Horaris, preus i entrades de llocs que valen la pena.
La basílica de Sant Marc és la catedral de Venècia, a la plaça de Sant Marc, al costat del Palau Ducal. Construïda a partir del 1063 sobre una planta bizantina de creu coronada per cinc cúpules, està revestida per dins de mosaics de fons daurat; també es poden visitar el retaule de la Pala d'Oro, el museu i la terrassa amb els cavalls de bronze de Sant Marc.
Ca' Rezzonico és un palau al Gran Canal, a Dorsoduro, començat per Baldassare Longhena el 1649 per a la família Bon i acabat per Giorgio Massari per als Rezzonico. Acull el Museu del Settecento Venecià, amb sales moblades, frescos de Giambattista Tiepolo als sostres i pintures de Canaletto, Francesco Guardi i Pietro Longhi.
El Pont dels Sospirs és un pont tancat de pedra calcària blanca sobre el Rio di Palazzo, que uneix el Palau Ducal amb les Presons Noves. Projectat per Antonio Contin i construït poc després del 1600, té dues petites finestres amb barrots de pedra. Els visitants el travessen en el recorregut del Palau Ducal i el veuen des del Ponte della Paglia.
El Palau Ducal va ser la residència del dux i la seu del govern de la República de Venècia. Les seves façanes gòtiques sobre el moll i la Piazzetta daten principalment dels segles XIV i XV; els visitants veuen les sales dels consells, amb pintures de Tintoretto i Veronese, i travessen el Pont dels Sospirs fins a les antigues presons.
La Col·lecció Peggy Guggenheim és un museu d'art europeu i americà del segle XX al Palazzo Venier dei Leoni, un palau del segle XVIII al Gran Canal, a Dorsoduro, on Peggy Guggenheim va viure tres dècades. Mostra obres cubistes, surrealistes i de l'expressionisme abstracte d'artistes com Picasso, Dalí, Miró i Pollock.
Les Gallerie dell'Accademia són la principal galeria d'art dels segles XIV al XVIII de Venècia, situades a l'antiga església, convent i Scuola Grande de Santa Maria della Carità, a Dorsoduro. Mostren pintura veneciana de Giovanni Bellini, Carpaccio, Giorgione, Ticià, Tintoretto i Veronese; l'Home de Vitruvi de Leonardo també forma part de la col·lecció.
Santa Maria della Salute és una basílica barroca amb cúpula a l'entrada del Gran Canal, fruit d'un vot de la República de Venècia després de la pesta del 1630. Projectada per Baldassare Longhena i començada el 1631, té planta octogonal sota una gran cúpula. La sagristia conserva pintures de Ticià i les Noces de Canà de Tintoretto.
La Punta della Dogana és l'antiga duana marítima a l'extrem de Dorsoduro, entre el Gran Canal i el canal de la Giudecca, construïda el 1678–1682 per Giuseppe Benoni i coronada per un globus daurat amb una figura de la Fortuna. Restaurada per Tadao Ando el 2008–2009, mostra art contemporani de la Col·lecció Pinault.
San Giorgio Maggiore és una església benedictina a l'illa del mateix nom, davant de la Piazzetta a l'altra banda de la conca de Sant Marc. Projectada per Andrea Palladio i construïda entre el 1566 i el 1610, té una façana clàssica blanca i un interior lluminós; el presbiteri conserva el Sant Sopar i La recollida del mannà de Tintoretto.
El Museu d'Història Naval ocupa un graner del segle XV de la República de Venècia al costat de l'Arsenal. Fundat després de la Primera Guerra Mundial i propietat de la Marina italiana, mostra maquetes de vaixells, armes i relíquies navals en cinc plantes; el bitllet inclou també el Pavelló de les Naus, a l'antic taller de rems de l'Arsenal, on s'exposen embarcacions històriques.
L'Arsenal de Venècia és l'antiga drassana i arsenal estatal de la República de Venècia, al barri de Castello, tancat per muralles i torres de maó emmerletades. La seva porta de terra, la Porta Magna de cap al 1460, està flanquejada per lleons de marbre portats del Pireu el 1687. Parts del conjunt les fa servir la Marina italiana i com a seus de la Biennal de Venècia.
El Museu del Vidre de Murano recorre la història de l'elaboració del vidre des de l'antiguitat fins avui, amb el focus en el vidre de Murano. Fundat el 1861 per l'abat Vincenzo Zanetti, ocupa el gòtic Palazzo Giustinian, antiga residència dels bisbes de Torcello, i forma part dels museus municipals de Venècia des del 1923.
El Museu de l'Encaix de Burano és a l'antic palau del Podestà de Torcello, a la Piazza Galuppi, la plaça principal de l'illa de Burano, que va acollir l'escola d'encaix de Burano del 1872 al 1970. Fundat el 1978 i gestionat per la Fondazione Musei Civici di Venezia, recorre l'encaix venecià i de la llacuna des dels seus orígens fins avui a través de peces, dibuixos i documents.
El Museo Provinciale di Torcello ocupa dos edificis medievals a la plaça principal de Torcello, al costat de la catedral de l'illa. Fundat el 1872, mostra troballes arqueològiques de la llacuna i de terra ferma al Palazzo dell'Archivio, i obres paleocristianes i medievals de les illes al Palazzo del Consiglio.
La Villa Widmann és una vil·la del segle XVIII a la vora del Brenta, a Mira, entre Venècia i Pàdua. Remodelada a mitjan segle XVIII al gust rococó francès, té un saló de ball central amb frescos atribuïts a Giuseppe Angeli i Gerolamo Mengozzi Colonna, un jardí amb estàtues de pedra, una barchessa annexa i una petita capella.
Vizgu utilitza tecnologies necessàries perquè el lloc web funcioni. Amb el seu permís, també utilitzem tecnologies opcionals per recordar funcions i mesurar les derivacions a venedors d’entrades afiliats. Actualment no utilitzem cap eina d’analítica general ni rastrejadors publicitaris. Pot acceptar, rebutjar o triar categories, i canviar la seva elecció en qualsevol moment a Preferències de galetes, al peu de pàgina.
