Horaris, preus i entrades de llocs que valen la pena.
El Museu Arqueològic Nacional, al carrer Patission, guarda troballes de jaciments de tota Grècia, de la prehistòria a l'antiguitat tardana, en un edifici neoclàssic acabat el 1889. Entre les seves peces hi ha la màscara d'or d'Agamèmnon de Micenes, el déu de bronze del cap Artemísion, figuretes ciclàdiques i fragments del mecanisme d'Anticítera.
La plaça Monastiraki és una plaça concorreguda del nucli antic d'Atenes, sota el vessant nord de l'Acròpoli. Pren el nom de la petita església de la Pantanassa, al centre, i l'emmarquen la mesquita Tzistarakis, del segle XVIII, i l'estació de metro de Monastiraki. D'aquí surten els carrers del barri del mercat de les puces.
La Biblioteca d'Adrià és la ruïna d'un gran complex construït per l'emperador romà Adrià el 132 dC al costat nord de l'Acròpoli, al costat de la plaça Monastiraki. Els visitants veuen les columnes corínties de la façana oest, les restes del pati porticat i de les sales que guardaven els rotlles de papir, i les ruïnes de tres esglésies construïdes al lloc a partir del segle V.
La Catedral Metropolitana de l'Anunciació és la catedral de l'arquebisbe d'Atenes i de tota Grècia, a la plaça Mitropoleos. El rei Otó i la reina Amàlia en van posar la primera pedra el 1842 i es va consagrar el 1862, construïda en part amb marbre d'esglésies enderrocades. A dins hi ha les tombes de santa Filotea i del patriarca Gregori V.
L'Àgora romana és una plaça de mercat al nord de l'Acròpoli, construïda a finals del segle I aC amb donacions de Juli Cèsar i August. S'entra a un pati antigament vorejat d'estoes i botigues per la porta dòrica d'Atena Arquègetis, i el jaciment també acull la Torre dels Vents, una torre rellotge octogonal de marbre del segle I aC, i la mesquita Fethiye, del segle XV.
L'Àgora antiga, sota el costat nord de l'Acròpoli, era la plaça pública de l'Atenes clàssica, on es feien mercats, assemblees i judicis. El jaciment inclou el temple dòric d'Hefest, del segle V aC, i l'estoa d'Àtal, reconstruïda als anys cinquanta, que acull el Museu de l'Àgora Antiga.
El Parlament Hel·lènic té la seu a l'Antic Palau Reial de la plaça Syntagma, un edifici neoclàssic projectat per Friedrich von Gärtner per al rei Otó, construït el 1836–1843 i utilitzat pel parlament des del 1929. L'interior no es pot visitar; des de la plaça els visitants veuen la Tomba del Soldat Desconegut al davant i el canvi de guàrdia dels evzones, cada hora.
L'Acròpoli és la ciutadella rocosa que domina el centre d'Atenes, santuari de la deessa Atena des del segle VIII aC. Els seus edificis principals daten del segle V aC, sota Pèricles: el Partenó, els Propileus, l'Erectèon amb el seu porxo de les Cariàtides i el petit temple d'Atena Nike.
El Museu Benaki el va fundar el 1930 Antonis Benakis, en memòria del seu pare Emmanuel, a la mansió familiar davant del Jardí Nacional d'Atenes. El seu edifici principal presenta l'art i la cultura gregues des de la prehistòria fins a l'època moderna; altres col·leccions es van traslladar a seus separades després que el museu reobrís el 2000.
El Jardí Nacional és un parc públic de 15,5 hectàrees darrere del Parlament Hel·lènic, al centre d'Atenes. La reina Amàlia el va encarregar el 1838 com a Jardí Reial, traçat per l'agrònom Friedrich Schmidt amb centenars d'espècies vegetals importades. Camins ombrejats passen per estanys, fragments de columnes i mosaics antics, un petit recinte d'animals i busts de poetes grecs.
L'Odèon d'Herodes Àtic és un teatre romà de pedra al vessant sud-oest de l'Acròpoli, construït el 161 dC per Herodes Àtic en memòria de la seva esposa Règil·la. Se'n conserva el mur frontal de tres pisos, les grades de marbre es van restaurar als anys cinquanta, i és l'escenari principal del Festival d'Atenes; fora de les representacions es veu des del camí que ressegueix el vessant sud de l'Acròpoli.
El Museu d'Art Ciclàdic es va fundar el 1986 per a la col·lecció de Nikolaos i Dolly Goulandris. Mostra figuretes i recipients de marbre de les illes Cíclades del tercer mil·lenni aC, juntament amb art grec antic i xipriota, i fa servir la mansió neoclàssica Stathatos, a l'avinguda Vasilissis Sofias, per a exposicions temporals.
L'arc d'Adrià és una porta monumental de marbre a l'avinguda Amalias d'Atenes, construïda cap al 131–132 dC, quan es va consagrar el proper temple de Zeus Olímpic. Dues inscripcions a les seves cares anomenen Teseu i l'emperador Adrià com a fundadors de la ciutat. L'arc s'alça al costat de la calçada i es veu des de la vorera.
El mont Licabet és un turó calcari el cim del qual, a 277 metres, és el punt més alt del centre d'Atenes, amb pinedes als vessants baixos. Els visitants hi pugen per un camí o amb el funicular des del carrer Aristippou, a Kolonaki. A dalt hi ha la capella de Sant Jordi, del segle XIX, un restaurant i vistes sobre la ciutat fins al mar.
El temple de Zeus Olímpic, o Olimpièon, es va començar al segle VI aC i es va acabar sota l'emperador romà Adrià al segle II dC. De les seves 104 columnes corínties, 15 encara s'aguanten dretes i una setzena jeu on va caure el 1852. L'arc d'Adrià s'alça a la vora del jaciment.
El Museu Bizantí i Cristià, a l'avinguda Vasilissis Sofias, es va fundar el 1914 i més tard es va traslladar a la Vil·la Ilissia, construïda el 1848 per Stamatios Kleanthis per a la duquessa de Plaisance. Guarda més de 25.000 objectes del segle III dC a la baixa edat mitjana: icones, frescos, manuscrits, teixits i ceràmica. El 2004 s'hi va afegir una ala nova.
El turó de Filopap, també anomenat turó de les Muses, és un turó cobert de pins al sud-oest de l'Acròpoli. Al cim s'alça el monument funerari de marbre de Filopap, un príncep de Comagena, construït el 114–116 dC. Camins pavimentats passen per restes antigues fins a miradors sobre l'Acròpoli, Atenes i el mar en direcció al Pireu.
L'Estadi Panatenaic, també anomenat Kallimarmaro, és un estadi en forma de ferradura construït tot de marbre. Traçat cap al 330 aC i reconstruït en marbre per Herodes Àtic al segle II dC, es va restaurar per als primers Jocs Olímpics moderns, el 1896. Els visitants recorren la pista, pugen a les grades i veuen un petit museu de torxes i cartells olímpics.
Vizgu utilitza tecnologies necessàries perquè el lloc web funcioni. Amb el seu permís, també utilitzem tecnologies opcionals per recordar funcions i mesurar les derivacions a venedors d’entrades afiliats. Actualment no utilitzem cap eina d’analítica general ni rastrejadors publicitaris. Pot acceptar, rebutjar o triar categories, i canviar la seva elecció en qualsevol moment a Preferències de galetes, al peu de pàgina.
