Horaris, preus i entrades de llocs que valen la pena.
La plaça principal de Ciutat de Mèxic, oficialment Plaza de la Constitución, traçada sobre el centre de la capital mexica Tenochtitlan. D'uns 240 metres d'amplada, l'envolten la Catedral Metropolitana, el Palau Nacional i els edificis del govern de la ciutat, amb una bandera gegant al centre; acull desfilades, concerts i concentracions.
La catedral del costat nord del Zócalo, construïda per etapes entre el 1573 i el 1813 sobre part del recinte sagrat mexica. La seva façana barreja obra renaixentista, barroca i neoclàssica; a l'interior hi ha l'Altar dels Reis daurat, setze capelles i dos orgues, i al costat el Sagrari Metropolità.
La seu del poder executiu federal de Mèxic al costat est del Zócalo, construïda a partir del 1522 on hi havia el palau de Moctezuma. La seva escala principal i els corredors del pati llueixen els murals de Diego Rivera sobre la història de Mèxic, pintats entre el 1929 i el 1951; les visites depenen de l'accés que concedeixi la presidència.
Les restes excavades del temple principal de Tenochtitlan, la capital mexica, al costat del Zócalo, dedicat a Huitzilopochtli i Tlàloc. Unes passarel·les travessen les capes de la piràmide doble, reconstruïda set vegades, i el museu del jaciment conserva les troballes, entre elles la pedra de Coyolxauhqui trobada aquí el 1978.
Un antic col·legi jesuïta al centre històric, reconstruït a principis del segle XVIII al voltant de tres patis i després Escola Nacional Preparatòria. Els seus murs llueixen els primers murals del moviment muralista mexicà, de José Clemente Orozco, Diego Rivera, David Alfaro Siqueiros i altres; avui és un museu amb exposicions.
Un palau del segle XVIII al carrer Madero amb la façana coberta de rajoles blaves i blanques de Puebla, construït per als comtes del Valle de Orizaba. Des del 1919 acull un restaurant i una botiga Sanborns; a l'interior es poden veure el pati cobert i un mural de José Clemente Orozco a l'escala.
La col·lecció nacional d'art mexicà del segle XVI al 1954, a l'antic Palau de Comunicacions del carrer Tacuba, construït el 1904–11 per Silvio Contri. Les seves sales van de la pintura religiosa colonial als paisatges de José María Velasco i obres de Rivera i Kahlo; davant hi ha l'estàtua de Carles IV de Tolsá.
L'oficina central de correus de Ciutat de Mèxic, davant del Palacio de Bellas Artes, dissenyada per Adamo Boari i inaugurada el 1907. Darrere la seva façana de pedra d'estil gòtic venecià i plateresc hi ha una sala amb escales i finestres de bronze i marbre, encara en ús com a oficina de correus, amb un museu postal a la planta de dalt.
El teatre nacional i museu d'art de Mèxic al costat de l'Alameda Central, començat el 1904 per Adamo Boari i acabat el 1934 amb un interior art déco. El seu exterior de marbre i les cúpules de rajola tanquen un teatre amb un teló de vidre Tiffany i sales amb murals de Rivera, Orozco, Siqueiros i Tamayo.
Una plaça al nord del Palacio de Bellas Artes on es reuneixen grups de mariachis vestits de charro, sobretot al vespre, i toquen cançons per encàrrec. La voregen cantines i restaurants, i a un costat hi ha el Museu del Tequila i el Mescal.
Un museu a la Plaza Garibaldi, obert el 2010, sobre la història i l'elaboració del tequila i el mescal, des dels camps d'atzavara fins a la destil·lació. Les seves sales mostren eines, ampolles i etiquetes, i la visita acaba amb un tast; la terrassa del terrat mira sobre la plaça on toquen els mariachis.
El parc públic més antic d'Amèrica, creat el 1592 a l'extrem occidental del centre històric, al costat del Palacio de Bellas Artes. Els seus camins entre arbres porten a fonts, estàtues i l'Hemiciclo a Juárez de marbre blanc, construït el 1910 en memòria del president Benito Juárez.
Un pavelló cobert a la Colonia Doctores, acabat el 1956 per a la lluita lliure professional i amb unes 16.500 places. El Consejo Mundial de Lucha Libre hi organitza lluita lliure diverses nits per setmana, amb lluitadors emmascarats; també va ser la seu de la boxa als Jocs Olímpics del 1968.
Un arc amb cúpula a la Plaza de la República, construït el 1933–38 a partir de l'estructura d'acer d'un palau legislatiu inacabat i dedicat a la Revolució Mexicana. Els seus pilars guarden les restes de líders revolucionaris; un ascensor de vidre puja fins a una terrassa mirador sota la cúpula, i a sota hi ha el Museu Nacional de la Revolució.
Una columna de la victòria en una rotonda del Paseo de la Reforma, inaugurada el 1910 per al centenari de la Guerra de la Independència i coronada per una Victòria alada de bronze daurat. La base acull un mausoleu amb les restes de líders de la independència, i el monument és on es reuneix la gent per celebrar.
Un museu d'art mexicà del segle XX al Bosque de Chapultepec, obert el 1964 en dos edificis circulars amb parets de vidre de Pedro Ramírez Vázquez i Rafael Mijares. La col·lecció inclou Les dues Frides de Frida Kahlo i obres de Rivera, Siqueiros, Tamayo, Leonora Carrington i Remedios Varo, amb un jardí d'escultures.
Un museu d'art contemporani al Bosque de Chapultepec, fundat pel pintor Rufino Tamayo i la seva esposa Olga i inaugurat el 1981 en un edifici de formigó esglaonat de Teodoro González de León i Abraham Zabludovsky. Mostra la col·lecció d'art modern internacional de Tamayo i exposicions temporals.
Un palau al turó de Chapultepec, començat el 1785 com a residència d'estiu d'un virrei i després acadèmia militar, residència de l'emperador Maximilià i l'emperadriu Carlota i dels presidents de Mèxic. Des del 1939 acull el Museu Nacional d'Història, amb estances imperials moblades, murals i terrasses sobre la ciutat.
El museu nacional d'arqueologia i etnografia de Mèxic, obert el 1964 al Bosque de Chapultepec en un edifici de Pedro Ramírez Vázquez. Les seves 22 sales tracten les cultures del Mèxic antic, de Teotihuacan i els maies fins als mexiques, la Pedra del Sol dels quals és a la sala mexica, i els pobles indígenes vius del país.
El santuari al peu del turó del Tepeyac on, segons la tradició, la Mare de Déu es va aparèixer a Juan Diego el 1531. La basílica circular de Pedro Ramírez Vázquez, consagrada el 1976, conserva el mantell amb la seva imatge; al costat hi ha l'antiga basílica del 1709, capelles i un camí que puja al turó.
Vizgu utilitza tecnologies necessàries perquè el lloc web funcioni. Amb el seu permís, també utilitzem tecnologies opcionals per recordar funcions i mesurar les derivacions a venedors d’entrades afiliats. Actualment no utilitzem cap eina d’analítica general ni rastrejadors publicitaris. Pot acceptar, rebutjar o triar categories, i canviar la seva elecció en qualsevol moment a Preferències de galetes, al peu de pàgina.
