Horaris, preus i entrades de llocs que valen la pena.
La Piazza Tasso és la plaça principal de Sorrento, que porta el nom del poeta Torquato Tasso, nascut a la ciutat el 1544. Hi ha monuments a Tasso i a sant Antoní, el patró, l'església barroca groga del Carmine s'hi encara, i el carrer comercial de la Via San Cesareo en surt cap a l'oest.
La catedral de Sorrento, dedicada als sants Felip i Jaume, és la seu de l'arquebisbe de Sorrento-Castellammare di Stabia. Reconstruïda el 1573 després d'un atac turc i amb l'interior barroc des de principis del segle XVIII, té una façana neogòtica del 1924, un campanar sobre una base romana i portes del segle XI procedents de Constantinoble.
El Museu Correale ocupa la vil·la dels comtes Correale de Terranova a Sorrento, llegada a la ciutat pels germans Alfredo i Pompeo Correale. Mostra pintura napolitana dels segles XVII al XIX, porcellana de Capodimonte i de Sèvres, vidre de Murano, rellotges, mobles amb marqueteria i troballes arqueològiques, amb un jardí de cítrics i una terrassa sobre el golf de Nàpols.
La Piazza Umberto I, anomenada habitualment La Piazzetta, és la plaça principal de la població de Capri. L'emmarquen la torre del rellotge, l'escalinata de l'església de Santo Stefano i l'antiga residència episcopal, avui l'ajuntament, i les taules dels cafès l'omplen des dels anys trenta. El funicular des de Marina Grande s'atura al seu costat.
La Certosa di San Giacomo és un monestir cartoixà de Capri, fundat el 1371 pel comte Giacomo Arcucci, secretari de la reina Joana I de Nàpols, en uns terrenys que ella li va donar. Saquejada pels pirates al segle XVI i ampliada després, avui acull un museu de pintures de Karl Wilhelm Diefenbach, dos claustres i un jardí sobre Marina Piccola.
Els Jardins d'August són uns jardins municipals en terrasses a la població de Capri, traçats a principis del segle XX per l'industrial alemany Friedrich Alfred Krupp i anomenats Jardins Krupp fins al 1918. Els parterres de flors i els pins emmarquen vistes del Monte Solaro, Marina Piccola i les roques dels Faraglioni; als jardins hi ha un monument a Lenin de Giacomo Manzù del 1968.
La Villa San Michele és la casa i el jardí que el metge i escriptor suec Axel Munthe va construir a finals del segle XIX a Anacapri, al capdamunt de l'Escala Fenícia, a 327 metres sobre el mar. Munthe la va moblar amb antiguitats romanes i egípcies, entre elles una esfinx a l'ampit, i la va descriure a La història de San Michele (1929). Més tard va passar a l'Estat suec.
Vizgu utilitza tecnologies necessàries perquè el lloc web funcioni. Amb el seu permís, també utilitzem tecnologies opcionals per recordar funcions i mesurar les derivacions a venedors d’entrades afiliats. Actualment no utilitzem cap eina d’analítica general ni rastrejadors publicitaris. Pot acceptar, rebutjar o triar categories, i canviar la seva elecció en qualsevol moment a Preferències de galetes, al peu de pàgina.
