Explorar Ercolano

Herculà és la població costanera romana, a l'actual Ercolano, que un flux piroclàstic del Vesuvi va sepultar l'any 79 dC; es va descobrir el 1709 i s'hi va excavar regularment a partir del 1738. Els gruixuts dipòsits van carbonitzar i conservar teulades, llits i portes de fusta, i els carrers excavats mostren cases amb marbres i mosaics, termes i els cobertís de barques on es van trobar uns 300 esquelets.

El Museu Nacional del Ferrocarril de Pietrarsa ocupa els tallers borbònics de Pietrarsa, fundats el 1840 per Ferran II al costat de la línia Nàpols–Portici, el primer ferrocarril d'Itàlia, inaugurat el 1839. Més de 55 locomotores i vagons històrics s'exposen als antics pavellons dels tallers a la vora del mar, des d'una rèplica de la locomotora Bayard fins a trens elèctrics.

El Vesuvi és el volcà del golf de Nàpols l'erupció del qual l'any 79 dC va destruir Pompeia, Herculà, Oplontis i Estàbia; la seva darrera erupció va ser el 1944. Dins el Parc Nacional del Vesuvi, el sender núm. 5, Il Gran Cono, puja des d'una esplanada a uns 1.000 metres, al municipi d'Ercolano, fins a la vora del cràter del cim.

El Castel Nuovo, també anomenat Maschio Angioino, és un castell medieval a la Piazza Municipio, construït primer el 1279 sota Carles I d'Anjou i reconstruït per Alfons el Magnànim al segle XV. Cinc torres rodones emmarquen un arc triomfal de marbre blanc; a l'interior hi ha la Capella Palatina, la Sala dei Baroni i el museu municipal.

El Pio Monte della Misericordia és una institució benèfica fundada el 1601 per set nobles napolitans, amb una església octogonal i un palau a la Via dei Tribunali reconstruïts per Francesco Antonio Picchiati a partir del 1658. Les set obres de misericòrdia de Caravaggio pengen sobre l'altar major, i la pinacoteca del pis de dalt mostra pintures de Luca Giordano i d'altres.

El Palau Reial de Nàpols s'alça a la Piazza del Plebiscito i es va començar el 1600 segons un projecte de Domenico Fontana com a residència dels virreis espanyols. A partir del 1734 va ser la residència principal dels reis borbons de Nàpols; els visitants recorren els apartaments de gala, el Museo della Fabbrica sobre la història de l'edifici i el jardí penjant sobre el port.

El Teatro di San Carlo és el teatre d'òpera de Nàpols, inaugurat el 1737 per al rei Carles de Borbó al costat del Palau Reial i reconstruït en menys d'un any després d'un incendi el 1816. La seva sala en forma de ferradura, envoltada de pisos de llotges, té 1.386 seients i acull una temporada d'òpera de finals de novembre a juliol i una de ballet de desembre a juny.

La catedral de Nàpols és la seu de l'arquebisbe de Nàpols, una església gòtica començada sota Carles I d'Anjou i acabada a principis del segle XIV; la seva façana es va refer en estil neogòtic a finals del segle XIX. A l'interior hi ha la Capella del Tresor de San Gennaro, la basílica paleocristiana de Santa Restituta i un baptisteri del segle IV.

San Lorenzo Maggiore és una església franciscana començada a finals del segle XIII al centre de l'antiga ciutat grega i romana, amb un absis gòtic i una façana del segle XVIII. Sota el claustre, les excavacions mostren un carrer empedrat de la Neàpolis romana flanquejat de botigues i el mercat cobert, i el museu del convent explica la història del lloc.

El Museu del Tresor de San Gennaro va obrir el desembre del 2003 al costat de la catedral de Nàpols i mostra els regals oferts al patró de la ciutat al llarg de cinc segles. La col·lecció inclou joies, busts de plata, exvots, pintures i una llitera daurada del segle XVIII que s'utilitzava en processons; la Capella del Tresor del sant és dins la catedral del costat.

Nàpols Subterrània és un recorregut guiat que surt de la Piazza San Gaetano i baixa uns 40 metres per túnels i cisternes excavats al tuf des de l'època grega, utilitzats després com a aqüeducte i com a refugis antiaeris a la Segona Guerra Mundial. La visita inclou també restes del teatre romà de Neàpolis dins d'una casa antiga propera.

El Monestir de Santa Chiara el van fundar el 1310 el rei Robert d'Anjou i la reina Sança de Mallorca, al costat de l'església gòtica de Santa Chiara. El seu claustre el va redissenyar Domenico Antonio Vaccaro el 1739–1742 amb pilars i bancs revestits de rajoles de majòlica pintada, i el museu mostra unes termes romanes excavades al lloc i un pessebre del segle XVIII.

El Museu Lapis és un recorregut subterrani sota la basílica de Santa Maria Maggiore della Pietrasanta, a la Via dei Tribunali, gestionat per l'Associazione Pietrasanta. Les visites guiades passen per cisternes gregues i romanes que tornen a tenir aigua corrent des del 2021 i per un tram de l'antic aqüeducte utilitzat com a refugi antiaeri a la Segona Guerra Mundial, i tornen amb un ascensor que puja 35 metres.

Sant'Anna dei Lombardi és una església i antic monestir olivetà a la Piazza Monteoliveto de Nàpols, fundat el 1411 com a Santa Maria di Monteoliveto. La visita inclou capelles renaixentistes amb escultura toscana, la sagristia pintada per Giorgio Vasari, el Plany sobre Crist mort de terracota de Guido Mazzoni i la cripta dels abats.

El Museu Jago ocupa l'església de Sant'Aspreno ai Crociferi, a la vora del Rione Sanità, on l'escultor Jago va treballar en diverses peces, entre elles la seva Pietat. L'església, consagrada, mostra una exposició canviant de les seves escultures, i les visites comencen amb un recorregut guiat; el bitllet inclou també Il Figlio Velato, a la propera Cappella dei Bianchi.

Oplontis és un jaciment romà sota l'actual Torre Annunziata, sepultat juntament amb Pompeia per l'erupció del Vesuvi de l'any 79 dC. Els visitants entren a la Vil·la A, l'anomenada Vil·la de Popea, una vil·la costanera de mitjan segle I aC ampliada sota els primers emperadors, amb pintures murals, estàtues de marbre i jardins; la Vil·la B, propera, no és oberta. Forma part del lloc UNESCO de Pompeia.

El Museu Arqueològic Nacional de Nàpols es va fundar el 1777 al Palazzo degli Studi, antiga seu de la universitat, i va obrir el 1816. Conserva la col·lecció Farnese d'escultura antiga, inclòs el Toro Farnese, mosaics, frescos i objectes de Pompeia, Herculà i Estàbia com el Mosaic d'Alexandre, una col·lecció egípcia i el Gabinet Secret.

L'Ipogeo dei Cristallini és un grup de quatre tombes gregues de cambra de finals del segle IV i principis del III aC, uns 12 metres per sota del barri de la Sanità de Nàpols. Descobertes el 1889 sota el jardí del Palazzo Di Donato i obertes als visitants el 2022, conserven llits funeraris esculpits i pintats, parets amb frescos i un cap de Medusa en relleu.

L'Aquari de Nàpols ocupa la planta baixa de l'Stazione Zoologica Anton Dohrn, a la Villa Comunale, i va obrir el gener del 1874, dos anys després que el zoòleg Anton Dohrn fundés l'estació de recerca. Els seus tancs històrics, que encara s'alimenten amb aigua de mar per un canal subterrani, mostren la vida marina del golf de Nàpols al costat de tancs més nous amb un escull tropical.

El Castel Sant'Elmo és una fortalesa en forma d'estrella al turó del Vomero, sobre el centre de Nàpols, construïda entre el 1537 i el 1547 per al virrei espanyol Pedro de Toledo on hi havia un castell angeví anterior. Les seves muralles i terrasses dominen la ciutat i la badia, i el Museo del Novecento de l'interior mostra art napolità del segle XX.