Horaris, preus i entrades de llocs que valen la pena.
El Gran Basar és un mercat cobert de la ciutat vella la fundació del qual es data el 1461, quan el soldà Mehmet II va fer construir el Cevahir Bedesten per finançar Santa Sofia. Els seus carrerons amb volta van créixer al voltant d'aquella sala i avui tenen unes 3.600 botigues en 65 carrers, amb 14 hans i portes com Beyazıt i Nuruosmaniye; s'hi comercia amb catifes, joies i or.
La Mesquita de Süleymaniye corona el Tercer Turó sobre el Corn d'Or i la va construir el 1550–1557 l'arquitecte Mimar Sinan per al soldà Solimà el Magnífic. El seu complex té madrasses, un hospici i les tombes de Solimà i Hürrem Sultan. És una mesquita en ús: les visites s'aturen a les hores de pregària, i els visitants es cobreixen les espatlles i els genolls, i les dones els cabells.
La Cisterna de Teodosi es va construir entre el 428 i el 443 sota l'emperador Teodosi II per emmagatzemar l'aigua que portava l'aqüeducte de Valent per al Gran Palau i les termes properes. La seva coberta de 45 voltes de maó reposa sobre 32 columnes de marbre amb capitells corintis. Restaurada per l'ajuntament del districte de Fatih, és oberta als visitants i acull projeccions digitals de llum a les parets i columnes.
La Mesquita de Rüstem Paixà, prop del Basar de les Espècies, la va dissenyar Mimar Sinan per al gran visir Rüstem Paixà i es va acabar cap al 1563. Aixecada sobre botigues amb volta i amb accés per escales des del carrer, té rajoles d'İznik de molts motius als murs del porxo i de la sala de pregària. És una mesquita en ús, tancada a les visites durant les pregàries; s'espera roba discreta.
El Basar de les Espècies, a Eminönü, és un mercat cobert en forma de L començat el 1597 per a Safiye Sultan i acabat el 1664 per l'arquitecte Mustafa Ağa com a part del complex de la Mesquita Nova, per a Hatice Turhan Sultan. El seu nom turc, Basar Egipci, recorda els drets sobre les mercaderies egípcies que el van finançar; sis portes porten a parades d'espècies, fruita seca i delícies turques.
La Petita Santa Sofia es va construir sota l'emperador Justinià als anys 520 o 530 com a església dels Sants Sergi i Bac i es va convertir en mesquita a principis del segle XVI, sota Baiazet II. La seva sala octogonal amb cúpula, envoltada per una columnata de dos pisos amb capitells tallats, és un dels edificis bizantins més antics d'Istanbul; és una mesquita en ús, tancada a les visites durant les pregàries.
El Museu d'Arts Turques i Islàmiques ocupa el palau del gran visir Pargalı İbrahim Paixà, construït cap al 1524 a la banda oest de l'Hipòdrom. Fundat el 1914 i traslladat aquí el 1983, mostra catifes, cal·ligrafia i alcorans, rajoles, treball de la fusta i del metall de tot el món islàmic, i una secció etnogràfica amb tendes nòmades i estances rurals reconstruïdes.
La plaça de Sultanahmet segueix el traçat de l'Hipòdrom de Constantinoble, construït cap al 203 i ampliat per Constantí el Gran com a pista de curses de carros de la ciutat. Al llarg de l'antiga espina central hi ha l'Obelisc de Teodosi, portat d'Egipte i aixecat el 390, la Columna de les Serps de bronze de Delfos, l'Obelisc Emmurallat i la Font Alemanya del 1900.
La Mesquita del Soldà Ahmet es va construir el 1609–1616 per al soldà Ahmet I per l'arquitecte Sedefkâr Mehmet Ağa, davant de Santa Sofia a l'altra banda de la plaça de Sultanahmet. Sis minarets i cúpules en cascada s'alcen sobre una sala de pregària revestida de rajoles d'Iznik. Com a mesquita en ús, tanca als visitants durant les pregàries del migdia i de la tarda i els divendres al matí; cal cobrir braços, cames i cabells.
La Cisterna Basílica és un dipòsit subterrani construït sota l'emperador Justinià I al segle VI per abastir el Gran Palau i els edificis propers. Les seves voltes de maó, d'uns 140 per 70 metres, reposen sobre 336 columnes de marbre de nou metres d'alçada, i passarel·les sobre l'aigua porten a dos caps de Medusa reaprofitats com a bases de columna. Una restauració acabada el 2022 la va reobrir com a museu.
L'Hammam de Hürrem Sultan s'alça entre Santa Sofia i la Mesquita Blava al lloc de les termes romanes de Zeuxip. Mimar Sinan el va construir el 1556–57 per a Hürrem Sultan, esposa de Solimà el Magnífic, amb seccions per a homes i dones disposades com a imatges especulars en un sol eix de 75 metres. Restaurat, torna a funcionar com a bany turc amb rituals d'hammam i massatges.
Santa Sofia es va construir el 532–537 per a l'emperador Justinià I per Antemi de Tral·les i Isidor de Milet, sota una cúpula central d'uns 55 metres d'alçada. Catedral durant nou segles, es va convertir en mesquita el 1453, en museu el 1934 i de nou en mesquita el 2020; des del 2024 els turistes accedeixen a les galeries superiors i als seus mosaics bizantins per un recorregut amb entrada a part.
Santa Irene s'alça al pati exterior del palau de Topkapı i és l'edifici eclesiàstic més antic conegut d'Istanbul; l'actual estructura de maó prové de la reconstrucció de Justinià I després del 532. No es va convertir mai en mesquita: els otomans la van fer servir d'arsenal, i avui és un museu i sala de concerts, amb una gran creu negra del període iconoclasta a l'absis.
Els Museus Arqueològics d'Istanbul, a Gülhane, al costat del palau de Topkapı, agrupen tres edificis: el Museu Arqueològic neoclàssic d'Alexandre Vallaury, obert el 1891, el Museu de l'Antic Orient i el Pavelló de les Rajoles del 1472. Ampliada sota el director Osman Hamdi Bey, la col·lecció inclou el Sarcòfag d'Alexandre i altres troballes de la necròpolis reial de Sidó.
El palau de Topkapı es va construir del 1460 al 1478 per al soldà Mehmet II al promontori sobre el Bòsfor i el Corn d'Or, i va ser la residència principal dels soldans fins que es va acabar el palau de Dolmabahçe el 1856. Les seves portes porten, a través de quatre patis, fins a l'Harem, el Tresor Imperial, la Sala de les Relíquies Sagrades i pavellons que donen a l'aigua.
La torre de Gàlata la van construir els genovesos el 1348 com a Torre de Crist al punt més alt de la muralla que envoltava la seva colònia de Gàlata, i amb uns 67 metres era aleshores l'edifici més alt de la ciutat. Després presó i torre de guaita d'incendis, es va restaurar el 2020 i avui és un museu, amb una galeria al cim que domina el Corn d'Or i el Bòsfor.
L'Istanbul Modern va obrir el 2004 com el primer museu d'art modern i contemporani de Turquia i el 2023 es va traslladar a un edifici nou de Renzo Piano a la vora del mar de Karaköy, dins el complex Galataport. Mostra la seva col·lecció d'art turc del segle XX ençà i la seva col·lecció de fotografia al costat d'exposicions temporals, amb un cinema i una biblioteca.
Chora és una església bizantina d'Edirnekapı els mosaics i frescos de la qual s'hi van afegir el 1315–1321 per a l'home d'estat Teodor Metoquites, entre ells l'Anàstasi de la capella lateral. Convertida en mesquita a principis del segle XVI i museu a partir del 1945, va reobrir com a mesquita de Kariye el 2024; les visites turístiques s'aturen a les hores de pregària i els divendres.
L'avinguda İstiklal és un carrer per a vianants d'1,4 quilòmetres a Beyoğlu, que va de la plaça Tünel a la plaça Taksim. Coneguda com a Grande Rue de Péra, es va rebatejar després de la fundació de la República el 1923. La voregen edificis de l'últim període otomà, amb botigues, cafès, cinemes, esglésies i galeries com el Çiçek Pasajı, i hi circula un tramvia històric.
La Torre de la Donzella s'alça en un illot a l'entrada sud del Bòsfor, a 200 metres de la riba d'Üsküdar. Fortificada pels bizantins, que al segle XII hi van estendre una cadena a través de l'estret, es va reconstruir diverses vegades sota els otomans i va servir de far; després d'una restauració va reobrir el 2023 com a museu al qual s'arriba amb barca des de Salacak.
Vizgu utilitza tecnologies necessàries perquè el lloc web funcioni. Amb el seu permís, també utilitzem tecnologies opcionals per recordar funcions i mesurar les derivacions a venedors d’entrades afiliats. Actualment no utilitzem cap eina d’analítica general ni rastrejadors publicitaris. Pot acceptar, rebutjar o triar categories, i canviar la seva elecció en qualsevol moment a Preferències de galetes, al peu de pàgina.
