Horaris, preus i entrades de llocs que valen la pena.
El monestir de Sant Cugat és una antiga abadia benedictina que va créixer al voltant de la tomba del màrtir Cugat i va esdevenir el monestir principal del comtat de Barcelona. La seva església i el gran claustre romànic es van construir entre mitjan segle XII i el 1337; el claustre i el museu del monestir els gestiona el Museu de Sant Cugat.
Cal Gerrer és una casa museu a l'antiga fàbrica de ceràmica Arpí, un edifici de mitjan segle XIX al costat del monestir de Sant Cugat la façana del qual està decorada amb peces fetes allà mateix. La Fundació Cabanas el va restaurar entre el 2006 i el 2015; mostra ceràmica Arpí, obres dels germans Cabanas-Alibau, una col·lecció de Marilyn Monroe i un terrat.
El Museu del Còmic i la Il·lustració va obrir el 2019 en un edifici de tres plantes de mitjan segle XIX a la plaça de Pep Ventura que havia acollit l'Ateneu de Sant Cugat. Fundat de manera privada pels col·leccionistes José Luis Villanueva i Paco Baena, ressegueix el còmic espanyol del 1865 al 2000 a través de revistes, pàgines originals i il·lustracions.
Bellesguard és una casa senyorial modernista a Sant Gervasi, projectada per Antoni Gaudí i construïda entre el 1900 i el 1909 al lloc d'una residència del rei Martí l'Humà. Els seus murs de pedra, els merlets i l'esvelta agulla coronada per una creu evoquen formes del gòtic medieval, amb mosaics de Domènec Sugrañes, i l'envolta un jardí amb restes de la residència reial.
Gaudí Experiència és un centre expositiu sobre l'arquitecte Antoni Gaudí al carrer de Larrard, a uns 100 metres del Park Güell, obert el 2012. Una pel·lícula 4D de deu minuts n'és el nucli, al costat de grans parets tàctils sobre la seva vida i obra i maquetes del Park Güell i del Hotel Attraction de Nova York, que no es va arribar a construir.
La Casa Rocamora és una vil·la isabelina de dues plantes de mitjan segle XIX al barri del Putxet, llar del col·leccionista Manuel Rocamora des del 1935 fins a la seva mort el 1976. Conservada per la fundació que ell va inspirar, mostra en visites guiades les seves col·leccions de pintura, ceràmica de l'Alcora, mascarons de proa, autòmats i cartells publicitaris.
La Casa Vicens, a Gràcia, és la primera gran casa d'Antoni Gaudí, construïda entre el 1883 i el 1885 com a residència d'estiu per a l'agent de borsa Manuel Vicens. Els murs de pedra tosca i maó estan ornats amb franges de rajoles verdes i blanques d'estil neomudèjar; les estances restaurades, el jardí i el terrat estan oberts com a museu, part d'un lloc Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 2005.
El Palau Baró de Quadras és una casa senyorial de l'avinguda Diagonal que Josep Puig i Cadafalch va reformar entre el 1904 i el 1906 per a Manuel de Quadras, primer baró de Quadras. La façana de la Diagonal llueix una tribuna neogòtica de pedra esculpida per Eusebi Arnau i Alfons Juyol; l'edifici és la seu de l'Institut Ramon Llull i la planta noble es mostra en visites guiades.
La Sagrada Família és una basílica catòlica a l'Eixample de Barcelona, començada el 1882 i dirigida des del 1883 per Antoni Gaudí, que hi va treballar fins a la seva mort el 1926 i hi és enterrat a la cripta. La torre central de Jesucrist, acabada el 2026, fa 172,5 metres d'alçada. Els visitants hi veuen les façanes del Naixement i de la Passió i les columnes arborescents de la nau.
La Casa Milà, coneguda com la Pedrera, és un edifici d'habitatges del passeig de Gràcia projectat per Antoni Gaudí i construït entre el 1906 i el 1912 per a Pere Milà i Roser Segimon. Té una façana de pedra ondulada autoportant amb balcons de ferro forjat, i els visitants en veuen els patis, les golfes i el terrat amb xemeneies esculpides.
El Museu Tàpies és un museu d'art fundat el 1984 pel pintor Antoni Tàpies i obert el 1990 a l'antiga editorial Montaner i Simon, un edifici modernista primerenc de maó i ferro de Lluís Domènech i Montaner. Una gran escultura de filferro de Tàpies corona la coberta, i les sales mostren la seva obra al costat d'exposicions temporals.
La Casa Batlló és una casa del passeig de Gràcia que Antoni Gaudí va reformar a partir del 1904 per a Josep Batlló, part de l'illa d'edificis modernistes coneguda com l'Illa de la Discòrdia. La façana està coberta de trencadís, amb columnes en forma d'os i una teulada com l'esquena d'un drac; els visitants recorren la planta noble, el pati de llums i el terrat.
La Casa Amatller és una casa del passeig de Gràcia que Josep Puig i Cadafalch va reformar entre el 1898 i el 1900 per al xocolater Antoni Amatller, amb un frontó esglaonat revestit de rajoles de ceràmica. Les estances de la família conserven el mobiliari i la decoració originals del 1900 i es visiten amb guia o audioguia.
El Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) s'alça a la plaça dels Àngels, al Raval, en un edifici blanc amb una llarga façana de vidre projectat per l'arquitecte nord-americà Richard Meier i inaugurat el 1995. Les sales mostren la col·lecció del museu, d'art de mitjan segle XX ençà, al costat d'exposicions temporals.
El Palau de la Música Catalana és una sala de concerts al barri de Sant Pere, projectada per Lluís Domènech i Montaner i construïda entre el 1905 i el 1908 per a la societat coral Orfeó Català. La façana de maó llueix columnes revestides de mosaic i escultures, i l'auditori s'il·lumina amb un lluernari de vitrall; de dia s'hi fan visites guiades i al vespre, concerts.
El Museu de l'Eròtica de Barcelona ocupa un pis superior d'un edifici de la Rambla, davant del mercat de la Boqueria, i va obrir el 1997 com el primer museu d'Espanya dedicat a l'art eròtic. La seva col·lecció d'unes 800 peces inclou escultures, pintures i gravats de diverses cultures, fotografies i pel·lícules encarregades pel rei Alfons XIII.
La catedral de Barcelona, dedicada a la Santa Creu i a santa Eulàlia, és la seu de l'arquebisbe de Barcelona, al barri Gòtic. Es va construir principalment entre els segles XIII i XV i va rebre la façana principal neogòtica a finals del segle XIX. La cripta guarda les relíquies de santa Eulàlia, i el claustre, acabat el 1448, envolta la Font de les Oques.
El Museu de la Xocolata és un museu de la xocolata gestionat pel Gremi de Pastisseria de Barcelona, obert el 2000 a la planta baixa de l'antic convent i caserna de Sant Agustí, al Born. Ressegueix la història del cacau i la xocolata, mostra escultures de xocolata d'edificis de Barcelona i de personatges de contes, i organitza tallers per als visitants.
El Museu d'Història de Barcelona, MUHBA, ressegueix la ciutat des de la Bàrcino romana fins avui. La seu principal, a la plaça del Rei, oberta el 1943, porta sota terra per carrers i tallers excavats de la ciutat romana i puja fins al palau reial medieval, amb el Saló del Tinell i la capella de Santa Àgata.
La Sinagoga Major de Barcelona és un petit edifici de pedra al carrer de Marlet, al Call, l'antic barri jueu medieval de la ciutat, identificat com la seva sinagoga principal, que va deixar d'utilitzar-se després de l'assalt del 1391. Comprada per Miguel Iaffa el 1995 i restaurada per l'Associació Call de Barcelona, va obrir als visitants el 2002 com a sinagoga i petit museu.
Vizgu utilitza tecnologies necessàries perquè el lloc web funcioni. Amb el seu permís, també utilitzem tecnologies opcionals per recordar funcions i mesurar les derivacions a venedors d’entrades afiliats. Actualment no utilitzem cap eina d’analítica general ni rastrejadors publicitaris. Pot acceptar, rebutjar o triar categories, i canviar la seva elecció en qualsevol moment a Preferències de galetes, al peu de pàgina.
