Explorar Milà

El Leonardo3 Museum és un museu interactiu sobre Leonardo da Vinci a l'entrada de la Galleria Vittorio Emanuele II per la Piazza della Scala, obert com a exposició el 2013. Mostra reconstruccions en funcionament de les seves màquines, com el lleó mecànic i una màquina voladora, restauracions digitals de les seves pintures i una maqueta del refetor de L'Últim Sopar tal com era en la seva època.

La Scala és el teatre d'òpera de Milà, projectat per Giuseppe Piermarini i inaugurat el 3 d'agost de 1778 amb Europa riconosciuta d'Antonio Salieri. Fora de les funcions, el Museo Teatrale alla Scala mostra instruments, vestuari i retrats, i quan no hi ha assaig els visitants poden contemplar la sala des d'una llotja del tercer pis.

La Casa Manzoni és la casa de la Via Morone on el novel·lista Alessandro Manzoni va viure des del 1814 fins a la seva mort el 1873. La seva façana neorenaixentista de terracota a la Piazza Belgioioso data del 1864, i el museu de l'interior conserva el seu estudi i el seu dormitori juntament amb retrats, cartes i edicions de les seves obres.

La catedral de Milà és la catedral gòtica de la ciutat, dedicada a la Nativitat de Maria; les obres van començar el 1386 i els darrers detalls es van completar el 1965. Revestida de marbre de Candoglia de vetes rosades, és l'església més gran d'Itàlia fora de la Ciutat del Vaticà, i escales i ascensors porten fins a les terrasses de la coberta, entre els seus pinacles.

El Palau Reial de Milà s'alça a la dreta de la catedral, a la Piazza del Duomo, i va ser la seu del govern de la ciutat durant molts segles, des del comú medieval fins als ducs Sforza i els governadors posteriors. Greument danyat pels bombardeigs del 1943, avui és un centre cultural que acull grans exposicions temporals d'art.

La Pinacoteca Ambrosiana és la galeria d'art fundada el 1618 pel cardenal Federico Borromeo al costat de la Biblioteca Ambrosiana, la biblioteca que havia obert el 1609. Les seves sales mostren pintures de Leonardo, Botticelli, Ticià i Caravaggio, entre elles la Cistella de fruita de Caravaggio i el cartró de Rafael per a L'Escola d'Atenes.

La Cripta de San Sepolcro és una església subterrània sota l'església de San Sepolcro, fundada el 1030 pel monedador milanès Benedetto Rozzone on hi havia el fòrum de la Mediolanum romana. Els visitants recorren una sala de columnes i voltes baixes; la cripta la gestiona la Veneranda Biblioteca Ambrosiana, que també gestiona la Pinacoteca propera.

La Pinacoteca di Brera és la galeria estatal de pintura de Milà, oberta el 1809 al Palazzo Brera, un antic col·legi jesuïta reconstruït per Francesco Maria Richini al segle XVII. Les seves sales mostren pintura italiana del segle XIII al XX, inclosos el Crist mort de Mantegna, Els esposoris de la Mare de Déu de Rafael i El petó de Hayez.

San Bernardino alle Ossa és una església al costat de Santo Stefano Maggiore, a Milà, amb una capella ossera. El 1210 s'hi va construir una sala per als ossos d'un cementiri veí; l'església es va reconstruir amb una cúpula octogonal després d'un incendi el 1712, i les parets de l'ossera estan cobertes de cranis i ossos sota una volta pintada per Sebastiano Ricci.

La Villa Necchi Campiglio és una casa museu a la Via Mozart de Milà, construïda el 1932–1935 segons un projecte de l'arquitecte racionalista Piero Portaluppi per a la família Necchi Campiglio. Gestionada pel FAI, conserva els interiors d'època i les col·leccions d'art, i el seu jardí té una pista de tennis i una piscina a l'aire lliure.

El Museu d'Història Natural de Milà es va fundar el 1838 a partir de les col·leccions de Giuseppe De Cristoforis i Giorgio Jan. El seu edifici neoromànic vermell i crema del 1888–1893 s'alça als jardins públics Indro Montanelli, i les seves sales mostren minerals, fòssils, esquelets de dinosaures i diorames d'animals en els seus hàbitats.

La basílica de Sant'Ambrogio és una de les esglésies més antigues de Milà, fundada pel bisbe Ambròs el 379–386 i reconstruïda en estil romànic als segles XI i XII. Un atri porxat porta a la façana de maó entre dos campanars, i les restes del sant reposen a la cripta sota l'altar major.

Santa Maria delle Grazie és una església i un convent dominicans de Milà, la nau gòtica de maó dels quals, obra de Guiniforte Solari, es va acabar el 1469. A partir del 1492 la capçalera es va reconstruir amb una tribuna coronada per una cúpula atribuïda a Donato Bramante. L'Últim Sopar de Leonardo da Vinci és al refetor del costat, amb entrada pròpia de pagament; el conjunt és Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.

L'Últim Sopar és la pintura mural de Leonardo da Vinci que representa Jesús i els dotze apòstols, pintada cap al 1495–1498 en una paret del refetor del convent dominicà de Santa Maria delle Grazie. El refetor és avui el Museo del Cenacolo Vinciano, que es visita en petits grups amb horari; el fresc de la Crucifixió de Montorfano cobreix la paret oposada.

El Museo Nazionale Scienza e Tecnologia Leonardo da Vinci va obrir el 1953 a l'antic monestir de San Vittore al Corpo, al voltant de dos claustres. Les seves col·leccions recorren la ciència, la tecnologia i la indústria a Itàlia, des de maquetes construïdes a partir dels dibuixos de Leonardo fins a l'astronomia, l'energia, les locomotores de vapor, els vaixells i els avions, i el submarí Enrico Toti és al recinte.