Horaris, preus i entrades de llocs que valen la pena.
El monestir de San Pelayo és un convent de monges benedictines al costat de la catedral d'Oviedo. El va fundar el rei Alfons II i es va dedicar a sant Pelai després que les seves relíquies hi arribessin el 994. Els edificis actuals, amb una llarga façana de pedra sobre tres arcs, provenen sobretot de reconstruccions posteriors al segle XVI. L'església està oberta per als oficis; la clausura, no.
El monestir de San Vicente, darrere l'absis de la catedral d'Oviedo, es remunta a una església fundada el 761 vinculada als orígens de la ciutat. El seu claustre del segle XVI i els edificis monàstics del voltant acullen des del 1952 el Museu Arqueològic d'Astúries, que mostra troballes de la prehistòria a l'edat mitjana.
La catedral d'Oviedo, catedral de San Salvador, s'alça on el rei Fruela I va fundar una església el 781. L'edifici gòtic es va començar el 1388 i la torre es va acabar al segle XVI. La visita inclou la nau, el claustre, el museu de l'església i la Cámara Santa, una capella del segle IX que guarda relíquies i dues creus enjoiades dels reis asturians.
L'església de San Tirso s'alça al costat de la catedral d'Oviedo i es va fundar sota el rei Alfons II a finals del segle VIII, segons es diu pel seu arquitecte Tioda. Un incendi el 1521 i reconstruccions posteriors van deixar poca cosa de la primera església; el principal vestigi és una finestra triple preromànica a la capçalera. Encara és una església parroquial en ús.
La Foncalada és una font pública construïda sobre una deu fora de les antigues muralles d'Oviedo al segle IX, sota els reis asturians. La petita casa de pedra voltada està coronada per la Creu de la Victòria, amb inscripcions llatines a sota. És una de les poques obres civils d'ús públic de l'alta edat mitjana que encara es conserven, i forma part del lloc de la UNESCO.
L'església de San Isidoro el Real, a la plaza de la Constitución d'Oviedo, es va construir entre el 1578 i el 1681 com a església jesuïta de San Matías. La parròquia de San Isidoro, fundada cap al 1200, s'hi va traslladar el 1770. La seva façana de pedra amb un alt campanar mira a l'ajuntament, i l'interior guarda retaules barrocs i el sepulcre del bisbe Martín Carrillo.
La plaza de la Escandalera és una plaça del centre d'Oviedo entre el nucli antic i els carrers comercials del segle XIX, al costat del parc del Campo de San Francisco. La Casa Conde, un edifici eclèctic del 1904 amb coberta amansardada, ocupa el costat nord. La plaça té una font, estàtues de bronze de poltres asturians i l'escultura La Maternidad de Fernando Botero.
San Julián de los Prados, també anomenada Santullano, és una església construïda cap al 830 per al rei Alfons II d'Astúries pel seu arquitecte de cort Tioda. Té una nau central i dues laterals, un alt transsepte i tres capelles a la capçalera. A l'interior es conserven pintures murals d'arquitectures pintades a la manera romana. Forma part del lloc Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO dels monuments asturians.
La basílica de San Juan el Real és una parròquia del centre d'Oviedo, construïda del 1912 al 1915 segons projecte de l'arquitecte Luis Bellido al lloc d'una església més antiga enderrocada el 1882. Té planta de creu llatina amb capelles laterals i una cúpula darrere una façana de dues torres. Francisco Franco s'hi va casar el 1923, i l'església va esdevenir basílica menor el 2014.
Santa María del Naranco es va construir com a palau per al rei Ramir I d'Astúries al vessant del mont Naranco, sobre Oviedo, i es va acabar el 842; va esdevenir església al segle XII. La sala de pedra de dos pisos té una estança superior amb volta de canó i llotges obertes a cada extrem. Forma part d'un lloc Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO i es visita amb guia.
San Miguel de Lillo és una església al mont Naranco construïda per al rei Ramir I i consagrada el 848, a uns 100 metres de Santa María del Naranco. Només se'n conserva la part occidental, ja que la resta es va esfondrar als segles XII o XIII. Hi queden els brancals de pedra esculpida de l'entrada i les finestres tallades en una sola llosa. Forma part del lloc Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.
Vizgu utilitza tecnologies necessàries perquè el lloc web funcioni. Amb el seu permís, també utilitzem tecnologies opcionals per recordar funcions i mesurar les derivacions a venedors d’entrades afiliats. Actualment no utilitzem cap eina d’analítica general ni rastrejadors publicitaris. Pot acceptar, rebutjar o triar categories, i canviar la seva elecció en qualsevol moment a Preferències de galetes, al peu de pàgina.
