Explorar Taichung
Horaris, preus i entrades de llocs que valen la pena.
El parc de Taichung és el parc més antic de la ciutat, traçat el 1903 durant el domini japonès al districte Nord i declarat lloc històric de la ciutat el 1999. Al voltant del seu llac artificial hi ha el Pavelló del Llac, de doble teulada, construït el 1908 per a la inauguració del ferrocarril de la costa oest, ponts d'arc i les restes de l'antic santuari xintoista de Taichung.
Entrada gratuïtaNo cal entrada
Tancat ara
El Museu de la Literatura de Taichung ocupa un grup de residències de policia de l'època japonesa al districte Oest, acabades el 1932 i registrades com a edificis històrics el 2009. Els seus sis edificis de fusta restaurats acullen exposicions sobre els escriptors i les societats literàries de Taichung, una sala de literatura infantil i espais per a conferències, en un petit parc literari.
Entrada gratuïtaNo cal entrada
edifici religiós · Taichung Tancat ara
El temple de Confuci de Taichung, al districte Nord, es va construir entre el 1972 i el 1976 en l'estil de la dinastia Song, seguint la disposició del temple de Confuci de Qufu. La sala Dacheng, les portes i les sales laterals s'alcen en un recinte emmurallat d'unes dues hectàrees, on la ciutat celebra cada any la cerimònia de l'aniversari de Confuci.
Entrada gratuïtaNo cal entrada
Tancat ara
El Museu Nacional de Belles Arts de Taiwan és el museu nacional d'art al districte Oest de Taichung, obert el 1988 i reobert el 2004 després de reparar els danys del terratrèmol de Jiji del 1999. La col·lecció abasta l'art taiwanès modern i contemporani, mostrat en exposicions temporals, amb un parc d'escultures a l'aire lliure al voltant de l'edifici.
Entrada gratuïtaNo cal entrada
edifici religiós · Taichung El temple de Lecheng, al districte Est de Taichung, és un temple de Mazu fundat el 1753 per colons de la família Lin que van portar una estàtua de la deessa des de Meizhou. La sala principal és del 1924 i la sala davantera del 1929, totes dues obra del mestre fuster Chen Ying-bin. Cada tercer mes lunar, la seva Mazu surt en pelegrinatge per divuit pobles.
Entrada gratuïtaNo cal entrada
Tancat ara
El Museu Nacional de Ciències Naturals és un museu nacional al districte Nord de Taichung, obert per fases del 1986 ençà segons plànols desenvolupats sota la direcció de l'arquitecte Han Pao-teh. El complex inclou el Centre de Ciència, la Sala de Ciències de la Vida, la Sala de les Cultures Humanes, la Sala del Medi Ambient Global i un Teatre de l'Espai, amb un jardí botànic i un gran hivernacle de vidre.
Web oficial
teatre de l’òpera · Taichung Tancat ara
El Teatre Nacional de Taichung és un centre d'arts escèniques al districte de Xitun de Taichung, dissenyat per l'arquitecte japonès Toyo Ito amb l'enginyer Cecil Balmond i obert el 2016. Els seus murs corbats de formigó formen vestíbuls i passadissos com coves al voltant de tres sales, i les zones públiques i un jardí a la coberta són oberts fora de les funcions.
Web oficial
atracció turística · Taichung El Poble de l'Arc de Sant Martí és un antic poble de famílies de militars al districte de Nantun de Taichung, les últimes cases del qual va pintar des del 2008 el veterà Huang Yung-fu amb ocells, animals i figures de colors vius. Salvat de l'enderroc després d'una campanya d'estudiants el 2010, la ciutat el conserva com un petit parc artístic al voltant de les cases i els carrerons pintats.
Entrada gratuïtaNo cal entrada
edifici històric · Taichung Tancat ara
La mansió Jukuiju és una casa de dues plantes al districte de Wuri, al sud-oest del centre de Taichung, construïda a principis del segle XX per al comerciant local Chen Shaozong. Combina la disposició tradicional de pati de tres costats amb porxos, columnes i frontons d'estil barroc, és monument designat per la ciutat des del 2012 i es va restaurar el 2020.
Web oficialEntrades disponibles
edifici històric · Taichung Tancat ara
La Mansió i Jardí de la Família Lin de Wufeng, a Wufeng, al sud del centre de Taichung, va ser la seu d'un dels principals clans de Taiwan a l'època Qing. La zona visitable de la Mansió Inferior inclou Gongbaodi, residència d'un funcionari començada el 1858, la Gran Sala de les Flors del 1890–1894, amb el seu escenari d'òpera d'estil de Fuzhou, i el reconstruït Caocuo, amb teulada de palla.
Web oficial
Planificar un dia →