Horaris, preus i entrades de llocs que valen la pena.
%20(38501363216).jpg?width=1600&width=320)
La catedral de Magúncia es va començar cap al 975 sota l'arquebisbe Willigis i es va acabar en gran part el 1036, després d'un incendi el mateix dia de la seva consagració, el 1009. Construïda sobretot en estil romànic amb capelles gòtiques posteriors, la catedral de gres vermell està dedicada a sant Martí i és una de les tres Kaiserdome del Sacre Imperi Romanogermànic.
L'església de Sant Cristòfol s'alça al costat de la catedral de Magúncia com a ruïna conservada. Construïda en estil gòtic als segles XIII i XIV, va ser l'església on va ser batejat l'impressor Johannes Gutenberg. Els bombardeigs aliats en van destruir la coberta i l'interior el 1942, i només en van quedar els murs exteriors i la torre, mantinguts avui com a memorial de guerra amb una petita capella a dins.
El santuari d'Isis i Magna Mater va ser un complex religiós romà construït al segle I dC a Mogontiacum. Uns obrers que treballaven al centre comercial Römerpassage el van descobrir per casualitat el 1999; des del 2003 els murs excavats s'exposen al seu lloc com a Taberna Archaeologica, als quals s'arriba per una passarel·la de vidre al soterrani del centre.
El Museu Gutenberg es va fundar el 1900 i conserva dos exemplars de la Bíblia de Gutenberg, a més d'estris d'impremta, tipus i llibres que recorren la història de l'escriptura i la impremta. Des que la seva seu històrica prop de la catedral va tancar per obres el 2024, la col·lecció s'exposa en una mostra provisional a l'edifici del Museu d'Història Natural de la Reichklarastraße.
L'església de Sant Esteve s'alça al turó més alt de Magúncia, fundada per l'arquebisbe Willigis cap al 990; l'actual església de saló gòtica es va construir entre el 1267 i el 1340 aproximadament. El seu cor té nou vitralls fets per Marc Chagall entre el 1978 i el 1985 en tons de blau.
El Landesmuseum Mainz té l'origen de la seva col·lecció el 1803, quan Napoleó i Jean-Antoine Chaptal van donar pintures a la ciutat. Instal·lat des del 1937 a les antigues cavallerisses electorals, conserva obres que van des de figuretes de Venus prehistòriques i escultura romana fins a mobiliari barroc i pintura dels segles XIX i XX, amb peces de Picasso i Hans Baldung Grien.
La ciutadella de Magúncia va sorgir de l'antiga fortalesa de Schweickhardtsburg i va adoptar la seva forma quadrangular actual cap al 1655 sota el príncep elector Joan Felip de Schönborn, amb un edifici del comandant afegit el 1696. El recinte, avui propietat de la ciutat, conserva el monument romà del Drususstein i restes de l'abadia medieval de Sant Jaume.
El teatre romà de Magúncia va ser el teatre romà més gran al nord dels Alps, amb un diàmetre d'uns 116 metres i capacitat per a uns 10.000 espectadors. Construït a la ciutat romana de Mogontiacum, les seves restes van passar desapercebudes després d'una troballa ferroviària el 1884 fins que es van identificar el 1914; avui les ruïnes es veuen al costat de l'estació Römisches Theater.
Vizgu utilitza tecnologies necessàries perquè el lloc web funcioni. Amb el seu permís, també utilitzem tecnologies opcionals per recordar funcions i mesurar les derivacions a venedors d’entrades afiliats. Actualment no utilitzem cap eina d’analítica general ni rastrejadors publicitaris. Pot acceptar, rebutjar o triar categories, i canviar la seva elecció en qualsevol moment a Preferències de galetes, al peu de pàgina.
