Horaris, preus i entrades de llocs que valen la pena.
La plaça principal de Ciutat de Mèxic, oficialment Plaza de la Constitución, traçada sobre el centre de la capital mexica Tenochtitlan. D'uns 240 metres d'amplada, l'envolten la Catedral Metropolitana, el Palau Nacional i els edificis del govern de la ciutat, amb una bandera gegant al centre; acull desfilades, concerts i concentracions.
La catedral del costat nord del Zócalo, construïda per etapes entre el 1573 i el 1813 sobre part del recinte sagrat mexica. La seva façana barreja obra renaixentista, barroca i neoclàssica; a l'interior hi ha l'Altar dels Reis daurat, setze capelles i dos orgues, i al costat el Sagrari Metropolità.
La seu del poder executiu federal de Mèxic al costat est del Zócalo, construïda a partir del 1522 on hi havia el palau de Moctezuma. La seva escala principal i els corredors del pati llueixen els murals de Diego Rivera sobre la història de Mèxic, pintats entre el 1929 i el 1951; les visites depenen de l'accés que concedeixi la presidència.
Un palau del segle XVIII al carrer Madero amb la façana coberta de rajoles blaves i blanques de Puebla, construït per als comtes del Valle de Orizaba. Des del 1919 acull un restaurant i una botiga Sanborns; a l'interior es poden veure el pati cobert i un mural de José Clemente Orozco a l'escala.
L'oficina central de correus de Ciutat de Mèxic, davant del Palacio de Bellas Artes, dissenyada per Adamo Boari i inaugurada el 1907. Darrere la seva façana de pedra d'estil gòtic venecià i plateresc hi ha una sala amb escales i finestres de bronze i marbre, encara en ús com a oficina de correus, amb un museu postal a la planta de dalt.
Una plaça al nord del Palacio de Bellas Artes on es reuneixen grups de mariachis vestits de charro, sobretot al vespre, i toquen cançons per encàrrec. La voregen cantines i restaurants, i a un costat hi ha el Museu del Tequila i el Mescal.
El parc públic més antic d'Amèrica, creat el 1592 a l'extrem occidental del centre històric, al costat del Palacio de Bellas Artes. Els seus camins entre arbres porten a fonts, estàtues i l'Hemiciclo a Juárez de marbre blanc, construït el 1910 en memòria del president Benito Juárez.
Una columna de la victòria en una rotonda del Paseo de la Reforma, inaugurada el 1910 per al centenari de la Guerra de la Independència i coronada per una Victòria alada de bronze daurat. La base acull un mausoleu amb les restes de líders de la independència, i el monument és on es reuneix la gent per celebrar.
El santuari al peu del turó del Tepeyac on, segons la tradició, la Mare de Déu es va aparèixer a Juan Diego el 1531. La basílica circular de Pedro Ramírez Vázquez, consagrada el 1976, conserva el mantell amb la seva imatge; al costat hi ha l'antiga basílica del 1709, capelles i un camí que puja al turó.
Un parc de més de 680 hectàrees a l'oest del centre, al voltant del turó que antigament era sagrat per als mexiques. La seva primera secció acull el Castell de Chapultepec, el Museu Nacional d'Antropologia, el Museo Tamayo, el Museu d'Art Modern, un zoo i llacs amb barques, amb boscos, monuments i camins.
Un museu d'art fundat per Carlos Slim i que porta el nom de la seva difunta esposa, en un edifici de Fernando Romero a Plaza Carso, inaugurat el 2011 i revestit de 16.000 plaques hexagonals d'alumini. Sis plantes mostren art mexicà i europeu, dels antics mestres a una de les col·leccions més grans d'escultura de Rodin fora de França.
Vizgu utilitza tecnologies necessàries perquè el lloc web funcioni. Amb el seu permís, també utilitzem tecnologies opcionals per recordar funcions i mesurar les derivacions a venedors d’entrades afiliats. Actualment no utilitzem cap eina d’analítica general ni rastrejadors publicitaris. Pot acceptar, rebutjar o triar categories, i canviar la seva elecció en qualsevol moment a Preferències de galetes, al peu de pàgina.
