Explorar Ercolano

El Museu Nacional del Ferrocarril de Pietrarsa ocupa els tallers borbònics de Pietrarsa, fundats el 1840 per Ferran II al costat de la línia Nàpols–Portici, el primer ferrocarril d'Itàlia, inaugurat el 1839. Més de 55 locomotores i vagons històrics s'exposen als antics pavellons dels tallers a la vora del mar, des d'una rèplica de la locomotora Bayard fins a trens elèctrics.

El Pio Monte della Misericordia és una institució benèfica fundada el 1601 per set nobles napolitans, amb una església octogonal i un palau a la Via dei Tribunali reconstruïts per Francesco Antonio Picchiati a partir del 1658. Les set obres de misericòrdia de Caravaggio pengen sobre l'altar major, i la pinacoteca del pis de dalt mostra pintures de Luca Giordano i d'altres.

El Palau Reial de Nàpols s'alça a la Piazza del Plebiscito i es va començar el 1600 segons un projecte de Domenico Fontana com a residència dels virreis espanyols. A partir del 1734 va ser la residència principal dels reis borbons de Nàpols; els visitants recorren els apartaments de gala, el Museo della Fabbrica sobre la història de l'edifici i el jardí penjant sobre el port.

El Teatro di San Carlo és el teatre d'òpera de Nàpols, inaugurat el 1737 per al rei Carles de Borbó al costat del Palau Reial i reconstruït en menys d'un any després d'un incendi el 1816. La seva sala en forma de ferradura, envoltada de pisos de llotges, té 1.386 seients i acull una temporada d'òpera de finals de novembre a juliol i una de ballet de desembre a juny.

La catedral de Nàpols és la seu de l'arquebisbe de Nàpols, una església gòtica començada sota Carles I d'Anjou i acabada a principis del segle XIV; la seva façana es va refer en estil neogòtic a finals del segle XIX. A l'interior hi ha la Capella del Tresor de San Gennaro, la basílica paleocristiana de Santa Restituta i un baptisteri del segle IV.

San Lorenzo Maggiore és una església franciscana començada a finals del segle XIII al centre de l'antiga ciutat grega i romana, amb un absis gòtic i una façana del segle XVIII. Sota el claustre, les excavacions mostren un carrer empedrat de la Neàpolis romana flanquejat de botigues i el mercat cobert, i el museu del convent explica la història del lloc.

El Museu del Tresor de San Gennaro va obrir el desembre del 2003 al costat de la catedral de Nàpols i mostra els regals oferts al patró de la ciutat al llarg de cinc segles. La col·lecció inclou joies, busts de plata, exvots, pintures i una llitera daurada del segle XVIII que s'utilitzava en processons; la Capella del Tresor del sant és dins la catedral del costat.

San Francesco di Paola és una basílica al costat oest de la Piazza del Plebiscito, construïda el 1816–1846 segons un projecte de Pietro Bianchi i inspirada en el Panteó de Roma. Un pòrtic de sis columnes s'alça davant l'església rodona i la seva cúpula de 53 metres, flanquejada per la columnata corba projectada sota Joachim Murat.

El Monestir de Santa Chiara el van fundar el 1310 el rei Robert d'Anjou i la reina Sança de Mallorca, al costat de l'església gòtica de Santa Chiara. El seu claustre el va redissenyar Domenico Antonio Vaccaro el 1739–1742 amb pilars i bancs revestits de rajoles de majòlica pintada, i el museu mostra unes termes romanes excavades al lloc i un pessebre del segle XVIII.

El Museu Lapis és un recorregut subterrani sota la basílica de Santa Maria Maggiore della Pietrasanta, a la Via dei Tribunali, gestionat per l'Associazione Pietrasanta. Les visites guiades passen per cisternes gregues i romanes que tornen a tenir aigua corrent des del 2021 i per un tram de l'antic aqüeducte utilitzat com a refugi antiaeri a la Segona Guerra Mundial, i tornen amb un ascensor que puja 35 metres.

Sant'Anna dei Lombardi és una església i antic monestir olivetà a la Piazza Monteoliveto de Nàpols, fundat el 1411 com a Santa Maria di Monteoliveto. La visita inclou capelles renaixentistes amb escultura toscana, la sagristia pintada per Giorgio Vasari, el Plany sobre Crist mort de terracota de Guido Mazzoni i la cripta dels abats.

El Gesù Nuovo és una església jesuïta a la Piazza del Gesù Nuovo, construïda el 1584–1601 per Giuseppe Valeriano dins del palau que Roberto Sanseverino, príncep de Salern, s'havia fet construir el 1470. Va conservar la façana del palau, de pedra grisa piperno tallada en puntes de diamant; a l'interior hi ha capelles de marbres de colors i frescos de Francesco Solimena.

El Museu Jago ocupa l'església de Sant'Aspreno ai Crociferi, a la vora del Rione Sanità, on l'escultor Jago va treballar en diverses peces, entre elles la seva Pietat. L'església, consagrada, mostra una exposició canviant de les seves escultures, i les visites comencen amb un recorregut guiat; el bitllet inclou també Il Figlio Velato, a la propera Cappella dei Bianchi.

El Museu Arqueològic Nacional de Nàpols es va fundar el 1777 al Palazzo degli Studi, antiga seu de la universitat, i va obrir el 1816. Conserva la col·lecció Farnese d'escultura antiga, inclòs el Toro Farnese, mosaics, frescos i objectes de Pompeia, Herculà i Estàbia com el Mosaic d'Alexandre, una col·lecció egípcia i el Gabinet Secret.

El Museo di Capodimonte ocupa el Palau de Capodimonte, començat el 1738 per al rei Carles de Borbó al turó al nord del nucli antic, en part per acollir la col·lecció Farnese que havia heretat de la seva mare. Obert en la seva forma actual el 1957, mostra pintura napolitana i italiana, arts decoratives i els apartaments reials, dins un gran parc boscós.

El Santuari de la Mare de Déu del Roser de Pompei és una basílica a la població moderna de Pompei, començada el 1876 per Bartolo Longo i consagrada el 1891. La seva façana de dos pisos del 1901 està coronada per una estàtua de marbre de la Mare de Déu, el campanar de 80 metres s'hi va afegir el 1925, i l'altar major conserva el quadre de la Mare de Déu del Roser.