Horaris, preus i entrades de llocs que valen la pena.
La City Gallery Wellington Te Whare Toi és la galeria pública d'art contemporani de la ciutat, a la plaça cívica Te Ngākau. Des del 1993 ocupa l'antiga Biblioteca Central de Wellington, un edifici art déco del 1940, on presenta exposicions temporals d'artistes neozelandesos i internacionals. Va reobrir l'octubre del 2026 després d'un tancament per obres.
El Museu de Wellington ocupa el Bond Store del 1892 al Queens Wharf, un antic magatzem de la junta del port dissenyat per Frederick de Jersey Clere. Quatre plantes expliquen la història de la regió: relats maoris de la creació presentats amb il·lusions teatrals, sales marítimes amb la cabina d'un capità, un teatre sobre el naufragi del transbordador Wahine del 1968 i l'exposició de les golfes.
El Museu de Nova Zelanda Te Papa Tongarewa és el museu i galeria d'art nacional, obert el 1998 al front marítim de Wellington. Les seves exposicions abasten taonga maoris i del Pacífic, història natural, inclòs un calamar colossal, i art neozelandès, i l'edifici acull un marae modern, Rongomaraeroa, amb una wharenui tallada.
El funicular de Wellington és un ferrocarril funicular obert el 1902 que puja 120 metres en uns 600 metres des de Lambton Quay, al centre de la ciutat, fins a Kelburn. Dos cotxes vermells es creuen a mig camí en el trajecte de cinc minuts; a dalt hi ha un mirador sobre el port, el Museu del Funicular i una entrada al Jardí Botànic.
Space Place és un observatori públic i planetari a l'edifici de l'Observatori Carter, obert el 1941 a dalt del Jardí Botànic de Wellington, a prop de l'estació superior del funicular. Té un planetari digital de cúpula completa, sales sobre l'espai i sobre com els maoris navegaven guiant-se per les estrelles, i l'històric telescopi refractor Thomas Cooke, que s'utilitza a les visites del vespre.
El Jardí Botànic de Wellington ki Paekākā ocupa 25 hectàrees d'una vall entre Thorndon i Kelburn i es va crear el 1868 en terres on els Ngāti Te Whiti, de Te Āti Awa, antigament conreaven aliments. Els camins travessen bosc autòcton protegit, coníferes, la rosaleda Lady Norwood i l'estany dels ànecs; l'estació superior del funicular és una de les seves entrades.
Els Edificis del Parlament de Nova Zelanda s'alcen a l'extrem nord de Lambton Quay: la Biblioteca Parlamentària neogòtica del 1899, el Parliament House neoclàssic acabat el 1922 i l'ala executiva circular coneguda com el Beehive, inaugurada el 1977. Els visitants poden passejar pel recinte, i les visites guiades surten del centre de visitants del Parliament House.
La catedral de Sant Pau de Wellington és la catedral anglicana de la diòcesi de Wellington, a Molesworth Street, a prop del Parlament. Dissenyada per Cecil Wood als anys trenta, es va construir amb formigó armat entre el 1954 i el 1998 pel risc de terratrèmols, i funciona com a catedral des del 1964. És una església activa amb oficis diaris.
Old St Paul's és una església neogòtica de fusta a Thorndon, dissenyada pel reverend Frederick Thatcher i consagrada el 1866; va ser la procatedral anglicana de Wellington fins al 1964. Construïda amb fustes autòctones, té encavallades corbades de rimu i vitralls, i avui en té cura Heritage New Zealand.
Mount Victoria, o Matairangi, és un turó de 196 metres que s'alça just a l'est del centre de Wellington, amb els vessants coberts per la pineda i els senders del Town Belt. Una carretera i uns camins porten al mirador del cim, que domina la ciutat, el port de Wellington, la badia d'Evans i la península de Miramar, i té un monument a l'explorador polar Richard E. Byrd.
La Casa i Jardí de Katherine Mansfield és la casa de fusta de dues plantes a Tinakori Road, a Thorndon, on l'escriptora Katherine Mansfield va néixer l'octubre del 1888, poc després que la seva família s'hi traslladés. Les sales restaurades mostren una llar familiar colonial de l'època, amb exposicions temporals sobre la seva vida i obra i un jardí d'època.
Zealandia és una vall boscosa de 225 hectàrees a Karori, envoltada des del 1999 per una tanca a prova de depredadors, on es restaura la fauna autòctona a pocs minuts del centre de Wellington. Els senders passen pels antics embassaments de Karori i la seva torre de vàlvules victoriana; els visitants hi veuen tūīs, kākās i tuatares, i kiwis a les visites nocturnes.
El zoo de Wellington va obrir el 1906 a Newtown i és el zoo públic més antic de Nova Zelanda, amb 13 hectàrees de vessant al cinturó verd de la ciutat. Els visitants hi veuen girafes, lleons, suricates i lèmurs al costat d'espècies autòctones, i poden veure els veterinaris treballant a The Nest Te Kōhanga, l'hospital d'animals del zoo.
Vizgu utilitza tecnologies necessàries perquè el lloc web funcioni. Amb el seu permís, també utilitzem tecnologies opcionals per recordar funcions i mesurar les derivacions a venedors d’entrades afiliats. Actualment no utilitzem cap eina d’analítica general ni rastrejadors publicitaris. Pot acceptar, rebutjar o triar categories, i canviar la seva elecció en qualsevol moment a Preferències de galetes, al peu de pàgina.
