadafalch va reformar entre el 1904 i el 1906 per a Manuel de Quadras, primer baró de Quadras. La façana de la Diagonal llueix una tribuna neogòtica de pedra esculpida per Eusebi Arnau i Alfons Juyol; l'edifici és la seu de l'Institut Ramon Llull i la planta noble es mostra en visites guiades.
Santa Maria del Mar és una església del gòtic català al barri de la Ribera, construïda entre el 1329 i el 1383 amb el suport dels gremis del barri segons un projecte de Berenguer de Montagut. La visita cultural afegeix la cripta, el museu de la tribuna, les torres i les terrasses de la coberta a l'àmplia nau de tres naus.
El Museu Europeu d'Art Modern (MEAM) és un museu privat d'art figuratiu contemporani al Palau Gomis, un palau prop del Museu Picasso, al barri de la Ribera, reconstruït el 1792 per al comerciant tèxtil Gomis. Obert el 2011 per la Fundació de les Arts i els Artistes, mostra escultura del segle XX i pintura i escultura figuratives del segle XXI.
El Museu d'Història de Catalunya va obrir el 1996 al Palau de Mar, un magatzem de maó del segle XIX al Port Vell i l'últim edifici que queda de l'antic port industrial de Barcelona. L'exposició permanent, a la segona i la tercera planta, ressegueix la història de Catalunya des de la prehistòria fins avui, amb exposicions temporals a la primera planta.
Vizgu utilitza tecnologies necessàries perquè el lloc web funcioni. Amb el seu permís, també utilitzem tecnologies opcionals per recordar funcions i mesurar les derivacions a venedors d’entrades afiliats. Actualment no utilitzem cap eina d’analítica general ni rastrejadors publicitaris. Pot acceptar, rebutjar o triar categories, i canviar la seva elecció en qualsevol moment a Preferències de galetes, al peu de pàgina.
