Explorar Lucerna

El Pont de la Capella és un pont cobert de fusta per a vianants que travessa el Reuss en diagonal a Lucerna, construït cap al 1365 com a part de les fortificacions de la ciutat i batejat per la capella de Sant Pere. D'uns 200 metres de llarg, passa per la torre de pedra de l'Aigua; sota la teulada pengen pintures triangulars del segle XVII, moltes de les quals es van perdre en un incendi el 1993, després del qual es va reconstruir el pont.

L'església dels Jesuïtes de Sant Francesc Xavier s'alça a la riba esquerra del Reuss a Lucerna i va ser la primera gran església barroca construïda a Suïssa al nord dels Alps. Les obres van començar el 1667 i l'església es va consagrar el 1677, mentre que les dues torres amb cúpula de bulb no es van acabar fins al 1893; una capella interior guarda vestidures del germà Klaus.

La muralla de Musegg és un tram de 870 metres de les fortificacions medievals de Lucerna al turó de Musegg, al nord del nucli antic, construït des de cap al 1370 fins al segle XV, amb nou torres. Els visitants recorren part de la muralla i pugen a les torres Männli, Zyt, Wacht i Schirmer; el rellotge de la Zytturm, construït el 1535, toca un minut abans que els altres rellotges de la ciutat.

El Pont de Spreuer és un pont cobert de fusta per a vianants sobre el Reuss a Lucerna, acabat el 1408 i reconstruït en bona part després d'una riuada el 1566. Als seus frontons hi ha 45 dels 67 plafons pintats originals d'una dansa de la mort, fets el 1626–1632 sota la direcció del pintor Kaspar Meglinger, i sobre el pont hi ha una petita capella dedicada a la Mare de Déu.

La Col·lecció Rosengart és un museu d'art de Lucerna, obert el 2002 en un edifici neoclàssic del 1922 que va ser sucursal del Banc Nacional Suís fins al 1999. Mostra la col·lecció del marxant d'art Siegfried Rosengart i la seva filla Angela, amb grans conjunts d'obres de Paul Klee i Pablo Picasso al costat de pintures de Cézanne, Monet i Seurat.

El KKL Luzern, el Centre de Cultura i Congressos de Lucerna, és un edifici de l'arquitecte francès Jean Nouvel al costat del llac i de l'estació, sota una coberta en voladís de 100 per 100 metres. La sala de concerts va obrir el 1998 i és l'escenari principal del Lucerne Festival; el conjunt, acabat el 2000, acull també el Kunstmuseum Luzern i sales de congressos.

El Panorama Bourbaki és una pintura circular d'Edouard Castres del 1881, exposada des del 1889 en una rotonda de la Löwenplatz de Lucerna. D'uns 112 metres de llarg, representa l'entrada a Suïssa de l'Exèrcit francès de l'Est del general Bourbaki a Les Verrières el 1871, al final de la guerra francoprussiana, amb figures i objectes tridimensionals col·locats davant la tela.

L'església de Sant Leodegari, coneguda com a Hofkirche, és l'església parroquial i col·legiata catòlica que s'alça sobre la riba del llac a Lucerna, amb dues torres punxegudes. Es va construir el 1633–1639 en part sobre els fonaments d'una basílica romànica que es va cremar el 1633, i és una de les poques grans esglésies aixecades al nord dels Alps durant la guerra dels Trenta Anys.

El Monument del Lleó és un relleu en la roca d'un lleó moribund, esculpit el 1820–21 per Lukas Ahorn en una paret de roca segons un disseny de Bertel Thorvaldsen. Commemora els guàrdies suïssos morts el 1792 quan els revolucionaris van assaltar el palau de les Teuleries a París; una inscripció llatina corre per sobre del lleó i als peus de la roca hi ha un petit estany.

El Museu Richard Wagner ocupa la casa de camp de Tribschen, en una península del llac dels Quatre Cantons, on el compositor va viure del 1866 al 1872 i on el 1870 es va estrenar el seu Idil·li de Sigfrid. Obert com a museu el 1933, mostra estances amb els mobles originals de Wagner, una exposició sobre els seus anys a Lucerna i exposicions temporals al pis de dalt.

El Museu Suís del Transport és un museu a la riba del llac dels Quatre Cantons que va obrir el 1959. Les seves naus tracten el ferrocarril, la carretera, l'aigua, l'aviació i els viatges espacials, el turisme, l'energia i la comunicació, amb locomotores, avions i el submarí Mésoscaphe d'Auguste Piccard; el recinte té també un planetari, un cinema de gran format i el Museu Hans Erni.

El Pilatus és un massís al sud de Lucerna el punt més alt del qual, el Tomlishorn, arriba als 2.128 metres. Un tren cremallera inaugurat el 1889 hi puja des d'Alpnachstad amb pendents de fins al 48 per cent, i telecabines i un telefèric hi pugen des de Kriens; a Pilatus Kulm hi ha terrasses mirador, camins i dos hotels.

El Rigi és un massís entre el llac dels Quatre Cantons, el llac de Zug i el llac de Lauerz, a l'est de Lucerna. Trens cremallera des de Vitznau i Arth-Goldau pugen fins a Rigi Kulm, el cim principal, de 1.797 metres, al cantó de Schwyz, on hi ha un hotel des del 1816; un telefèric també puja des de Weggis fins a Rigi Kaltbad, punt de partida d'excursions.