Horaris, preus i entrades de llocs que valen la pena.
La Catedral Patriarcal Romanesa, dedicada als sants Constantí i Helena, és al turó Metropolità, al centre de Bucarest. El príncep Constantin Șerban la va fer construir com a església de monestir, consagrada el 1658; el 1668 es va convertir en la seu dels metropolitans i avui és la catedral del patriarca ortodox romanès. Els frescos de l'interior daten del 1923.
L'Antiga Cort Principesca és el jaciment arqueològic de la primera residència principesca de Bucarest, al nucli antic. Vlad III hi està documentat el 1459; governants posteriors van reconstruir el palau fins que va caure en desús al segle XVIII. Des del carrer es veuen murs de maó, cellers voltats i una columna de pedra, al costat de l'església de la Cort Antiga, del 1559.
El Museu Nacional d'Història de Romania ocupa l'antic Palau de Correus a la Calea Victoriei, un edifici eclèctic d'Alexandru Săvulescu dels anys 1890. Bona part és tancada per restauració; estan obertes la Tresoreria Històrica, amb les joies de la corona romanesa i el tresor de Pietroasele, una còpia en guix de la Columna Trajana, el Lapidari i les exposicions temporals.
El monestir de Stavropoleos és un petit convent de monges ortodoxes al nucli antic de Bucarest; la seva església la va construir el 1724 l'arximandrita grec Ioannikios en estil brâncovenesc, amb columnes de pedra esculpides i façanes pintades. Un edifici de principis del segle XX d'Ion Mincu acull una biblioteca i icones, i el cor de monges canta cant bizantí.
El Temple Coral és una sinagoga d'estil neomorisc al carrer Sfânta Vineri, construïda el 1864–1866 segons el projecte d'Enderle i Freiwald, a imatge del Temple de Leopoldstadt de Viena. Devastada per la Guàrdia de Ferro el gener del 1941 i restaurada després de la guerra, encara s'hi celebren oficis; la seva sala principal va reobrir el 2015 després d'una reforma.
Els Jardins de Cișmigiu són el parc públic més antic del centre de Bucarest, dissenyat a partir del 1847 pel paisatgista Wilhelm Mayer al lloc d'un llac pantanós. Les seves 14 hectàrees envolten un llac artificial amb barques de rem a l'estiu, avingudes ombrívoles i la Rotonda dels Escriptors, un cercle de busts de pedra de dotze escriptors romanesos.
La plaça de la Revolució, anomenada plaça del Palau fins al 1989, és a la Calea Victoriei, entre l'antic Palau Reial, l'Ateneu Romanès i la Biblioteca Central Universitària. L'últim discurs de Ceaușescu, el 21 de desembre de 1989, es va convertir en la revolta que va acabar amb el seu règim; l'endemà va fugir en helicòpter des de l'antic edifici del Comitè Central, en aquesta plaça.
L'Ateneu Romanès és una sala de concerts circular amb cúpula projectada per l'arquitecte francès Albert Galleron i inaugurada el 1888, pagada en part per subscripció popular. És la seu de la Filharmònica George Enescu; l'auditori està envoltat per un fresc de 75 metres de Costin Petrescu amb escenes de la història romanesa.
El Palau de Cotroceni es va construir el 1893–1895 per als hereus del tron romanès, obra de l'arquitecte francès Paul Gottereau, al lloc d'un monestir del segle XVII; més tard Grigore Cerchez hi va afegir sales neoromaneses per a la reina Maria. És la seu de la Presidència de Romania, i la seva ala antiga acull el Museu Nacional de Cotroceni.
El Museu Nacional d'Història Natural Grigore Antipa es va fundar el 1834 i el 1908 es va traslladar a un edifici de Grigore Cerchez a la Șoseaua Kiseleff; porta el nom del zoòleg que el va dirigir durant 51 anys. Les seves col·leccions reuneixen uns dos milions d'exemplars, i les sales mostren diorames d'animals en els seus hàbitats i l'esquelet d'un Deinotherium.
El Museu Nacional del Camperol Romanès mostra la Romania rural a través de teixits, vestits, icones, ceràmica i una casa de fusta sencera portada del comtat de Gorj. El va fundar el 1906 Alexandru Tzigara-Samurcaș; el seu edifici de maó vermell d'estil neoromanès, projectat per Nicolae Ghica-Budești, es va construir entre el 1912 i el 1941.
El Museu Nacional del Poble Dimitrie Gusti és un museu a l'aire lliure a la riba del llac Herăstrău, al parc Rei Miquel I. Fundat el 1936 pel sociòleg Dimitrie Gusti, reuneix cases de pagès, esglésies de fusta, molins de vent i tallers traslladats de pobles de tota Romania, datats entre els segles XVII i XX.
Vizgu utilitza tecnologies necessàries perquè el lloc web funcioni. Amb el seu permís, també utilitzem tecnologies opcionals per recordar funcions i mesurar les derivacions a venedors d’entrades afiliats. Actualment no utilitzem cap eina d’analítica general ni rastrejadors publicitaris. Pot acceptar, rebutjar o triar categories, i canviar la seva elecció en qualsevol moment a Preferències de galetes, al peu de pàgina.
