Horaris, preus i entrades de llocs que valen la pena.
La Fondazione Prada fa servir Ca' Corner della Regina, un palau al Gran Canal a Santa Croce, com a seu veneciana per a exposicions temporals d'art contemporani. El palau s'alça on va néixer el 1454 Caterina Cornaro, més tard reina de Xipre; el va reconstruir el 1724 Domenico Rossi i té frescos de la seva vida a la planta noble.
Ca' Pesaro és un palau barroc de marbre al Gran Canal, projectat per Baldassare Longhena a mitjan segle XVII i acabat per Gian Antonio Gaspari el 1710. Acull la Galeria Internacional d'Art Modern, formada en gran part amb obres comprades a les primeres Biennals de Venècia, i a la planta superior, el Museu d'Art Oriental.
El Pont de Rialto és el més antic dels quatre ponts sobre el Gran Canal i uneix els barris de San Marco i San Polo. L'actual pont de pedra d'un sol arc el va projectar Antonio da Ponte i es va construir el 1588–1591, en substitució de ponts de fusta anteriors. Dues rampes vorejades de fileres de botigues pugen fins a un pòrtic central.
El Museu d'Història Natural de Venècia ocupa el Fondaco dei Turchi, un palau venetobizantí del segle XIII al Gran Canal que va servir de casa de comerç dels mercaders turcs del 1621 al 1838. Museu des del 1923, mostra fòssils, entre ells l'esquelet del dinosaure Ouranosaurus, esquelets de balena i col·leccions zoològiques i etnogràfiques.
El Museu Fortuny ocupa el Palazzo Pesaro degli Orfei, un palau gòtic del segle XV al Campo San Beneto on l'artista d'origen granadí Mariano Fortuny va instal·lar el seu estudi el 1898 i més tard la seva casa i el taller tèxtil. Les seves sales mostren les seves pintures, sedes i vellutats estampats, llums i escenografies; el palau es va donar a la ciutat el 1956.
La Casa de Carlo Goldoni és el Palazzo Centani, gòtic, a San Polo, on el dramaturg Carlo Goldoni va néixer el 1707. Un pati amb una escala oberta del segle XV i un brocal esculpit porta a un petit museu sobre la seva vida i el seu teatre, amb un teatre de titelles del segle XVIII reconstruït, i a una biblioteca d'estudis teatrals.
Santa Maria Gloriosa dei Frari és una gran església gòtica de maó dels franciscans al barri de San Polo, construïda al llarg dels segles XIV i XV i consagrada el 1492. A l'interior hi ha l'Assumpció de la Mare de Déu de Ticià a l'altar major i la seva Madonna de Pesaro, un cor de monjos tallat i els monuments a diversos dux, a Ticià i a Canova.
El Palazzo Contarini del Bovolo és un palau del segle XV a prop del Campo Manin, conegut per la seva escala de cargol exterior, la Scala Contarini del Bovolo, afegida cap al 1499. Els seus 80 graons pugen dins d'una torre cilíndrica de 26 metres de maó i pedra d'Ístria, oberta en arcades, fins a una llotja amb vista sobre les teulades de Venècia.
El Da Vinci Interactive Museum ocupa les sales de la Scoletta di San Rocco, construïda el 1494 com a primera seu de la Confraria de San Rocco al costat de la posterior Scuola Grande. Els visitants poden fer funcionar maquetes a mida real de les màquines de Leonardo da Vinci, des de màquines de guerra fins a màquines voladores, amb explicacions en diversos idiomes.
La Scuola Grande di San Rocco és la seu d'una confraria laica fundada el 1478, en un edifici renaixentista de marbre al barri de San Polo acabat el 1560. Les seves sales estan cobertes de pintures de Tintoretto i el seu taller, fetes entre el 1564 i el 1587, entre elles la gran Crucifixió de la Sala dell'Albergo.
El Teatro La Fenice és el teatre d'òpera de Venècia al Campo San Fantin, projectat per Giannantonio Selva i inaugurat el 1792. El seu nom, «el fènix», escau a un teatre reconstruït després dels incendis del 1836 i el 1996; òperes de Rossini, Bellini i Verdi s'hi van estrenar. Les visites diürnes recorren la sala daurada, els vestíbuls i una exposició sobre Maria Callas.
El Museu Jueu de Venècia el va crear el 1954 la Comunitat Jueva al costat de les dues sinagogues més antigues del Campo del Ghetto Nuovo, al gueto establert el 1516. Les seves sales d'exposició estan tancades per una restauració que en duplicarà la superfície; mentrestant, la taquilla organitza visites guiades a les sinagogues històriques del gueto.
El Palazzo Grassi és un palau clàssic al Gran Canal, al costat del Campo San Samuele, projectat per Giorgio Massari per a la família Grassi i construït entre el 1748 i el 1772. Comprat per François Pinault el 2005 i readequat per Tadao Ando, acull exposicions temporals d'art contemporani de la Col·lecció Pinault.
El Museu de la Música és a l'església dessacralitzada de San Maurizio, reconstruïda entre el 1795 i el 1806 segons un projecte neoclàssic de Giannantonio Selva, l'arquitecte de La Fenice. Creat pel col·leccionista Artemio Versari i l'ensemble Interpreti Veneziani, mostra instruments de corda de constructors com Amati, Guadagnini i Goffriller, al voltant d'Antonio Vivaldi i la seva època.
El Museo Correr és el museu municipal d'art i història de Venècia a la plaça de Sant Marc, a l'Ala Napoleònica i les Procuratie Nuove. Va néixer de la col·lecció que Teodoro Correr va llegar a la ciutat el 1830, i mostra escultures d'Antonio Canova, les sales neoclàssiques de l'antic palau reial i pintures de Giovanni Bellini i Carpaccio.
La Torre del Rellotge de Sant Marc és una torre del primer Renaixement al costat nord de la plaça de Sant Marc, construïda als anys 1490 sobre l'arc d'entrada a la Merceria. La seva esfera blava i daurada indica les hores, la posició del sol al zodíac i les fases de la lluna, i dues figures de bronze toquen la campana al terrat. L'interior es veu en visites guiades amb reserva.
La plaça de Sant Marc és la plaça principal de Venècia, tancada per la basílica de Sant Marc, les Procuratie Vecchie i les Procuratie Nuove, porxades, i, a l'extrem occidental, l'Ala Napoleònica. Amb la Piazzetta, que s'obre a la llacuna al costat del Palau Ducal, forma el centre religiós i polític de la ciutat, dominat pel campanar de 98,6 metres.
Santi Giovanni e Paolo, coneguda en venecià com San Zanipolo, és una basílica gòtica de maó dels dominics al barri de Castello, acabada el 1430. A partir del segle XV s'hi celebraven els funerals dels dux, i vint-i-cinc dux hi estan enterrats. L'estàtua eqüestre de Bartolomeo Colleoni de Verrocchio s'alça a la plaça del costat.
El Palazzo Pisani és un palau patrici al costat del Campo Santo Stefano, començat el 1614 per a la família Pisani i ampliat fins al segle XVIII al voltant de dos patis amb llotges de columnes. Propietat de la ciutat, acull el Conservatori de Música Benedetto Marcello. Les visites guiades recorren les seves sales i patis fins a una terrassa a la coberta sobre la ciutat.
El Campanar de Sant Marc és el campanar de 98,6 metres de la basílica de Sant Marc, que s'alça exempt a la plaça de Sant Marc. La torre actual és una reconstrucció acabada el 1912 després que l'original s'esfondrés el 1902; un ascensor puja fins a la cambra de les campanes, que domina la ciutat i la llacuna.
Vizgu utilitza tecnologies necessàries perquè el lloc web funcioni. Amb el seu permís, també utilitzem tecnologies opcionals per recordar funcions i mesurar les derivacions a venedors d’entrades afiliats. Actualment no utilitzem cap eina d’analítica general ni rastrejadors publicitaris. Pot acceptar, rebutjar o triar categories, i canviar la seva elecció en qualsevol moment a Preferències de galetes, al peu de pàgina.
