Horaris, preus i entrades de llocs que valen la pena.
La plaça Monastiraki és una plaça concorreguda del nucli antic d'Atenes, sota el vessant nord de l'Acròpoli. Pren el nom de la petita església de la Pantanassa, al centre, i l'emmarquen la mesquita Tzistarakis, del segle XVIII, i l'estació de metro de Monastiraki. D'aquí surten els carrers del barri del mercat de les puces.
La Catedral Metropolitana de l'Anunciació és la catedral de l'arquebisbe d'Atenes i de tota Grècia, a la plaça Mitropoleos. El rei Otó i la reina Amàlia en van posar la primera pedra el 1842 i es va consagrar el 1862, construïda en part amb marbre d'esglésies enderrocades. A dins hi ha les tombes de santa Filotea i del patriarca Gregori V.
El Parlament Hel·lènic té la seu a l'Antic Palau Reial de la plaça Syntagma, un edifici neoclàssic projectat per Friedrich von Gärtner per al rei Otó, construït el 1836–1843 i utilitzat pel parlament des del 1929. L'interior no es pot visitar; des de la plaça els visitants veuen la Tomba del Soldat Desconegut al davant i el canvi de guàrdia dels evzones, cada hora.
El Jardí Nacional és un parc públic de 15,5 hectàrees darrere del Parlament Hel·lènic, al centre d'Atenes. La reina Amàlia el va encarregar el 1838 com a Jardí Reial, traçat per l'agrònom Friedrich Schmidt amb centenars d'espècies vegetals importades. Camins ombrejats passen per estanys, fragments de columnes i mosaics antics, un petit recinte d'animals i busts de poetes grecs.
L'arc d'Adrià és una porta monumental de marbre a l'avinguda Amalias d'Atenes, construïda cap al 131–132 dC, quan es va consagrar el proper temple de Zeus Olímpic. Dues inscripcions a les seves cares anomenen Teseu i l'emperador Adrià com a fundadors de la ciutat. L'arc s'alça al costat de la calçada i es veu des de la vorera.
El mont Licabet és un turó calcari el cim del qual, a 277 metres, és el punt més alt del centre d'Atenes, amb pinedes als vessants baixos. Els visitants hi pugen per un camí o amb el funicular des del carrer Aristippou, a Kolonaki. A dalt hi ha la capella de Sant Jordi, del segle XIX, un restaurant i vistes sobre la ciutat fins al mar.
El turó de Filopap, també anomenat turó de les Muses, és un turó cobert de pins al sud-oest de l'Acròpoli. Al cim s'alça el monument funerari de marbre de Filopap, un príncep de Comagena, construït el 114–116 dC. Camins pavimentats passen per restes antigues fins a miradors sobre l'Acròpoli, Atenes i el mar en direcció al Pireu.
Vizgu utilitza tecnologies necessàries perquè el lloc web funcioni. Amb el seu permís, també utilitzem tecnologies opcionals per recordar funcions i mesurar les derivacions a venedors d’entrades afiliats. Actualment no utilitzem cap eina d’analítica general ni rastrejadors publicitaris. Pot acceptar, rebutjar o triar categories, i canviar la seva elecció en qualsevol moment a Preferències de galetes, al peu de pàgina.
