Horaris, preus i entrades de llocs que valen la pena.
El Museu Arqueològic Nacional, al carrer Patission, guarda troballes de jaciments de tota Grècia, de la prehistòria a l'antiguitat tardana, en un edifici neoclàssic acabat el 1889. Entre les seves peces hi ha la màscara d'or d'Agamèmnon de Micenes, el déu de bronze del cap Artemísion, figuretes ciclàdiques i fragments del mecanisme d'Anticítera.
La Biblioteca d'Adrià és la ruïna d'un gran complex construït per l'emperador romà Adrià el 132 dC al costat nord de l'Acròpoli, al costat de la plaça Monastiraki. Els visitants veuen les columnes corínties de la façana oest, les restes del pati porticat i de les sales que guardaven els rotlles de papir, i les ruïnes de tres esglésies construïdes al lloc a partir del segle V.
L'Àgora romana és una plaça de mercat al nord de l'Acròpoli, construïda a finals del segle I aC amb donacions de Juli Cèsar i August. S'entra a un pati antigament vorejat d'estoes i botigues per la porta dòrica d'Atena Arquègetis, i el jaciment també acull la Torre dels Vents, una torre rellotge octogonal de marbre del segle I aC, i la mesquita Fethiye, del segle XV.
L'Àgora antiga, sota el costat nord de l'Acròpoli, era la plaça pública de l'Atenes clàssica, on es feien mercats, assemblees i judicis. El jaciment inclou el temple dòric d'Hefest, del segle V aC, i l'estoa d'Àtal, reconstruïda als anys cinquanta, que acull el Museu de l'Àgora Antiga.
L'Acròpoli és la ciutadella rocosa que domina el centre d'Atenes, santuari de la deessa Atena des del segle VIII aC. Els seus edificis principals daten del segle V aC, sota Pèricles: el Partenó, els Propileus, l'Erectèon amb el seu porxo de les Cariàtides i el petit temple d'Atena Nike.
El Jardí Nacional és un parc públic de 15,5 hectàrees darrere del Parlament Hel·lènic, al centre d'Atenes. La reina Amàlia el va encarregar el 1838 com a Jardí Reial, traçat per l'agrònom Friedrich Schmidt amb centenars d'espècies vegetals importades. Camins ombrejats passen per estanys, fragments de columnes i mosaics antics, un petit recinte d'animals i busts de poetes grecs.
El Museu d'Art Ciclàdic es va fundar el 1986 per a la col·lecció de Nikolaos i Dolly Goulandris. Mostra figuretes i recipients de marbre de les illes Cíclades del tercer mil·lenni aC, juntament amb art grec antic i xipriota, i fa servir la mansió neoclàssica Stathatos, a l'avinguda Vasilissis Sofias, per a exposicions temporals.
El temple de Zeus Olímpic, o Olimpièon, es va començar al segle VI aC i es va acabar sota l'emperador romà Adrià al segle II dC. De les seves 104 columnes corínties, 15 encara s'aguanten dretes i una setzena jeu on va caure el 1852. L'arc d'Adrià s'alça a la vora del jaciment.
El Museu Bizantí i Cristià, a l'avinguda Vasilissis Sofias, es va fundar el 1914 i més tard es va traslladar a la Vil·la Ilissia, construïda el 1848 per Stamatios Kleanthis per a la duquessa de Plaisance. Guarda més de 25.000 objectes del segle III dC a la baixa edat mitjana: icones, frescos, manuscrits, teixits i ceràmica. El 2004 s'hi va afegir una ala nova.
L'Estadi Panatenaic, també anomenat Kallimarmaro, és un estadi en forma de ferradura construït tot de marbre. Traçat cap al 330 aC i reconstruït en marbre per Herodes Àtic al segle II dC, es va restaurar per als primers Jocs Olímpics moderns, el 1896. Els visitants recorren la pista, pugen a les grades i veuen un petit museu de torxes i cartells olímpics.
Vizgu utilitza tecnologies necessàries perquè el lloc web funcioni. Amb el seu permís, també utilitzem tecnologies opcionals per recordar funcions i mesurar les derivacions a venedors d’entrades afiliats. Actualment no utilitzem cap eina d’analítica general ni rastrejadors publicitaris. Pot acceptar, rebutjar o triar categories, i canviar la seva elecció en qualsevol moment a Preferències de galetes, al peu de pàgina.
